La dreta pren la Generalitat al Botànic per la no entrada d'UNIDES PODEM La dreta pren la Generalitat al Botànic per la no entrada d'UNIDES PODEM
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La dreta pren la Generalitat al Botànic per la no entrada d'UNIDES PODEM

El Partit Popular ha donat la bolcada en les eleccions autonòmiques de la Comunitat Valenciana, on ha guanyat els comicis i podrà tornar a governar la Generalitat -que va presidir de 1995 a 2015- amb el suport de Vox, perquè la suma dels seus 40 escons i els 13 de Vox aconsegueix 53, tres més que la majoria absoluta en Les Corts.

En la seua estrena com a candidat, el president del PPCV, Carlos Mazón, aconsegueix el repte d'arrabassar al PSOE la seua principal plaça després de huit anys de Ximo Puig com president en les eleccions autonòmiques més renyides dels últims anys, que havien situat a la Comunitat Valenciana en el centre del tauler polític del país aquest 28M.

L'empat tècnic entre blocs del qual es partia en aquests comicis s'ha resolt per una diferència de 5 diputats, a favor del bloc conservador, de manera que després de dues legislatures en les quals ha governat l'esquerra en coalició, mitjançant el Pacte del Botànic, hi haurà canvi de cicle.

Els 31 escons dels socialistes (han pujat 4) i els 15 de Compromís (ha perdut 2) llancen 46 després de la desaparició de Unides Podem, quatre per davall dels anhelats 50 de la majoria absoluta de Les Corts, amb el que l'esquerra passa a l'oposició.

La dreta tornarà al Palau

El PP, amb la candidatura del seu president regional des de fa dos anys, Carlos Mazón (Alacant, 49 anys), ha aconseguit tornar a ser el partit més votat (com en totes les eleccions de 1993 a 2019) després d'absorbir gran part de l'electorat de Ciutadans i passar de 508.534 vots a més de 848.000, amb el 96% escrutat.

Després d'una campanya electoral en la qual es va bolcar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui ha plantejat aquestes eleccions com una 'primera volta' de les generals, els populars han doblegat els seus escons, en passar de 19 a 40, i han pujat més de 16 punts el percentatge de suport, de 19,3 al 35,3%, amb el que es converteixen en el grup majoritari de Les Corts.

Mazón se situa així en condicions de ser el seté president de la Generalitat -el quart del PP, després d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra-, per al que necessita el suport de Vox, partit que defensa que es replique un Govern com el de Castella i Lleó, on tenen la vicepresidència.

En un Parlament valencià format per 99 diputats, els 40 reeixits pel PP l'obliguen a buscar a Vox, que amb la llista encapçalada per Carlos Flores (València, 59 anys), qui en 2002 va ser condemnat per violència masclista contra la seua exmuller, puja en els seus segons comicis de 10 a 12 escons, que sumats als del PP depassen en dos la majoria absoluta.

Ciutadans conclou la seua etapa en Les Corts, on va irrompre en 2015, en aconseguir només un 1,49% la candidatura liderada per la seua síndica des de gener, Mamen Peris (València, 55 anys).
El Botànic acaba després de 8 anys

El triomf electoral del bloc conservador -que també ha guanyat les eleccions municipals en la Comunitat- posa fi a dues legislatures en les quals l'esquerra ha governat en coalició mitjançant dues edicions del Pacte del Botànic: en la primera el Consell ho van integrar PSPV i Compromís, amb suport parlamentari de Unides Podem, i en la segona els tres partits van estar en l'Executiu.

Els socialistes de Ximo Puig (Morella, Castelló, 64 anys) perden una plaça simbòlica que van conquistar en 2015 després de vint anys de governs del PP amb el seu pitjor resultat històric, en la qual quatre anys després van tornar a ser els més votats després de 28 anys, i ara passen a ser segona força i aconsegueixen 32 diputats.

Ni tan sols l'estratègia de Puig d'encapçalar en aquestes eleccions la llista per València, on s'elegeix el major nombre de diputats, en lloc de la de Castelló, com en els dos últims comicis, ha valgut per a retindre la Generalitat.

La segona força botànica, Compromís, aconsegueix 15 escons (perd dos) després de la marxa de Mónica Oltra i el salt de la política nacional a la regional de Joan Baldoví (Sueca, València, 64 anys), amb el que recupera la condició de tercer grup de Les Corts.

El Botànic no podrà reeditar-se perquè la seua tercera pota, Unides Podem, amb la candidatura liderada aquesta vegada pel vicepresident segon del Consell, Héctor Illueca (València, 47 anys), s'ha quedat per davall del llistó electoral (3,5%), la qual cosa li converteix en extraparlamentària després de dues legislatures.

Amb aquests resultats, Les Corts de l'onzena legislatura, que es constituiran el 26 de juny, veuran reduïts els seus grups parlamentaris a quatre.


El president de la Generalitat, Ximo Puig, tras comparecer ante la prensa tras el recuento electoral y confirmar la derrota del PSPV en las urnas. EFE/Juan Carlos Cárdenas
EFE/Juan Carlos Cárdenas





Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal