Mor l'històric líder d'UGT, Nicolás Redondo Urbieta, als 95 anys

L'històric líder sindicalista d'UGT, Nicolás Redondo Urbieta, ha mort aquest dimecres als 95 anys d'edat, segons han lamentat dirigents socialistes i del sindicat d'UGT a través de nombrosos missatges en xarxes socials.

UGT ha comunicat la defunció del qual fora secretari general entre 1976 i 1994 del sindicat i ho ha destacat com una "figura imprescindible del sindicalisme a Espanya durant la dictadura, la transició i la democràcia".

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assenyalat que Redó deixa "arrere una vida consagrada a la defensa de les persones treballadores, les llibertats i la democràcia".

Així mateix, s'ha acomiadat d'un "sindicalista extraordinari al qual aquest país li estarà sempre agraït", ha afegit, traslladant les seues condolences a la família d'UGT.

El PSOE també ha manat tot el seu "afecte" a familiars i afins per la defunció d'un "socilista i home que va dedicar la seua vida a la lluita pels drets dels treballadors i de la ciutadania. Que la terra et siga lleu, company", ha publicat la formació en un missatge en Twitter, recollit per Europa Press, al costat de dues fotografies de Redó.

En la mateixa línia s'ha expressat el candidat socialista a la presidència de la Comunitat de Madrid, Juan Lobato, que ha assenyalat a Nicolás Redondo com un "referent de la defensa dels drets i la diginidad dels treballadors" del país.

També l'exdiputat socialista per Madrid i advocat d'UGT, Manuel de la Rocha, ha lamentat la mort de qui fora secretari general d'UGT i "gran dirigent obrer, defensor dels drets dels treballadors i treballadores, referent del socialisme espanyol".

Per part seua, l'alcalde socialista de Fuenlabrada, Javier Ayala, ha rebut la trista notícia de la mort del sindicalista del qual ha destacat la seua "vida dedicada a la defensa dels drets dels treballadors, referent del sindicalisme al nostre país".

NICOLÁS REDONDO URBIETA

Nicolás Redondo Urbieta (Baracaldo, Biscaia, 1927) va ser un històric sindicalista i polític espanyol. El seu pare, Nicolás Redondo Blanco, treballador dels Alts Forns, ja era militant del PSOE i d'UGT en 1915, i després de la Guerra Civil ho van condemnar a mort, però li van commutar la pena per 30 anys de presó, dels quals va complir sis a El Puerto de Santa María (Cadis).

Als deu anys, en 1937, va ser evacuat juntament amb altres xiquets bascos en el vaixell 'l'Havana' i portat a Bordeus (França), on li va recollir una família minera de Herault d'origen espanyol, amb la qual va conviure fins a 1940. Reclamat per la seua família al final de la Guerra Civil Espanyola, en 1940 va tornar al país. En 1942, va acudir a la Naval de Sestao en qualitat d'aprenenta d'oficial ajustador.

Aquest obrer metal·lúrgic es va afiliar al PSOE i a UGT en 1945. Així va arrancar una biografia sindical de llarguíssim recorregut, que va aconseguir la primera línia pública en 1976. Va ser detingut i processament pel règim de Francisco Franco en nombroses ocasions (fins a sis vegades) a causa de les seues activitats polítiques i sindicals. Va ser bandejat a Las Hurdes en 1967.

El 18 d'abril de 1976 va ser elegit secretari general de la UGT en el 30 Congrés de la central sindical socialista. Dos anys abans havia renunciat a liderar el PSOE en el congrés de Suresnes. Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia en 1977, 1979, 1982 i 1986. En 1987 va renunciar al seu escó després de votar en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 1988. Va convocar al costat de CCOO la vaga general del 14 de desembre de 1988 i dues vagues generals més al juny de 1992 i gener de 1994.

El 10 d'abril de 1994, quan el seu fill Nicolás Redondo Terrers liderava el PSE-EE, en el 36 Congrés, va deixar passe a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT i es va retirar de tota activitat política i sindical.