Han transcorregut 62 anys d'un fet que es va prolongar en el temps durant dues dècades: la Campanya de Salvament de Monuments de Nubia que va emprendre la UNESCO. La campanya va ser el conjunt d'accions que es van dur a terme de manera peremptòria per a salvar el patrimoni en aquella desèrtica regió situada a la vall Mitjana del Nil.
50 països van aportar fons i esforç humà per a evitar que s'inundaren, amb la construcció de la presa d'Assuan, els temples més emblemàtics, des d'Abu Simbel fins a Filé, de més de 3 000 anys d'antiguitat.
A partir de llavors, tota campanya posterior va ser i és fruit de la cooperació internacional. Al llarg dels anys que va durar, es van descobrir i van inventariar centenars de jaciments i es van recuperar grans conjunts de béns culturals per a la Humanitat. Es va cobrir una seqüència de poblament de 50 000 anys, dins de la qual es va superar, en gran part, la vella teoria dels buits ocupacionals i de l'arribada constant de noves gents per a explicar els canvis culturals esdevinguts en la zona. Es va poder, així, construir la prehistòria i història d'aqueixa important regió africana: Nubia.
La gesta
D'una banda, el país àrab estava molest amb els Estats Units des de la seua negativa en 1956 per a finançar el projecte de construcció de la presa. I per una altra, els Estats Units atribuïa al president Gamal Abdel Nasser el seu coqueteig amb l'URSS. Però la RAU (República Àrab Unida formada per Egipte i Síria) estava determinada a dur a terme el projecte de modernització del país, d'aquí ve que buscara a aquests altres aliats. Finalment, i malgrat tot, els nord-americans van acabar concedint el no-res menyspreable quantia de 4,3 milions de lliures esterlines sumades als 5 milions que va aportar la UNESCO per al salvament dels monuments d'Abu Simbel i Filé, per al projecte de la presa.
Propaganda política per Nasser
La construcció de la presa d'Assuan va ser una campanya de propaganda a favor de l'Egipte de Nasser. Tant és així que el seu cognom donaria nom al propi llac que es va crear.
El nacionalisme àrab creixia de manera exponencial i el president guanyava terreny. Com era imperiós negar el territori, es va traslladar de manera forçosa a centenars d'habitants de totes dues ribes i de tots dos costats de la frontera. Sudan, que es va oposar al principi, va acabar accedint a la construcció de la presa que també afectaria el seu territori.
La població Nubia va emigrar a la nova Wadi Halfa, al Caire i a Alexandria, a Egipte; i a Khasm El Girba a Sudan, a centenars de quilòmetres dels seus llocs d'origen. Fins i tot a països tan llunyans com Kenya.
L'obra civil es va concedir a la Unió Soviètica i centenars de treballadors eslaus al costat dels egipcis van treballar a altíssimes temperatures, en pèssimes condicions i sense drets laborals.
L'alt preu que van pagar molts éssers humans perquè la resta de la humanitat contemple hui els temples salvats de les aigües mereix ser recordat juntament amb les investigacions d'antropologia social, treballs clau per a estudiar i preservar les cultures tradicionals, narracions, creences, folklore, música, artesania, etc. d'aquelles gents en la diàspora.
El final de la participació espanyola en aquells treballs internacionals va ser el lliurament, gestió i transferència del temple de Debod, del qual al juliol de 2022 es va commemorar el cinquantenari. El monument ha esdevingut en una apropiació de la memòria Nubia per part dels visitants que ho han fet seu, apareixent com el monument més antic de la capital.
Una mirada des del present
Des d'una perspectiva actual, es considera molt poc adequat aquest procediment i el trasllat de monuments a altres països, perquè queden esqueixats i descontextualizados del seu entorn original.
No obstant això, hui dia corren bons temps per a noves narratives. I per a la Campanya de Nubia també. La societat actual repensa i analitza no sols el passat remot: com érem, què fabricàvem, què menjàvem, com ens relacionàvem o amb quins productes es comerciava, etc., sinó el passat recent. Un "passat-present" del qual tenim abundant informació historiogràfica sobre fets contemporanis en els quals analitzem, a través de la documentació existent: què, qui, com, on i per què es van fer així les coses i no d'una altra manera.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :