Morant reivindica la Segona República: 'Les ferides estan obertes perquè mai es van tancar'

   La ministra recalca a Feijóo que "no va haver-hi una guerra entre iaios: va haver-hi una guerra civil i una repressió franquista"

   La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha reivindicat aquest 14 d'abril els valors de la Segona República i ha reafirmat el compromís del Govern amb la reparació de la memòria dels assassinats i els represaliats, així com amb el dret dels seus familiars a "reparar la seua ferida".

   "No es tracta de reobrir ferides: les ferides estan obertes perquè mai es van tancar", ha declarat després d'un acte organitzat pel PSPV en commemoració del Dia de la República al Paretó d'Espanya del Cementeri de Paterna, on van ser assassinades 2.238 persones.

   Morant ha lamentat que van ser "2.238 vides arrabassades pel gran delicte de defendre les seues idees i valors" i ha cridat a convertir aquest "mur de la vergonya" en un de dignitat a partir dels valors de la Segona República, "un sistema democràtic on es van instaurar drets com el sufragi universal, l'educació o molts valors els quals hui seguim gaudint".

   Després de recordar com aquest sistema "va ser un dia interromput a través d'un colp d'estat al qual va seguir una guerra civil i una llarga dictadura franquista", ha defès que "és de justícia reparar la memòria de totes eixes víctimes".

   "Convertim la reparació i la memòria en un dret i un deure", ha asseverat en al·lusió a les lleis impulsades pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el Consell de Ximo Puig i ara l'Executiu de Pedro Sánchez.

ACABAR AMB LA "VERGONYA" DELS FAMILIARS

   A més, Morant ha subratllat que els socialistes no "solament" volen quedar-se amb aquests actes simbòlics" i volen acompanyar a eixes "filles, viudes i néts i nétes que han hagut d'arrossegar durant anys la vergonya que pareixia que havien de tindre per haver sigut familiars de les víctimes del franquisme", amb l'objectiu de "que puguen tancar la seua ferida" i que vegen reparat el seu "honor" sense viure "amb una condemna permanent".

   "Les administracions tenim el deure acompanyar-les per a la cerca, el rescat i la recuperació de totes les restes humanes d'aquest víctimes assassinades i enterrades en cunetes mitjançant els bancs d'ADN o les bases de dades. En definitiva, ajudar a reparar una part que no s'ha reparat de la nostra història", ha manifestat.

   Per contra, ha advertit que "el silenci també és una condemna que perpetua eixe dany" i ha recalcat: "Si un mira dins del seu cor i no considera que això calga reparar-ho, de veres que no sé què classe de cor té".

   Durant el seu discurs, la ministra ha agraït a tots els que "han mantingut aquesta lluita viva" i ha rebutjat les recents paraules del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, afirmant sobre la Guerra Civil que "fa 80 anys els nostres iaios es van barallar i no té sentit viure dels rèdits del que van fer els nostres iaios".

   "Els morts no descansaran mentre no reparem la seua memòria. No va haver-hi una baralla entre iaios, va haver-hi una guerra civil i una repressió franquista", ha rebatut a les declaracions del president dels 'populars'.

"SEGUIR MADURANT COM A SOCIETAT"

   Per la seua banda, l'alcalde de Patena, Juan Antonio Sagredo, ha recordat que aquest homenatge va tant per als assassinats per defendre la Segona República com per als qui van acusar injustament de delictes, a més de posar en valor la coordinació en memòria democràtica entre el Govern, la Generalitat i l'Ajuntament als últims huit anys de governs socialistes.

   "S'ha declarat aquest espai com a Lloc de la Memòria i Paterna tindrà el major centre d'interpretació on farem eixa recuperació de la memòria tan necessària per a seguir madurant i progressant com a societat", ha proclamat, i ha cridat l'unitat enfront de les "veus rares que beneficien a la dreta" en oposar-se a aquesta tasca.

   I el vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, ha coincidit que els 2.238 assassinats en aquest mur "volien llibertat, democràcia i una Espanya més justa". "Enfront dels reccionaris, sempre buscarem justícia i reparació (...) És el que necessita el nostre país per a passar pàgina i no oblidar", ha arengat.