Aquest mes d'abril ha arrancat el projecte Petri-Med, una iniciativa liderada per l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el principal objectiu del qual és desenvolupar nous indicadors per a monitorar la biodiversitat microbiana marina del Mediterrani a través de la teledetecció, l'anàlisi genòmica in situ i la intel·ligència artificial. El projecte es desenvolupa en el marc de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària Teledetect.
El monitoratge de la biodiversitat microbiana del plàncton és essencial per a conéixer l'estat de salut del medi marí. Mentre el plàncton fotosintètic dona informació de la producció primària -un procés fonamental que sustenta els nivells tròfics superiors-, la composició de la comunitat microbiana és clau per a l'estudi de processos biogeoquímics tan importants com la fixació del nitrogen, el segrest de carboni o l'acidificació dels oceans, que aporta molta informació sobre la dinàmica i l'estat de l'ecosistema marí.
"Ens volem centrar en la mar Mediterrània perquè està catalogat com un dels hotspots –punts calents- de biodiversitat marina i costanera més importants del món i proporciona una gran quantitat de serveis ecosistèmics i culturals a milions de persones", destaca Marco Talone, investigador del CSIC en el ICM-CSIC i coordinador del projecte.
En concret, l'objectiu de Petri-Med és desenvolupar un índex basat en la teledetecció per a monitorar l'estat i les tendències espaciotemporales de la composició de la comunitat microbiana del plàncton, la qual cosa permetrà a les investigadores i investigadors aprofundir en la connectivitat ecològica i en la seua relació amb altres processos, tant naturals com derivats de l'activitat antropogènica.
Teledetecció, genòmica i intel·ligència artificial
Petri-Med es basarà en mesuraments radiomètrics òptics per satèl·lit. La radiometria òptica mesura la fracció de llum solar retrodispersada des de la capa superior de la columna d'aigua després de la seua interacció amb partícules en suspensió i matèria dissolta que absorbeixen o dispersen la llum incident.
Així mateix, les dades satel·litàries es combinaran ggmediante intel·ligència artificial amb models biogeoquímics i físics d'última generació proporcionats pel Servei de Vigilància Marina Copernicus -que ofereix informació sobre l'estat de l'oceà blau (físic), blanc (gel marí) i verd (biogeoquímic)-, i observacions genòmiques in situ.
L'objectiu final del projecte, finançat per la Unió Europea i la Fundació Biodiversitat, és proporcionar als responsables polítics i altres parts interessades els coneixements adequats per a permetre una gestió dels ecosistemes basada en mètriques quantitatives i en temps real. Això, al seu torn, permetrà dissenyar i aplicar diferents estratègies i polítiques de protecció i realitzar un seguiment de la viabilitat de la gestió de les Àrees Marines Protegides (AMP) en resposta al canvi climàtic.
A més del ICM-CSIC, formen part del consorci de Petri-Med l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC); l'Institut d'Investigació en Tecnologies Agroalimentàries (IRTA); el Istituto di Scienze Marine (CNR-ISMAR), del Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia; el Laboratoire d'Ecogéochimie dones Environnements Benthiques (LECOB-CNRS), del Centre national de la recherche scientifique de França; el National Institute of Biology (NIB), d'Eslovènia, i la Universitat de Haifa, d'Israel.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :