Al maig de 2022 l'Etna va ser el protagonista i al setembre de 2021 va coincidir en erupció amb el volcà Tajogaite a l'illa de La Palma. Ara es compleix un any del final d'aquesta erupció i podria semblar que s'ha tancat una pàgina. Però la Terra continua viva i les grans erupcions volcàniques són probables sempre, tant l'espectacle que representen com les tragèdies que porten amb si.
El Tajogaite va provocar l'evacuació de més de 7 000 persones, moltes de les quals van perdre el seu habitatge i fins al seu mitjà de vida, la destrucció de carreteres i infraestructures bàsiques i la formació de bugades que van arrasar més d'1 200 hectàreas amb grossàries que en alguns llocs van arribar als 70 m. Sense oblidar altres seqüeles que ara apareixen, com les contínues emissions de gasos, problemes respiratoris, patologies dèrmiques, problemes psíquics i d'ansietat en la població que tardaran alguns anys a arreglar-se. Així, la investigació que permeta detectar precursors d'aquestes erupcions volcàniques és, si cap, més important encara.
Sota el volcà
Per a avançar-nos a l'erupció cal entendre què és el que ocorre sota un volcà abans que es produïsca. La calor i la pressió són tan elevades a l'interior del mantell que provoca que es funden roques i gasos, formant el magma. Aquestes pressions i temperatures tan altes fan que el magma intente escapar per l'escorça terrestre, buscant fractures o zones febles per a progressar en el seu ascens. Quan troba una d'aquestes zones estructuralment més febles s'acumula en elles, formant uns reservoris que denominem cambres magmàtiques.
L'ascens del magma pot ser molt ràpid o tan lent com per a invertir en això fins a decennis. En aquest viatge va formant successives cambres magmàtiques. Quan queden uns pocs quilòmetres per a aconseguir l'exterior, apareixen en la superfície indicis en forma de gasos que emanen, terratrémols produïts pel trencament de l'escorça en l'ascens del magma i deformacions del terreny. Aquestes últimes provocades per la pressió positiva del magma i els trencaments horitzontals i verticals de l'escorça.
Detectar el magma abans que arribe a superfície
Durant el transcurs de l'erupció volcànica de La Palma en 2021, investigadors de l'Institut de Geociències (IGEO-CSIC), juntament amb altres investigadors de la Universitat Complutense, la Universitat Politècnica de Madrid i investigadors de diferents centres estrangers a Itàlia, el Canadà i els Estats Units comencem a treballar en una tècnica que ha aconseguit detectar l'acumulació del magma en una zona pròxima a la superfície, mesos abans que es produïsca l'erupció.
Aquesta tècnica es basa en l'estudi d'aqueixes deformacions del terreny produïdes per l'ascens del magma abans de l'erupció i els trencaments en l'escorça, registrades per tècniques d'observació de interferometría radar de satèl·lit (InSAR) d'última generació, combinat amb una nova tècnica d'interpretació d'aquestes deformacions.
Senyals precursors de l'erupció
L'erupció del volcà Tajogaite a la Palma es va iniciar el 19 de setembre de 2021 en el vessant oest de Cimera Vella i va estar actiu durant 85 dies, generant colades de lava que s'afigen a les procedents de les anteriors erupcions en aquest vessant.
Nuestros resultados muestran que unos tres meses y medio antes de la erupción aparece un ascenso de magma, que va creciendo en el tiempo formándose así un reservorio de magma a unos 2,5 km de profundidad en una zona estructuralmente débil, fracturada y porosa.
En la imagen que sigue a este párrafo, hemos representado en rojo la fuerte presión positiva bajo la superficie terrestre probablemente provocada por la intrusión del magma. Ésta está sugerida con ese camino de puntos, que se produciría bajo la población de Jedey quedando a unos 5 km al sur del cono volcánico principal de la erupción. Dos meses antes de la erupción empiezan a aparecer fuentes de fracturación vertical (representadas en amarillo) a una profundidad de unos tres mil metros, que sugiere una respuesta frágil de la corteza debido a un ascenso más fuerte del magma.
Coincidint amb l'activitat sísmica prèvia a l'erupció, augmenta l'aparició d'aqueixes fonts de fracturació i tensió, que associem al dic de magma que va usar aqueixa fissura per a eixir a la superfície. En aqueixes estructures de pressió i tensió, a més de la branca principal associada a l'erupció, s'activen altres dues branques ascendents, representades també en roig en la imatge a continuació. Aquests dos ramals se situen una sota l'oceà al sud de Port Naos i una altra cap a l'oest de la població de Jedey, sense aconseguir la superfície com a intrusions de magma fallides.
El model de reservori magmàtic, ascens de magma i fractures del terreny associades obtingut en aquest estudi també ajudaria a explicar altres fenòmens, com l'encara contínua emissió de gasos en les zones de Port Naos i La Bombeta.
Estem més prop de poder anticipar-nos a les erupcions volcàniques?
Els resultats d'aquesta metodologia, que s'han publicat en la revista Scientific Reports, demostren que aquesta tècnica puga ajudar en la detecció i vigilància de nous episodis de reactivació volcànica. També per a determinar les potencials zones d'acumulació de magma, ajudar en la determinació dels possibles camins d'erupció i avanç en el pronòstic de l'inici d'una pròxima erupció a la Palma, les illes Canàries, així com en altres illes volcàniques actives.
Estem ara més prop de poder anticipar-nos a les erupcions volcàniques? No podem respondre-la amb un sí rotund, desgraciadament queda molta investigació per desenvolupar en aquest camp. Els resultats que s'han obtingut en l'estudi d'aquest procés eruptiu sí que semblen d'ajuda per a avançar en aquesta direcció, fins i tot seria molt útil en el disseny i planificació d'infraestructures i el desenvolupament urbà en la reconstrucció de l'illa després de l'erupció. Podem saber molt del que ocorre sota el volcà, i això ens pot permetre anticipar-nos a la catàstrofe.
The Conversation
Juan F. Prieto Morín . Actualment és Professor Titular de la Universitat Politècnica de Madrid. Profesor e Investigador en Sistemas de Posicionamiento por Satélite y Detección Remota para la Observación de la Tierra, Universidad Politécnica de Madrid (UPM)
Joaquín Escayo . Actualment treballa en l'Institut de Geociències (IGEO) com a tècnic contractat.
Cap comentari :