La Generalitat ha ampliat en quasi 4.000 les places finançades amb fons públics

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha destacat l'ampliació, "en quasi 4.000, del nombre de places finançades amb fons públics, a través d'un procés de licitació transparent, obert i amb millores en la prestació del servei".

Mas, en una interpel·lació parlamentària en les Corts sobre protecció de persones majors i en situació de dependència, ha assenyalat que, a més de l'increment d'un 33 % en el nombre de places residencials del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, s'ha augmentat un 46 % l'oferta de places públiques en centres de titularitat municipal mitjançant el contracte programa.

En aquest sentit, s'ha referit al "model Blasco-Cotino", d'adjudicació de places, com "un sistema il·legal constituït durant anys i anys de silenci i complicitat per a enriquir els seus, mentre les persones majors patien".

Ara, no obstant això, "hem passat de 9 a 29 empreses adjudicatàries amb un procés antimonopoli, en què les empreses tenen seguretat jurídica, perquè som un govern seriós, i no la cova d'Alí Babà".

Sistema de dependència

Durant la seua compareixença, la vicepresidenta ha fet un repàs a la situació actual del sistema d'atenció a la dependència a la Comunitat Valenciana i l'ha comparada amb la que hi havia en 2015, quan "per cada persona atesa hi havia una i mitja esperant".

En aquests moments, ha explicat, "hi ha 135.254 persones que són ateses a través d'algun servei o prestació econòmica i hem reduït la llista d'espera un 73 %".

Així mateix, Aitana Mas ha assegurat que, enfront de la mitjana d'espera entre la petició i la resolució de quatre anys i mig que hi havia en 2015, actualment, i "cada vegada més, es resolen expedients en el semestre que marca la llei", i si la resolució s'allarga més dels sis mesos legals, "va acompanyada d'ofici del pagament del retard indegut", mentre que abans, segons ha dit, no es reconeixia aquesta retroactivitat i les persones afectades "havien de recórrer als tribunals".

Seguint aquesta línia, la vicepresidenta ha recordat que, en 2013, quan governava el PP, i en una situació de crisi econòmica, "no es va resoldre cap expedient de dependència nou a la Comunitat Valenciana".

Enfront d'aquesta situació, l'informe de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials d'enguany diu que l'any 2020, en plena pandèmia, la Comunitat Valenciana "va ser la que més va invertir en el sistema de dependència, contra la tendència general de la resta de comunitats autònomes".

Quant al finançament del sistema, la vicepresidenta ha indicat que s'ha passat d'un pressupost de 149 milions d'euros en 2015 a 462 en 2023.

Entre 2015 i 2021 "hem aportat 4.619 milions d'euros per a sufragar el sistema de dependència, mentre que l'Administració General de l'Estat només ha aportat 659 milions, mentre que havia de posar-hi quasi 2.000 milions, és a dir, el 50 % que marca la llei", ha assegurat.

Altres actuacions

D'altra banda, en un repàs per les diverses accions posades en marxa per Igualtat en matèria de personal i de plantilles, la vicepresidenta ha indicat que s'han reforçat els equips base dels Serveis Socials d'atenció primària, s'han "consolidat 2.576 professionals i s'ha incrementat el mòdul de finançament dels professionals un 9 %".

A més, s'han destinat 92,9 milions d'euros per a la contractació d'equips amb el nou model de finançament dels Serveis Socials.

Així mateix, ha recordat també el pla Convivint, dotat amb més de 500 milions, "per a avançar molt més en nous models residencials a través d'un mapa real de necessitats i no d'amiguets de l'ànima". De les 247 actuacions previstes en el pla, ja n'hi ha 91 en marxa, o acabades, per un valor de 374 milions d'euros.

També ha assenyalat que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha invertit en els dos últims anys 21,17 milions d'euros en obres de millora i de reforma en 38 dels 39 centres residencials per a persones en situació dependència.

En la seua compareixença, la vicepresidenta s'ha referit igualment a l'increment en la plantilla del Servei d'Inspecció de la Conselleria, que ha multiplicat per cinc el nombre d'inspectors i inspectores.

La Comunitat Valenciana —ha indicat— té la major ràtio d'Espanya en inspecció de serveis socials. "Superem la ràtio prevista en la nostra pròpia llei i es fan més inspeccions que mai" (en 2021 un 165 % més que en 2016).

Però, a més, ha destacat l'alternativa residencial que s'ha creat amb programes i prestacions d'ajuda a domicili, que ha suposat cobrir més prestacions per dependència a persones cuidadores no professionals, que han passat de 20.965 en 2015 a 75.682 en 2022.

També amb programes com CuideM, per a aprofundir en una atenció "domiciliària, integral i moderna"; els programes Menjar a casa i Major a casa, o la teleassistència avançada.

La vicepresidenta ha recordat, a més, l'Estratègia valenciana d'envelliment actiu i lluita contra la soledat no desitjada 2023-2027, impulsada per a facilitar l'accessibilitat física, l'accés a la comunicació i la utilització de tecnologia, els recursos per a adaptar les cases, la coordinació entre sistemes de protecció, etc.

Així mateix, ha assegurat que totes aquestes actuacions i mesures posades en marxa pel Consell han propiciat que la Comunitat Valenciana "haja esdevingut referent a Espanya i a Europa en polítiques socials".