La retrospectiva més completa del pintor Joan Genovés, un recorregut per més de sis dècades del seu univers artístic, de compromís social i polític amb el seu temps i de creació d'un llenguatge universal que transcendeix als nostres dies, es presenta fins al 16 d'abril en la Fundació Bancaixa de València.
Entre les més de 70 obres que s'exposen figura l'icònic quadre «L'abraçada» (1976), de la col·lecció del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia i que es troba habitualment en el Congrés dels Diputats, el llenç inacabat en el qual treballava abans de la seua mort, al maig de 2020, i textos inèdits de l'autor.
El títol de la mostra, Joan Genovés, és a més una petició del propi artista, davant la seua «frustració» per haver perdut el seu nom en valencià amb el qual li cridaven de xiquet, segons ha relatat la comissària de l'exposició, María Toral, en la presentació a la premsa de l'exposició, que podrà visitar-se des d'aquest divendres.
Falta Pablo Genovés, fill del pintor Joan Genovés, davant l'obra més icònica del seu pare, «L'abraçada», procedent del Congrés dels Diputats, durant la inauguració de l'exposició retrospectiva que revisa sis dècades de treball i de compromís amb la realitat política i social.
Pablo Genovés, fill de l'artista, ha agraït a la Fundació Bancaixa que haja apostat pel seu pare amb aquesta retrospectiva i ha trobat a faltar el reconeixement dels museus espanyols -entre ells el Reina Sofia- sobretot del costat polític de la seua obra, ja que «sempre ha estat amagada».
Genovés ha reivindicat a més un museu de la guerra i la transició, a partir d'una labor científica, que reflectisca totes les parts i «sane aqueixa ferida» i al seu judici supose una vertadera «abraçada» amb aquesta part de la nostra història.
Per part seua, el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, ha assenyalat que des d'aquesta entitat s'ha volgut retre homenatge i un reconeixement al treball de l'artista per «dignificar a l'ésser humà en qualsevol circumstància», a més d'un «testimoniatge» per a les futures generacions.
Tractament de la figura humana
El recorregut expositiu aborda el seu treball individual -després del seu pas pels col·lectius com «Els Set» (1949), «Parpalló» (1956) i «Profund» (1960)- que va iniciar en els anys 60 amb el tractament de la figura humana en el context social i polític del moment, i que li va acompanyar fins a la seua mort.
«Juan entén que l'art no pot arribar a transformar la realitat però sí que canviar la nostra manera de veure la vida i d'entendre la història i va crear un llenguatge universal i atemporal», ha destacat Toral.
L'exposició parteix d'un escenari fosc i negre, amb quadres en blanc i negre, un ambient que ofereix la sensació de «angoixa» que va reflectir en les seues primeres obres, al costat de textos inèdits de l'autor que ens acosten al «ésser humà» darrere de l'artista.
De finals d'aquesta etapa és també l'obra influenciada pel Pop Art, inundada de colors per a denunciar els crims de guerra, i una sèrie ja en els anys 70 en la qual s'oblida una altra vegada del color influït pel cinema negre.
D'aquest moment creatiu és una de les seues obres més conegudes «L'abraçada», pel qual va estar tancat en un calabós huit dies i els drets generats dels quals els va donar l'autor a Amnistia Internacional, amb imatges de terror, tribunals d'ordre públic i una mostra del seu activisme social i polític.
Els humans empetitits de Genovés
En els anys 80, amb l'arribada de la democràcia, l'artista va patir una etapa de transició i va buscar un llenguatge nou amb el qual arribar al públic, amb ciutats i homes en els quals continua experimentant, fins a arribar als anys 2000 en els quals crea «multituds», figures humanes empetitides, que amaguen el rerefons de «les persones que han patit i el combaten amb una aparença de senzillesa», ha assenyalat la comissària.
Obres amb les quals «s'avança al seu temps i tracen camins en els quals estem absolutament aborrallonats», afig Toral, i que s'expliquen en els seus textos i els títols dels quadres.
Pablo Genovés, fill de l'artista, ha recordat al seu pare com una persona que donava una imatge exterior de «molt optimista i extravertit» però que ocultava un «dolor en el seu interior molt profund», que es va iniciar amb les seues vivències de xiquet en la guerra, en la seua València natal, al costat de l'estadi de Mestalla, que va passar de ser l'escenari de la seua gran afició, el futbol, a acollir afusellaments.
De la seua última etapa ha destacat que «estava ficat com mai en la pintura per si mateixa», va tindre una vida «molt plena malgrat totes les seues angoixes de ser un resistent» i fins al mateix matí abans de morir estava treballant en el seu estudi amb el seu últim quadre, que s'exposa per primera vegada.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :