L'edifici ha recuperat els seus colors originals del segle XVII i elements perduts
Església, veïns i ajuntament han unit esforços per a salvaguardar aquest important patrimoni històric, turístic i religiós
Qui fa uns anys visitara la localitat serrana de Tuéjar, no reconeixeria hui dia la seua església parroquial. I és que després de diversos anys de treball i inversions el temple religiós d'aquest municipi valencià ha viscut un vertader retorn als seus orígens.
Després de la reforma del frontispici en 2019, fa uns dies es donaven per conclosos els treballs de recuperació de la torre-campanar que ha tret a la llum novament la coloració primigènia i recuperat tot la seua esplendor com a monument més emblemàtic de la localitat.
Amb això l'església de La nostra Senyora dels Àngels, a qui està dedicada, ha deixat arrere l'arrebossat que la cobria i ha recuperat l'aspecte de fa segles, incloent-hi elements quasi oblidats pel propi veïnat com el rellotge de sol que durant dècades va marcar les hores en aquest xicotet poble de la Regió muntanyenca valenciana.
Els treballs d'aquesta última fase, amb un pressupost de 67.000 euros, han sigut subvencionats en 40.000 euros per la Generalitat. El muntant restant serà abonat per l'església amb l'ajuda de veïns i ajuntament, en una acció conjunta en la qual bona part del poble s'ha implicat per recuperar aquest important patrimoni pel seu valor històric, a més de religiós.
El consistori de Tuéjar ha editat a més el llibre de les Festes Grosses celebrades aquest estiu i escrit pel cronista oficial Tomás Varea la recaptació de venda del qual anirà destinada a sufragar l'obra.
Temple del segle XVII
L'església de La nostra Senyora dels Àngels en el municipi de Tuéjar (La Serranía-Alto Túria), declarada Monument Històric Artístic Nacional, és una mostra representativa de la primera arquitectura barroca valenciana, que posseeix a més influències castellanes.
Va ser construïda per l'arquitecte turolense, Juan Pérez Castiel, sent una elaboració original d'aquest, durant la segona meitat del segle XVII.
La planta del temple és de creu llatina, amb capelles laterals intercomunicades al llarg dels tres trams de la nau principal, té les sagristies al costat del presbiteri i torre campanar als peus. Sobre la sagristia vella, al costat de l'evangeli, es troba l'anomenat «cor», lloc on se situava l'òrgan, desaparegut durant la guerra civil.
Es cobreix amb volta de canó paredada amb llunetes en la nau principal, i cúpula sobre petxines i tambor en el creuer.
La façana és un parament pla rematat per la cornisa i espadanya, amb el seu campanar, en el centre. La portada, accessible pujant per una escalinata de pedra, és de pedra calcària i es compon d'unes pilastres laterals que suporten un entaulament sobre el qual se situen pinacles piramidals amb boles i un edicle amb frontó corb amb venera en el seu interior. A la dreta està l'esvelta torre, d'estil neoclàssic, que consta de tres cossos.
A l'església també van treballar l'escultor Domingo Cuevas que va realitzar el retaule, hui desaparegut, i José Mínguez a qui s'atribueix el campanar.
L'església posseeix una abundantíssima decoració aplicada en algeps de potent volumetria els temes decoratius de la qual són característics de Pérez Castiel.
L'església de Tuéjar és un dels més clars exponents de la renovació no sols formal, sinó de tècniques constructives, que es produeix en l'arquitectura valenciana a partir de l'últim terç del segle XVII, època en la qual s'adopta amb caràcter generalitzat la volta paredada per al cobriment de naus, abandonant les voltes de creueria i fàbriques de tapial.
 |
| l'església restaurada |
Cap comentari :