L'esperpent de Tamames i Vox acaba amb només els vots de VOX i un trànsfuga de C's. El govern ix reforçat

Tant el govern de coalició, com els seus components ixen reforçats. el President Sánchez reforça el seu lideratge i la seua acció de govern, mentre que la vicepresidenta Yolanda Díaz es projecta com la representant de l'esquerra del PSOE en el govern de coalició. Tots dos han reivindicat l'acció coordinada del govern en tots els aspectes socials i en el llançament feia Europa del país.

Pel seu costat el PP, no ha pogut ocultar la seua feblesa davant VOX i , a diferència del que va fer Pablo Casado que va votar clarament contra VOX, s'ha mostrat "rendit" davant l'extrema dreta posant-se de perfil i no entrant en la defensa de les institucions democràtiques

El Ple del Congrés ha rebutjat aquest dimecres la moció de censura presentada per Vox amb l'economista independent Ramón Tamames com a candidat a president del Govern. Després de dia i mig de debats, la iniciativa no ha sumat cap suport i només ha aconseguit l'abstenció del PP, que en la primera moció de Santiago Abascal va votar en contra.

Per a prosperar, la moció de censura de Tamames i Vox necessitava el suport de la majoria absoluta del Congrés (176 vots), però s'ha quedat molt lluny, en 53 vots.

En la votació, que ha sigut pública i per crida, amb els diputats posant-se en peus i anunciant el seu vot a viva veu, la moció de censura ha collit 52 vots a favor, els del partit que la va impulsar, més l'exdiputat de Ciutadans Pablo Cambronero, que es va passar al Grup Mixt després de la crisi interna de primavera de 2021.

Però han perdut enfront dels 201 diputats en contra, procedents del PSOE, Unides Podem, ERC, Ciutadans, PNB, Bildu, Junts, PDeCAT, Més País, Compromís, CC, CUP, BNG, PRC i Teruel Existeix, així com l'exdiputada de Podemos Meri Pita, que es va passar al Grup Mixt.

Són les mateixes posicions que van mantindre aquests partits en la moció de censura que va encapçalar Santiago Abascal en 2020, però aquesta vegada hi ha hagut més abstencions, un total de 91, procedents del PP i dels seus aliats de Fòrum i Navarresa Suma.

Aquest dimecres no han votat els diputats d'Unides Podem Marisa Saavedra i Roberto Uriarte, i la parlamentària de Bildu Isabel Pozueta, que estaven absents i tampoc s'han acollit al vot telemàtic.

Amb aquest resultat, el president del Govern, Pedro Sánchez, podrà anar a les seues cites internacionals d'aquesta setmana presumint d'haver derrotat una altra moció de censura en contra seua. En concret, té previst assistir a Brussel·les (Bèlgica) per a participar en una reunió el Consell de la Unió Europea i viatjar a Santo Domingo (República Dominicana) per a la Cimera Iberoamericana.

La d'aquesta setmana ha sigut la sisena moció de censura des de la Constitució de 1978, la segona que presenta Vox aquesta legislatura i la primera de la història que va encapçalada per un candidat independent, sense vinculació orgànica amb el partit que li proposa. Això sí, Ramón Tamames, de 89 anys, és un candidat amb una llarga trajectòria política perquè va ser dirigent del PCE en la Transició, vicealcalde de Madrid amb el socialista Enrique Tierno Galván, i  després militant del CDS d'Adolfo Suárez.

LES CINC MOCIONS PRECEDENTS

De les cinc mocions de censura debatudes fins hui, totes van fracassar menys l'encapçalada per l'ara president del Govern Pedro Sánchez, i la de Tamames apunta també a la derrota.

La primera moció de censura de la democràcia va tindre lloc en 1980, quan el PSOE va presentar una contra Adolfo Suárez encapçalada pel seu líder de llavors, Felipe González, que va aconseguir el suport de 152 diputats (socialistes, comunistes, andalusistes i tres representants del Grup Mixt), enfront del rebuig de 166 i l'abstenció d'altres 21 --en la sessió es van registrar 11 absències--. És a dir, el PSOE es va quedar a 24 vots d'aconseguir l'aprovació de la moció de censura.

La segona va arribar set anys després, en 1987, quan Aliança Popular va fer el propi contra Felipe González. Llavors el candidat va ser Antonio Hernández Mancha, que no era diputat com ara ocorre amb Tamames, i va collir el vot favorable de 66 diputats (Aliança Popular i Unió Valenciana), mentre que 195 van votar en contra (PSOE, Esquerra Unida i nacionalistes bascos) i 71 es van abstindre (representants de CDS i CiU, entre altres).

La tercera moció de censura va ser 20 anys més vesprades i la va presentar Pablo Iglesias (Podemos) contra Mariano Rajoy, celebrada al juny de 2017, també va ser rebutjada per 170 vots en contra (PP, Ciutadans, UPN, Fòrum Astúries i Coalició Canària), 82 a favor (Unidas Podemos, ERC, Compromís i EH Bildu) i 97 abstencions (PSOE, PDeCAT, PNB i Nova Canàries).

La quarta va ser l'única que ha prosperat, la que va permetre a Sánchez accedir a la Moncloa al juny de 2018 en reunir 180 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canàries) 169 en contra (PP, Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries) i una abstenció, la de Coalició Canària.

I l'última moció de censura i primera de la legislatura va ser que va impulsar Vox a la tardor de 2020, en plena pandèmia de coronavirus, i amb Abascal de candidat. Com la d'aquesta setmana, no va sumar cap suport, més enllà dels seus 52 diputats.