L'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) del CSIC ha culminat el desenvolupament de l'Observatori d'esclats i el sistema d'exploració de fonts esporàdiques òptiques (BOOTES pel seu acrònim en anglès). Es tracta de la primera xarxa de telescopis robòtics amb estacions als cinc continents. Amb instal·lacions a Espanya (dues estacions),
Nova Zelanda, Xina, Mèxic, Sud-àfrica i Xile constitueix la xarxa més completa de la seva classe i un recurs únic i totalment automatitzat per combinar dades d'instruments de tot el món, vigilar el cel i donar suport a les observacions de missions i satèl·lits.
Espanya és el primer país amb una xarxa robòtica present a tots els continents
"BOOTES és el resultat de gairebé vint-i-cinc anys d'esforç continuat, des que el 1998 vam instal·lar la primera estació a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (Arenosillo, Huelva), institució que va recolzar inicialment el projecte. El desplegament complet suposa una fita científica,
ja que es tracta de la primera xarxa robòtica amb presència a tots els continents", destaca Alberto J. Castro-Tirado, investigador de l'IAA-CSIC que encapçala el projecte des de la seva creació. Això l'ha situat en el temps per davant de les xarxes americana, l'estació asiàtica de la qual es troba en construcció, i russa, que no té instal·lació a Oceania
.
Distribució de la xarxa BOOTES. / IAA-CSIC
La xarxa BOOTES està gestionada per l'IAA-CSIC, amb una forta implicació de la Universitat de Màlaga i amb la col·laboració amb altres entitats espanyoles, com l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i la Universitat de Huelva, i internacionals.
El seu objectiu principal rau a observar ràpidament i de forma autònoma les anomenades fonts transitòries, objectes astrofísics que no presenten una emissió permanent en el temps, sinó que emeten llum de forma breu, intensa i sobtada. La detecció d'aquests esdeveniments sol fer-se des de satèl·lit, i BOOTES proporciona una resposta automatitzada en temps real que en permet la caracterització.
Aquesta xarxa és el resultat de gairebé vint-i-cinc anys d'esforç continuat, des que el 1998 vam instal·lar la primera estació. Alberto J. Castro-Tirado, investigador de l'IAA-CSIC
La xarxa contribuirà a l'estudi dels esclats de raigs gamma, que constitueixen els esdeveniments més energètics de l'univers i que s'associen amb la mort d'estrelles molt massives. La seva detecció sol produir-se a través de satèl·lits, que informen de l'esclat a la comunitat científica perquè l'esdeveniment es pugui estudiar detalladament.
La nebulosa Roseta captada per la xarxa BOOTES. / IAA-CSIC
Els telescopis vigilaran el cel, entre altres coses, per buscar escombraries espacials i objectes potencialment perillosos
L'existència d'una xarxa de telescopis robòtics de molt ràpid apuntat com a BOOTES representa un complement idoni a la detecció per satèl·lit i, de fet, BOOTES també treballarà en seguiment i monitoratge de fonts emissores de neutrins i ones gravitacionals, o fins i tot d'objectes com estels, asteroides, estrelles variables o supernoves. Però també vigilarà el cel, tant pel que fa al seguiment d'escombraries espacials com al d'objectes potencialment perillosos, que puguen suposar una amenaça per al nostre planeta.
Una nova era a l'astronomia
Les observacions de seguiment ràpid amb BOOTES dels esclats de raigs gamma, des dels primers segons fins a les fases finals, han permès restringir els models d'aquest tipus de fenòmens, i també han contribuït a alguns resultats d'alt impacte dels darrers anys. L'observatori mexicà de la xarxa BOOTES va ser l'únic emplaçament de l'hemisferi nord que va aconseguir observar el 2017 l'esdeveniment conegut com a GW170817, la cinquena detecció de la història d'ones gravitatòries.
El fenomen responsable d'aquesta emissió va ser la fusió de dues estrelles de neutrons, fet que va permetre el primer estudi simultani en llum i ones gravitatòries i va inaugurar una nova era a l'Astronomia.
La xarxa va detectar el 2017 ones gravitatòries per cinquena vegada en la història de la humanitat BOOTES va contribuir el 2020 a la identificació d'una font productora de ràfegues de ràdio de molt curta durada a la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. El descobriment es va presentar en tres articles a la revista Nature que apuntaven que un magnetar, una estrella de neutrons amb un camp magnètic molt intens, es trobaria després d'aquest fenomen.
Nebuloses captades per la xarxa BOOTES / IAA-CSIC
El 2021, BOOTES va contribuir a l'estudi, publicat també a Nature, de diferents polsos a la flamarada magnètica gegant d'una estrella de neutrons: en només una dècima de segon, un magnetar va alliberar una energia equivalent a la que produeix el Sol en cent mil anys , i la seva anàlisi en detall va revelar múltiples polsos al bec de l'erupció, que van aportar llum sobre aquestes encara poc conegudes flamarades magnètiques gegants.
"La culminació de la xarxa suposa un èxit, ja que ha estat possible amb un equip humà i un pressupost molt inferior als projectes similars. Amb quatre estacions a l'hemisferi nord i tres a l'hemisferi sud, sempre hi haurà almenys un telescopi que cobreixi el cel nord i sud, cosa que redunda en una enorme eficàcia en la detecció de fonts transitòries", assenyala Castro-Tirado.
L'astrònom afegeix que "amb totes les estacions ja operatives, podem coordinar-les com un únic observatori que cobreixi tot el planeta, el potencial del qual mostrarem la comunitat internacional al congrés d'astrofísica robòtica que celebrem bianualment i que tindrà lloc a l'octubre a Màlaga". L'investigador va concebre el projecte quan desenvolupava la seva tesi doctoral a Dinamarca, ja fa tres dècades. "Per mi és un somni fet realitat", conclou.
Referències:
Y.-D. Hu et al. The Burst Observer and Optical Transient Exploring System in the multi-messenger astronomy era. Frontiers in Astronomy (2023).
A.J. Castro-Tirado et al. The Burst Observer and Optical Transient Exploring System (BOOTES). Astronomy and Astrophysics Supplement (1998).
Derechos: Creative Commons.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :