Les Falles de 2023 passaran ja a la història, després del foc que les ha consumides aquest diumenge, per haver sigut la mescla quasi perfecta -perquè la perfecció festiva no existeix- de l'anhelada normalitat postcovid, el bon temps, el millor calendari possible i unes ganes col·lectives de gaudir al màxim.
El cor més mediàtic i l'Antiga de Campanar
Les flames que han reduït a cendres la falla municipal de la capital - València- amb l'enorme cor de fusta que, com a al·legoria de totes les bones sensacions mediterrànies, familiars, naturals i gastronòmiques, bategava i s'il·luminava en plena plaça de l'Ajuntament de València han simbolitzat el clímax d'unes festes multitudinàries que han superat fins i tot les millors expectatives que tenien davant si.
La cremá dels prop de 770 monuments escultòrics repartits per tota València, a més de les dotzenes d'ells que hi ha en localitats de tota la seua província, així com en municipis d'Alacant i de Castelló, ha posat fi aquesta nit a unes Falles per a les quals s'esgoten els qualificatius per part del món festiu, les autoritats, els sectors econòmics directes i indirectes que depenen d'elles i els centenars de milers de turistes que han vingut.
Les primeres valoracions entrelluquen ja les millors dades econòmiques dels últims anys, mancant concretar-se a nivell hostaler i turístic, però s'ha confirmat amb escreix l'optimisme vist al carrer i el colofó ha arribat aquest cap de setmana, amb una sensació generalitzada de tornada a la normalitat després d'unes Falles suspeses en 2020, ajornades a setembre en 2021 i restringides encara en 2022.
Normalitat, no obstant això, entelada per una agressió homòfoba després de la revetla d'una comissió fallera i per la sensació generalitzada -i admesa per l'alcalde, Joan Ribó- que la massiva afluència de gent d'enguany no ha tingut el corresponent desplegament de neteja, encara que aquesta mai serà suficient si continuen creixent les mostres d'incivisme que s'han vist en moltes zones de la ciutat.
El foc i les seues falles
El ritual del foc no ha faltat a la seua cita aquest diumenge i, després d'haver cremat sense incidències les falles infantils, des de les deu de la nit han començat a cremar les grans després dels pertinents castells pirotècnics i les llàgrimes de les falleres majors de cada comissió en veure desaparéixer -físicament, però no en les xarxes socials, on la seua influència creix exponencialment cada any- el treball de tot un any dels seus artistes fallers.
Aquest diumenge s'ha deslliurat del foc, com "ninot indultat" pel públic, el conjunt "La pirotècnia" de la falla L'Antiga de Campanar, obra de l'artista faller Carlos Carsí i que passarà a engrossir el patrimoni del Museu Faller de la capital valenciana.
La falla de la secció Especial que ha guanyat el primer premi del jurat, la fantasia "Kromátika" que David Sánchez ha creat per a Exposició-Misser Mascó amb un pressupost de 160.000 euros -quasi 100.000 menys que la gran favorita, Convent Jerusalem-, anava a cremar, com mana la tradició, mitja hora més tard que la resta però problemes tècnics han retardat el seu cremá uns deu minuts.
Enguany, les falles d'Especial s'han gastat en els seus monuments grans quasi 1,5 milions d'euros i 353.000 en els infantils; en general s'ha intentat mantindre l'espectacularitat de totes les obres respecte a altres edicions, encara que la reducció pressupostària per la crisi actual i la inflació dels últims exercicis, unit a les conseqüències de tres anys de pandèmia, ha sigut inevitable.
El Cor que batega i crema
I a les onze de la nit Laura Mengó, la primera fallera major de València amb una diversitat funcional -porta una pròtesi en una cama-, ha pres la metxa que donava inici a un castell pirotècnic que ha atronado, per última vegada en aquestes Falles, la novament abarrotada plaça de l'Ajuntament i ha donat pas a la cremá de "Cardioversió valenciana", la falla municipal d'enguany.
Construïda amb la tècnica de vareta de fusta i dissenyada per primera vegada per una dona (Marina Puche), aquesta falla fora de concurs i que els seus 217.300 euros ha pagat l'Ajuntament ha coronat des del seu plantá del passat dimecres el "quilòmetre zero" de les Falles amb els seus enormes ocells de l'Albufera, les seues perfectes taronges, les seues gambes i la seua àvia amb la paella com a símbols volants i annexos d'allò que fa bategar de nou el cor de tota aquesta societat.
Acompanyada per la seua cort d'honor i d'autoritats com el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, la fallera major ha aguantat estoicament, amb llàgrimes i als sons dels himnes valencià i nacional, la cremá d'aqueixa falla i la fi del seu regnat, tot això davant la mirada de dotzenes de milers de persones que han col·lapsat la plaça -a les fosques perquè el foc fora el gran protagonista- i tots els seus carrers adjacents.
Es posa així el fermall d'or a cinc dies grans de festa però fins a una vintena de jornades que han conjuminat actes festius, pirotècnics, taurins, gastronòmics i museístics entorn d'unes festes que des de 2016 són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que aquesta setmana han començat a quantificar, per a un pròxim i anhelat estudi oficial i acadèmic, quin és el seu impacte econòmic real. L'emocional, enguany, se salda amb superàvit
.EFE.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :