Díaz proclama que Sumar aspira governar des de la 'centralitat de lo social'

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha reivindicat que Sumar aspira a governar i ser la "clau" per a garantir una "nova dècada progressista" des d'un projecte programàtic per a la dècada vinent, deixant clar que un "canvi d'època" per a Espanya no s'aconsegueix "des d'una cantonada del tauler" polític" sinó des de la "centralitat social".

"Volem estar en el centre ocupant i representant la majoria social", ha emfatitzat Díaz durant un acte públic per a fer un primer balanç del procés d'escolta, al costat de representants dels 35 grups de treball als quals ha reunit aquesta vesprada per a fer recompte d'idees programàtiques i avançar algunes propostes marc del projecte de país la dècada vinent.

I entre aqueixes aspiracions ha reivindicat reduir les hores de la jornada laboral, desplegant una reforma fiscal progressiva, acabar amb les hores extra sense remunerar (que estima entorn de 6,5 milions a la setmana), limitar urgentment el preu dels lloguers i incloure la salut bucodental dins de la sanitat pública, a més de combatre la temporalitat de les plantilles sanitàries sobretot en Primària, que és "indecent" en aconseguir més del 30% de la plantilla.

Durant la seua intervenció davant més de 300 assistents, Díaz ha insistit que emprendre un projecte per a arribar a les majories socials (treballadors, empresaris i el món universitari) no pot fer-se des de la "cantonada d'un tauler", sense fer referència a cap partit polític, perquè la gent vol que siguen "ambiciosos".

D'aquesta manera, ha reafirmat la vocació de transversalitat de Sumar i de l'espai de l'esquerra. "Hi ha gent en aquest país que fa molt soroll però no tenen projecte de país, nosaltres sí", ha llançat en un altre moment de la seua intervenció per a emplaçar a persones particulars, moviments socials, sindicals, ecologistes i fins i tot partits polítics a sumar-se al projecte que impulsa.

Precisament, Podem aquesta setmana ha urgit a la vicepresidenta al fet que negocie ja un acord de coalició i acabe prompte la construcció de Sumar, deixant clar que no s'integraran en la plataforma sinó que volen una aliança electoral.

CAL DERROTAR POLÍTICAMENT AL NEOLIBERALISME DE FEIJÓO

Sobretot, segons ha relatat, davant un projecte neoliberal que ha "fracassat ideològicament" però que per a derrotar-lo "políticament" toca "sumar molt". I tot seguit ha retret que Feijóo és el principal representant d'aqueix neoliberalisme de "receptes caduques", sustentades en la baixada d'impostos genèrica i les privatitzacions.

En contraposició, ha cridat a construir un nou "laborisme" entorn de Sumar, on encara falta "massa gent", per a "reinventar el publique" i provocar el naixement d'un nou "sentit d'època" davant la "incertesa" actual. D'aquesta manera, ha asseverat que el seu objectiu és "eixamplar la democràcia" i evitar que arribe al poder el "la barbàrie", es "diga el partit com s'anomene".

SUBIRATS EN L'EQUIP RELATOR PER A POSAR EN COMÚ EL PROGRAMA

Per a posar en comú i concretar aqueix programa per als pròxims deu anys, Díaz ha confeccionat un grup "relator" del qual forma part el ministre d'Universitats, Joan Subirats (En Comú Podem) o la politòloga i portaveu municipal de Compostela Aberta, Marta Lois, a més del catedràtic en Dret del Treball Antonio Baylos.

També integren aquest grup altres catedràtics i acadèmics, algun dels quals són també coordinadors de grups sectorials com Ignacio Sanchez-Cuenca, César Rendueles, Natalia Fabra o Remedios Zafra.

SUPORTS POLÍTICS I DE LA SOCIETAT CIVIL

A l'acte de balanç del procés d'escolta han acudit per a recolzar a Díaz alguns representants polítics, com el cas del vicepresident del Govern balear, Juan Pedro Yllanes, la portaveu nacional de Més País i diputada andalusa, Esperanza Gómez, el portaveu dels 'comuns' en el Parlament, David Cid, el diputat en el Congrés i membre de Podemos Txema Guijarro, l'eurodiputada de la formació María Eugenia Rodríguez Palop i el diputat morat en Aragó Nacho Escartín.

Del pla de la societat també han acudit l'escriptora Elizabeth Duval, l'exsecretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, el sindicalistes pare de la vicepresidenta, Suso Díaz, i la presentadora Inés Hernand, que ha conduït l'acte. També estaven el exedil d'Ara Madrid Guillermo Zapata i els exparlamentarios de Podemos Pablo Bustinduy i Eduardo Maura.

Durant la trobada han intervingut, algun d'ells de manera telemàtica, els coordinadors de grups de treball com és el cas de Rendueles (Drets Socials), Amparo Merino (Treball Decent), Rafael Muñoz de Bustillo (Economia), Zaida Muxí (Qüestió urbana), María Ramos (Alimentació saludable), Rafa Cofiño (Sanitat i salut mental), Marina Echebarría (Drets LGTBi), Ignacio Sánchez Cuenca (Qualitat democràtica) i Elsa Arnaiz (Joventut).

Tots ells han desgranat algunes de les propostes marc en les quals treballa Sumar, com desplegar una renda mínima bàsica que amb el pas de la dècada puga arribar a ser universal al costat d'una reforma profunda de l'Estat del benestar.

En matèria laboral, precisament el camp de gestió de Díaz, s'ha defensat també baixar les hores de la jornada laboral, de manera flexible, democratitzar l'àmbit de l'empresa amb la participació dels treballadors en consells d'administració o un nova manera de concebre l'acomiadament que impedisca eixides injustificades, amb una prestació econòmica adequada que dissuadisca a les empreses de prescindir de plantilla.

També s'ha posat sobre la taula augmentar la inversió del transport públic, potenciar la fiscalitat per a potenciar l'alimentació saludable i emprendre un projecte de seguretat social alimentària, potenciant la compra pública per a col·legis i hospitals.

En sanitat s'ha al·ludit a propostes per a garantir la universalitat en la sanitat, reformar hospitals i millorar l'atenció primària, mentre que també s'ha advocat per un pacte d'estat pels drets de les persones LGTBi i trans.

En matèria de millora de la qualitat democràtica, Sánchez Cuenca ha remarcat la idea de Díaz de llançar un nou contracte social que, en les seues paraules, que no és revolucionari però sí efectiu per a combatre la desafecció amb la política, al costat de l'increment de la participació ciutadana.

Per exemple, ha citat la creació d'assemblees ciutadanes que plantege proposades no vinculants als partits en matèries on no siguen capaç d'aconseguir acords, elevar els mecanismes de democràcia directa fent més flexibles les consultes ciutadanes i la iniciativa legislativa popular.

També ha advocat per crear de cara als debats de candidats als comicis que persones anònimes realitzen preguntes per sorpresa i que es puguen celebrar plens parlamentaris sobre assumptes clau de futur habilitant, en aquest cas, la participació ciutadana.