Segons ha informat en EFE Antonio Martín , una necròpoli d'època bizantina a la vora del riu Segura a Rojals (Alacant) s'ha convertit en el vestigi més antic en la península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a 'pesta justiniana. La necròpoli d'època bizantina a la vora del riu Segura a Rojals (Alacant) s'ha convertit en el vestigi més antic en la península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a 'pesta justiniana', amb una trentena de tombes amb pares i mares abraçats als seus fills per la sobtada infecció.
Datada per Carboni 14 entre mediats del segle VI i inicis del VII de la nostra Era (després de la divisió de l'Imperi romà), la necròpoli se situa en una duna fòssil del jaciment de Cabezo del Molino de Rojals i el relat que amaguen les seues restes mortals és el resultat de diverses campanyes d'excavacions que formen part del pla d'investigacions del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), dirigit per Manuel Olcina Doménech.
El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut Max Plank de Jena (Alemanya) i l'antropòloga Susana Gómez González, de la Universitat de Lleó.
En una entrevista concedida a EFE, la directora de l'excavació, l'arqueòloga del MARQ Teresa Ximénez de Embún, ha explicat que fins ara s'han trobat 62 cossos soterrats en una trentena de tombes múltiples que cronològicament coincideixen amb el primer brot de la pesta batejada amb el nom de l'emperador romà d'orient Justinià, la primera pandèmia de la història que va poder matar entre 25 i 50 milions de persones en el llavors món conegut, a la vora del Mediterrani.
La pesta justiniana, en Spania
La novetat que aporta la necròpoli alacantina consisteix en la possibilitat de localitzar per primera vegada la pesta justiniana (provocada pel bacteri Yersina pestis) en la part occidental del Mare Nostrum, on per motius militars i comercials l'Imperi bizantí (la part oriental de l'Imperi romà) havia arrabassat als visigots la província Spania entre els segles VI i VII des del sud de València fins a Huelva.
Les excavacions apunten al fet que molt possiblement la pesta sí que va arribar al sud d'Alacant i ens va deixar una necròpoli diferent d'unes altres perquè, segons Ximénez de Embún, «el tractament dels individus en la seua forma d'enterrament és emocional, sense fosses comunes i amb una organització cementerial per agrupacions familiars».
Pertanyent a les primeres manifestacions de les comunitats cristianes en l'àmbit rural, es veuen morts «sobtades i contemporànies», com per exemple conjunts familiars de fins a tres individus abraçats i soterrats al mateix temps (abans del 'rigor post mortem') amb una causa que no pot ser una altra que infecciosa, pandèmia.
Hi ha una tomba en la qual un adult abraça a un xiquet, com un home d'entre 20 i 25 anys a un menor d'uns 6; o on una jove sosté un bebé en braços; o hi ha quatre xiquets d'entre 8 i 10 anys enterrats alhora; i també una altra amb un parell de bessons o bessons.
«Es tracta d'una població jove amb morts prematures que ens adverteixen que va existir un procés infecciós en la comunitat», ha incidit l'arqueòloga, que atribueix a la relativament alta mobilitat de la població forana en Spania, possiblement arribats de Grècia, Turquia o Egipte
Cap comentari :