La sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a l'Ajuntament de Pedralba (València) a pagar prop de 25.000 euros per acomiadament improcent a la família d'un treballador del consistori ja mort.
Així es desprén de la resolució, recurrible davant el Tribunal Suprem en la qual el tribunal desestima el recurs interposat per l'Ajuntament contra la sentència d un jutjat social que li condemnava al pagament de 25.000 euros per acomiadament improcedent. A més, se li demana que abone 600 euros en concepte de costes.
El professional mort, afiliat i representat per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), va començar a treballar a l'Ajuntament de Pedralba en 1982 com a arquitecte tècnic amb contractes anuals d'arrendaments de serveis, als quals després van succeir, ininterrompudament, uns altres d'obra i servei o de serveis tècnics.
L'arquitecte, segons la sentència d'instància, desenvolupava la seua labor durant anys al llarg de huit hores setmanals, distribuïdes en dos dies a la setmana en les quals acudia a la casa consistorial a exercir tasques pròpies de la seua comesa.
Al juliol de 2017 es va formular demanda en procediment d'ofici a instàncies de Tresoreria General de la Seguretat Social contra l'Ajuntament de Pedralba, repartida en el Jutjat social 14 de València, perquè es declarara l'existència d'una relació laboral. El judici posterior reconeixia la naturalesa de la relació laboral.
El 30 de desembre de 2020, amb el professional de baixa, hospitalitzat per una malaltia que causaria la seua defunció dos mesos després, es va comunicar a l'afectat que en relació al contracte menor de serveis que manté amb l'Ajuntament, el qual finalitzava el 31 de desembre de l'any, servia la present per a notificar-li que no era intenció de l'ajuntament la formalització d'un nou contracte amb el mateix objecte per a l'exercici 2021, sol·licitant-li que certificara i facturara el pendent al més prompte possible.
CSIF va recórrer en el seu moment en nom de l'afectat i, posteriorment, dels seus hereus, al·legant que existia una relació laboral i que, com a tal, en la pràctica la decisió del govern local, comunicada un dia abans de la finalització del contracte, constituïa un acomiadament improcedent.
La sentència del Jutjat social número 13 va donar la raó al sindicat en afirmar que s'havia de concloure que els treballs contractats al llarg dels anys excedien en molt de les previsions legals, resultant clar que tal prestació de serveis reuneix tots els requisits de la relació laboral.
Enfront d'aquesta resolució, el consistori va presentar un recurs davant el TSJCV en el qual demanava revisar els fets provats a la vista de les proves documentals i testificals i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència.
La Sala, després d'analitzar-ho, ha desestimat el recurs perquè l'Ajuntament, tal com es desprén de la resolució, "ni assenyala els fets la modificació dels quals se sol·licita en el seu cas ni denuncia cap error ni proposa text alternatiu".
A això se suma, segons el TSJCV, que el consistori no formula una censura concreta a l'aplicació que del dret substantiu s'ha efectuat en la sentència d'instància, amb cita precisa de les norma substantiva o de la doctrina jurisprudencial que es considera infringida, excepte l'esment que es realitza a una sentència del Tribunal Suprem, "sense argumentar com infringeix la sentència d'instància la doctrina establida en aquesta", postil·la.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :