La justícia ja constata que, com el nom del cas indica, van haver polítics i empresaris que van actuar com un assut per a desviar cabal de diners públics per a fins fraudulents i il·legals. Ara per ara, sabem que hi ha polítics del bipartidisme, tot i que el Partit Popular visca en un mon paral·lel i en els seus discursos intenten fer creure que la corrupció no és cosa seua. Imagine que ho intenten perquè en altres ocasions els va eixir bé i van fer creure a molta gent que la Terra era plana, però ja no cola. El PP ha sigut l'únic partit condemnat, i per tres vegades, per beneficiar-se dels diners de la corrupció.
També em sembla molt sorprenent l'actitud de la síndica de Ciutadans, que pareix haver comprat el relat del Partit Popular, tot i que vol renovar-se, refundar-se o alguna cosa pareguda.
El cas en qüestió acumula més de 60 persones investigades, té 290 toms en paper i 7 discs durs. A pesar de la magnitud de les investigacions, no tenim coneixement de pràcticament res. La gran majoria de les peces estan en secret de sumari i els pocs investigats que es coneixen podem intuir que es negarien a declarar, si les Corts Valencianes els citaren, amb l'excusa del secret de sumari.
Però el que ha de tindre clar tot el món és que la comissió d'investigació arribarà tan prompte com s'alce el secret de sumari de tota la causa. Així ho van acordar quasi tots els grups parlamentaris – el meu també – i així hi serà.
Cal recordar com ha arribat el cas Taula als jutjats. No és casualitat que estiguen començant a emetre's condemnes i que veiem al banquet dels acusats Alfonso Rus, entre altres. No és casualitat perquè en política no hi ha casualitats. El que està passant és fruit de la denúncia, la investigació i la valentia de persones d'Esquerra Unida perquè vam fer-ho i vam denunciar-ho tot. Vam donar la cara, vam posar el cos, vaig patir cinc denúncies i moltes altres coses, però ho tornaria a fer una i mil vegades més. Amb els diners del poble no es juga.
Amb l'aprenentatge de la meua família i les organitzacions juvenils i sindicals del meu partit, vaig entendre des de ben xicoteta que la política és per a servir la classe treballadora. He tingut sempre molt clar que les persones que aprofiten el món del servei públic per als seus interessos personals són l'enemic a batre. I això comporta no tindre cap excepció.
Sempre he sigut de les persones que ha pensat en què puc ser útil per a la meua classe, per a la meua organització i per al meu país. En eixe sentit he caminat i caminaré sempre, juntament amb molts companys i companyes, com un dic de contenció enfront de qualsevol menyspreu a la vocació de lluita i servei públic
.
Rosa Pérez, es Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i Coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià i candidata a la Generalitat. publicat primer DiariaVeu
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :