La AMOC (Atlantic Meridional Overturning Circulation per les seues sigles en anglés) és un conjunt de corrents de l'oceà Atlàntic implicat en la distribució de calor, carboni o nutrients. Aquest transport es realitza de manera horitzontal i també vertical, però amb velocitats diferents, les verticals són de magnitud molt més xicoteta que les horitzontals, la qual cosa dificulta el seu mesurament i observació directa del transport mitjançant traçadors, flotadors o altres tècniques. Ara, científics de l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT-CSIC-UAM-UC3M-UCM), al costat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), han aplicat una nova metodologia per a descriure aquest transport vertical, que és crucial per a entendre com es traslladen les grans masses d'aigua i calor i com funcionen els processos d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera. El treball es publica en la revista Geophysical Research Letters.
La AMOC és un dels grans sistemes de circulació de l'oceà i té profundes connexions amb els ecosistemes marins i en tot el planeta. A l'Atlàntic Nord es compon de corrents càlids superficials, que flueixen cap al nord, i de corrents freds profunds, que es desplacen cap al sud. Aquests corrents de circulació es connecten entre si en les zones de viratge o inversió en les mars nòrdiques i en el de Labrador.
"L'enfonsament d'aquestes masses d'aigua està més estudiat, però no és tan evident com i on ascendeixen les masses d'aigua de nou, una cosa necessària per a mantindre el sistema de corrents circulant", explica Ana María Mancho, investigadora del CSIC en el ICMAT.
"Hem localitzat zones de la AMOC a l'Atlàntic Nord on es produeixen processos d'ascensió en temps molt inferiors als caracteritzats fins al moment", comenta Taque. "Gràcies a aquesta metodologia, una cosa tan complicada com el transport ho entenem d'una forma ordenada a partir d'estructures geomètriques que conformen les estructures coherents lagrangianes (LCS, per les seues sigles en anglés)", continua.
Els descriptors lagrangians són una eina que permet identificar les anomenades estructures coherents lagrangianes, que determinen les barreres de transport associades als corrents. Aquest enfocament permet identificar zones de l'oceà amb masses d'aigua que es transporten de manera similar. "Per exemple, permet distingir fàcilment masses d'aigua que es mantenen dins d'un corrent per un temps llarg d'aquelles que no i també barreres o regions crítiques que corresponen a zones de l'oceà amb masses d'aigua que progressen de forma molt diferent", comenta Taque.
La investigadora Ana María Mancho ha dirigit el treball al costat de Jezabel Curbelo, investigadora Ramón y Cajal en la UPC i antiga estudiant de doctorat de Mancho en el ICMAT. Ambdues havien aplicat aquesta metodologia en un estudi del monsó d'Àfrica Occidental, un sistema convectivo tridimensional. "Llavors vam veure que podria ser molt útil per a entendre el transport en la AMOC, que és també un sistema d'aquest tipus", explica Taque.
Completen el grup de treball Guillermo García Sánchez, investigador predoctoral del CSIC en el ICMAT, i Renzo Bruera, investigador predoctoral FPU en la UPC, la beca de la qual JAE Intro en el ICMAT en 2020 va servir com a punt de partida per a aquest estudi.
Font Csic
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :