L' abandó escolar baixa un 56,39% en la Comunitat Valenciana en 20 anys

 L'abandó primerenc de l'educació i la formació ha caigut en un 56,39 per cent en la Comunitat Valenciana durant la dues últimes dècades, i la taxa en 2022 és de 15,7 per cent enfront de la qual hi havia en 2002, del 36 per cent. Segons ha informat EFE.

Segons les últimes dades divulgades pel Ministeri d'Educació, en l'àmbit nacional l'abandó primerenc de l'educació i la formació ha caigut en totes les comunitats autònomes de manera constant des de 2002 -excepte un lleuger repunt l'any passat- entre el 45,68% de Madrid i el 73,85% de Navarra.

Diferències territorials

L'anàlisi de l'Enquesta de Població Activa publicada per Educació revela les diferències territorials existents tant en la dimensió d'esta reducció com en les mateixes taxes d'abandó educatiu primerenc, que en tot cas continuen sent més baixes en el terç nord-oest peninsular, com ocorria ja a principis d'este segle.

Així, les taxes més baixes en 2022 es registraven a País Basc (5,6%), Navarra (5,7%), Cantàbria (8,9%), Galícia i Castella i Lleó (9,9%), Extremadura (10,8%), La Rioja (11,3%), Aragó (11,4%) i Astúries (11,5%).

A continuació apareixen en este llistat Canàries (11,7%), Madrid (13,2%) i Castella-la Manxa (15,1%) i finalment totes les comunitats mediterrànies: Andalusia (15,3%), la Comunitat Valenciana (15,7%), Catalunya (16,9%), Balears (18,2%) i Múrcia (18,7%).

Diferents nivells d'inversió

Una anàlisi de la Fundació La Caixa de 2021, que cridava l'atenció sobre les «notables» diferències territorials en este àmbit, assenyalava entre els factors que expliquen eixa disparitat l'estructura del mercat laboral, les oportunitats d'ocupació per a la joventut, el tipus d'ocupacions i la seua qualificació i el nivell sociocultural i econòmic de la població.

Apuntava també als diferents nivells d'inversió en el sistema educatiu de les comunitats autònomes, ja que exerceixen les competències de política educativa i han sigut agents d'innovació molt important.

Un altre estudi, en este cas de Funcas, suggeria com una altra causa que la baixa taxa de fracàs escolar d'algunes comunitats «no reflecteix l'aprenentatge dels seus alumnes, sinó una tradició de puntuar més alt i aprovar més fàcil».

Xifres molt inferiors a les de fa vint anys

Mentre que actualment el 18,7% de Múrcia marca la taxa més alta d'abandó primerenc de l'educació i la formació, fa dues dècades totes les comunitats autònomes excepte País Basc (13,4%) superaven eixa xifra, amb màxims a Balears (39,9%), Murcia (39,4%), Extremadura (38,1%), Andalusia (37%), Castella-la Manxa (36,7%) i la Comunitat Valenciana (36%).

En eixos 20 anys, tant comunitats amb les taxes més altes com baixes han registrat fortes reduccions, per damunt del 70% a Navarra (-73,85%) i Extremadura (-71,65%) i superiors al 60% a Cantàbria (-66,42%), Canàries (-65,18%) i Galícia (-63,74%).

Un tret comú a tots els territoris és que la taxa d'abandó masculina és superior a la femenina, en major mesura a Múrcia (10,1 punts percentuals de diferència), Canàries, La Rioja (8,7 punts en tots dos casos) i Aragó (8,6) i en menor magnitud a Astúries (0,6 punts), Cantàbria (1,2), País Basc (2,8) i Madrid (2,9 punts percentuals).