Es compleixen 93 anys del descobriment de Plutó

Aquest 18 de febrer es compleixen 93 anys del descobriment de Plutó per l'astrònom estatunidenc Clyde William Tombaugh, des de l'Observatori Lowell en Flagstaff, Arizona.

Va ser considerat el nové i més xicotet planeta del sistema solar per la Unió Astronòmica Internacional i per l'opinió pública des de la seua localització en 1930 fins a 2006, --quan se li va reclassificar com a planeta nan--, encara que la seua definició ha sigut sempre objecte de controvèrsia entre els astrònoms.

Durant molts anys va existir la creença que Plutó era un satèl·lit de Neptú que havia deixat de ser satèl·lit pel fet d'aconseguir una segona velocitat còsmica. No obstant això, aquesta teoria va ser rebutjada en la dècada de 1970.

Després d'un intens debat, i amb la proposta dels astrònoms uruguaians Julio Ángel Fernández i Gonzalo Tancredi davant l'Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional a Praga, República Txeca, es va decidir per unanimitat en 2006 reclassificar a Plutó com a planeta nan, requerint que un planeta ha de tindre dominància orbital. Es va proposar la seua classificació com a planeta en l'esborrany de resolució, però va desaparéixer de la resolució final, aprovada per l'Assemblea General de la UAI. Des del 7 de setembre de 2006 té el número 134340, atorgat pel Centre de Planetes Menors.

Però des de llavors, molts científics que consideren que Plutó ha de tornar a ser un planeta. Però no perquè té un clima, una atmosfera en capes, possibles compostos orgànics, oceans líquids i les seues pròpies llunes, com raonen els experts sobre la base d'evidències científiques, sinó perquè així s'ha aprés a les escoles, un argument també vàlid per a la Societat per a la Preservació de Plutó com Planeta.

Plutó posseeix una òrbita excèntrica i altament inclinada respecte a l'eclíptica, que recorre acostant-se en la seua perihelio fins a l'interior de l'òrbita de Neptú. Així mateix posseeix també cinc satèl·lits: Caront, Nix, Hidra, Cèrber i Estigia, els quals són cossos celestes que comparteixen aqueixa mateixa categoria, informa Wikipedia.

La seua gran distància al Sol i a la Terra, unida a la seua reduïda grandària, impedeix que brille per damunt de la magnitud 13,8 en els seus millors moments (perihelio orbital i oposició), per la qual cosa només pot ser apreciat amb telescopis a partir dels 200 mm d'obertura, fotogràficament o amb cambra CCD. Fins i tot en els seus millors moments apareix com a astre puntual d'aspecte estel·lar, groguenc, sense trets distintius (diàmetre aparent inferior a 0,1 segons d'arc). No va ser fins a l'any 2015 quan la sonda espacial New Horizons va passar sobre el planeta i va permetre apreciar per primera vegada de manera nítida el seu aspecte real.