La línia taronja del mapa mostra la ruta del Pas del Nord-est, que és considerablement més curta que la ruta tradicional del Canal de Suez (línia verda). - GUANGFENG WU/ COSCO 3 D'AGOST DE 2016
El nombre de dies navegables entre Àsia Oriental i Europa a través de l'Àrtic pel Pas del Nord-est ha crescut de manera constant en les últimes dècades, prova de la reculada del gel a la regió.
Un equip dirigit pel professor Qinghua Yang, de la Universitat Sun Yat-sen de la Xina, el Dr. Yiguo Wang, del Centre Nansen de Medi Ambient i Teledetecció de Noruega, i el Dr. Jinlun Zhang, de la Universitat de Washington, va examinar recentment l'accessibilitat diària del Pas del Nord-est --al nord de Rússia-- entre 1979 i 2020 per a diferents tipus de vaixells mercants.
En l'estudi, publicat en Advances in Atmospheric Sciences, es van emprar dades sobre el gel marí (tant de grossària com de concentració) per a simular les rutes marítimes de l'Àrtic.L'equip va descobrir que, malgrat la gran variabilitat interanual i interdecadal de la Finestra Navegable (VN) en el Pas del Nord-est, existia una tendència general detectable. En concret, el nombre de dies navegables ha crescut de manera constant, aconseguint els 89 +/- 16 dies per als vaixells d'aigües obertes (OW) i els 163 +/- 19 dies per als vaixells de classe polar 6 (PC6) en la dècada de 2010. A més, des de 2005 han aparegut més 'finestres de navegació' consecutives tant per als vaixells de OW com per als de PC6 a causa de la reculada més ràpida del gel marí.
Des de la dècada de 1980, segons la simulació, el nombre de rutes àrtiques no ha deixat d'augmentar, trobant-se una navegabilitat òptima en els anys d'extensió rècord de gel marí (per exemple, 2012 i 2020). D'altra banda, la navegabilitat estival en la Mar de Sibèria Oriental i la Mar de Laptev va variar dràsticament a causa dels canvis en les condicions del gel marí.
Cal assenyalar que les polítiques governamentals, la geopolítica i les situacions internacionals són consideracions importants a l'hora de determinar l'elecció de les rutes, a més de factors com les condicions del gel, el temps i l'estat de l'oceà. D'altra banda, un tema científic que mereix ser investigat en el futur és l'impacte que tindria l'augment de les activitats marítimes a l'Àrtic sobre el medi ambient i el clima, assenyalen els autors. 
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes
Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies
Cap comentari :