Ferran Zurriaga, Harca i el Grup de Memòria Històrica de Castelló, Premis Vicent Ventura 2023

   El premi, que consisteix en una ceràmica de Xavier Montsalvatje, va ser instaurat per la Universitat de València el 1998, any de la mort del periodista, polític i activista cívic, recorda la institució acadèmica en un comunicat.

   El dibuixant Juli Sanchis --conegut artísticament com Harca--, el pedagog Ferran Zurriaga, qui va faltar el 2022, i el Grup per la Investigació de la Memòria Històrica de Castelló són els guardonats amb el premi Vicent Ventura 2023.

   L'acte de lliurament se celebrarà a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau el dimarts 18 d'abril a les 19.00 hores. La comissió organitzadora i el jurat del premi estan formats per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, STEPV, UGT, Unió de Llauradors i Ramaders, Unió de Periodistes Valencians i per persones que van mantindre una "estreta relació" amb Vicent Ventura.

   Juli Sanchis Aguado, conegut com Harca, va nàixer a Picassent el 1942. Als 13 anys va realitzar un curs a l'Acadèmia de Belles Arts San Carlos de València, però molt prompte hagué de posar-se a treballar i va abandonar els estudis. A proposta del director de la revista Raons, en la dècada dels seixanta començà a il·lustrar articles i a realitzar diverses portades. En aquesta revista va conèixer Àngel Villena, que li va encarregar una pàgina de dibuix d'humor.

   Des d'aleshores, els seus dibuixos han estat publicats en diferents mitjans: Pueblo, Levante i El País. També en revistes: Vida Cooperativa, Agricultura Jove, Saó, Dos y dos, Camp Valencià, Cal dir, Consum, Valencia Semanal, L'Horta, El Corcó, Objetivos, Generalitat, BIM Torrent, El Pardalot Engabiat, 7 Dies de la Comarca, Estudi, Lluita, Papers, Traure, Serveis Socials, La Golondriz, L'Eliana 2000, Dimensión HUMANA, Música i Poble, XOOC!! PICASSENT, Valencia 7 días, Abogacía Española, picam.info, nonada.es, FENAMIZAH, BOSTOONS themag... Els seus dibuixos han estat seleccionats i premiats en diferents països.

   Igualment, ha col·laborat en programes de TVE com 'Els nostres arbres', en 1982, i 'Terrorisme fiscal', en 1983. L'any 2001 Harca va publicar, amb el títol 'La Etapa Negra', un recull de dibuixos. Entre 1992 i 2006 va ser president de 'FECO Espanya (Federation of Cartoonists Organisations)'.

   Com ha escrit el professor Francesc Martínez Sanchis, l'humor mordaç d'Harca ha recollit tots els vaivens polítics i els conflictes de la societat valenciana dels últims 50 anys.

   Ferran Zurriaga i Agustí (València, 1938 - Olocau, 2022) fou un pedagog que va treballar en educació especial, en ciències socials i en llengua. El 2018, Escola Valenciana li va retre un homenatge coincidint amb el seu 80 aniversari. Zurriaga va nàixer a València, però passà la infantesa a Olocau, el poble dels seus pares. Va estudiar Magisteri en l'Escola Normal de València. El seu oncle Ismael Rosselló Zurriaga, fundador del Partit Valencianista d'Esquerres i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana el 1934, va influir decisivament en la seua vocació i compromís polític.

   El 1960 va participar en la fundació del Moviment Social-Cristià de Catalunya (MOSCA), amb Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, Ferran Martínez Navarro i Vicent Àlvarez, als quals s'uniren després Josep Vicent Marqués, Alfons Cucó i Valerià Miralles.

   El 1962 va viatjar a França, on va conèixer el mètode pedagògic Freinet, que va importar i va començar a divulgar. Zurriaga va impulsar nombroses iniciatives renovadores. En 1968 va arrancar La Tramuntana, la primera escola democràtica i en valencià, que va rebre el suport de personalitats com Vicent Ventura, Joaquim Maldonado, Joan Fuster, Adolf Pizcueta, Enric Tàrrega, Ernest Lluch o Eliseu Climent. Ferran Zurriaga va ser el redactor del projecte inicial i formulà els seus principis pedagògics.

   També fou soci fundador d'Acció Cultural del País Valencià -creada en 1971 i legalitzada el 1978-, coordinador de les colònies que organitzava l'entitat a Penyagolosa a partir de l'any 1978, i va impulsar la creació de la seua escola, anomenada Escola d'Esplai.

"LLEGAT IMMENS"

   Va deixar un "llegat immens" d'articles, pròlegs i llibres narratius i educatius en aquesta trajectòria farcida d'escoles d'estiu, edició de revistes, jornades d'investigació, congressos, estatges, grups de treball, conferències, cursos de lingüística valenciana de l'ICE, etc. És autor dels llibres 'Cants de treball' (1981), 'Història d'una escola' (1981), 'La Plana, terra del llebeig' (1990), 'La ciutat de València al segle XIII' (1991), 'Una veu i un camí' (1995), 'Rondalles i llegendes de les muntanyes de Portaceli' (2002), 'Olocau, cau de somnis' (2003), 'Les mestres freinetistes dels anys trenta' (2016), 'Herminio Almendros. Un maestro de la Segunda República' (2021) o 'La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova' (2019).

   Finalment, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló és un col·lectiu format per persones procedents de diferents àmbits acadèmics, professionals i locals, constituït com un equip multidisciplinar. Va sorgir de les Jornades de Memòria Històrica de Castelló que hi va organitzar el Casal Popular l'any 2003. Un grup dels participants i assistents van decidir constituir-se associació, que funciona legalment des de principis de 2004.

   El Grup, ara dirigit per Maribel Peris, ha desenvolupat diversos projectes, activitats de recerca i de difusió a la Comunitat Valenciana, especialment a les comarques del Nord, tots relacionats amb la memòria històrica i la reparació moral de les víctimes del franquisme, i amb la investigació històrica al voltant de la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.

   Entre els diferents àmbits de treball desenvolupats cal citar la recerca sobre desapareguts i represaliats durant la guerra i el franquisme; l'impuls de projectes d'exhumació de víctimes de la repressió franquista; el projecte de Memòria Oral, a partir de la recollida de testimoniatges orals; la sensibilització i difusió de la memòria democràtica mitjançant l'organització de conferències, jornades, homenatges i publicacions; la creació d'un Arxiu Històric de documentació i imatges; diverses iniciatives al voltant de la nomenclatura i simbologia democràtica i franquista, i desenvolupament d'un projecte educatiu, amb propostes, visites guiades i conferències en instituts, escoles i universitats.

   Entre les seues iniciatives cal remarcar les Jornades de Memòria Històrica, de periodicitat anual; les exposicions 'Castelló sota les bombes', 'Víctimes de la repressió franquista', 'Més de 10 anys de memòria' i 'Castelló republicà: arquitectura i urbanisme'; l'Arxiu de Memòria Oral i l'Arxiu Històric i de premsa de memòria; la personació en iniciatives de justícia transicional, com l'anomenada 'querella argentina'; les campanyes d'exhumació de víctimes del franquisme, dutes a terme a Castelló des del 2018, i la participació en jornades i congressos de Memòria Històrica.