Fòssils antics revelen la història evolutiva de l'ossificació en la columna vertebral dels vertebrats terrestres. - MUSEUM FÜR NATURKUNDE
Un estudi realitzat per investigadors del Museum für Naturkunde de Berlín revela l'evolució dels patrons d'ossificació de la columna vertebral dels vertebrats quadrúpedes.
Antoine Verrière i els seus col·legues van aconseguir reconstruir els patrons de formació dels ossos de la columna vertebral en l'avantpassat de tots els vertebrats terrestres basant-se en un ampli conjunt de dades de vertebrats moderns i fòssils amb la inclusió de noves dades poc comunes del rèptil Mesosaurus tenuidens, de 300 milions d'anys d'antiguitat. Els resultats es publiquen en Scientific Reports.
La columna vertebral és la característica que defineix i dona nom a tots els vertebrats i, en general, es coneix bé el seu desenvolupament. No obstant això, alguns aspectes crucials de la seua història evolutiva continuen sent enigmàtics. Un nou estudi realitzat per un equip de la Humboldt-*Universität zu Berlin i el Museum für Naturkunde de Berlín (Alemanya) revela nous aspectes d'aquesta història.
El paleontòleg Antoine Verrière, primer autor de l'estudi realitzat com a part de la seua investigació doctoral, afirma que el projecte va començar amb fòssils excepcionalment ben conservats del rèptil Mesosaurus tenuidens. Mesosaurus va ser el primer rèptil que es va adaptar a la vida en l'aigua. Amb un llarg musell i una poderosa cua nadadora, habitava en una mar interior en les zones meridionals del supercontinente Pangea.
"En alguns exemplars juvenils poc comuns, observem que els arcs neurals, les espines que s'assenten sobre la part principal d'una vèrtebra, s'anaven tancant des del cap fins a la cua a mesura que els animals creixien, com una cremallera. Volíem saber com encaixava aquest patró en la història evolutiva dels vertebrats terrestres, però de seguida ens vam adonar que hi havia molt poca informació disponible. Així que decidim investigar-ho nosaltres mateixos", va explicar en un comunicat.
L'equip va analitzar quatre dels principals patrons de desenvolupament en la columna vertebral dels amniotas:
- L'ossificació del centrum (el cos principal d'una vèrtebra)
- L'ossificació dels arcs neurales pares
- La fusió dels elements de l'arc neural inicialment formats en una columna vertebral
- La fusió dels arcs neurales amb el centrum, també anomenada fusió neurocentral.
Van utilitzar models estadístics per a traçar l'evolució d'aquests patrons al llarg dels aproximadament 300 milions d'anys d'història dels vertebrats terrestres i reconstruir així els patrons de l'avantpassat comú de tots els vertebrats terrestres.
"El que més ens va sorprendre va ser que aquests patrons semblen haver romàs relativament estables durant els últims 300 milions d'anys", afirma el Prof. Jörg Fröbisch. "Els vertebrats moderns i extints són enormement diversos quant a les seues formes corporals i estils de vida, i els elements de les seues columnes vertebrals estan organitzats en unitats complexes que difereixen enormement entre espècies. No obstant això, els patrons d'ossificació eren molt més conservadors del que calia esperar per la gran diversitat morfològica".
Encara que els patrons estudiats s'han mantingut relativament estables al llarg de l'evolució, donat l'enorme interval temporal considerat, es van produir algunes desviacions. En particular, els ocells, els mamífers i els rèptils escatosos van desenvolupar les seues pròpies maneres específiques d'ossificació vertebral, que difereixen de la condició ancestral dels amniotas. No obstant això, dins d'aquests grups, els patrons també eren sorprenentment estables.
"Els estruços i les gavines, per exemple, tenen anatomies i estils de vida molt diferents, però les seues columnes vertebrals s'ossifiquen de manera similar. Això demostra que poden observar-se alguns canvis entre els principals llinatges de vertebrats terrestres, però dins de cadascun dels llinatges principals, el desenvolupament de la columna vertebral es va mantindre de nou bastant estable", afirma la professora Nadia Fröbisch.
"El nostre estudi és un altre gran exemple de com les dades de fòssils i animals moderns poden unir-se per a obtindre una imatge molt més profunda del desenvolupament i l'evolució de les principals estructures corporals", afirma Antoine
Cap comentari :