Santiago Ramón i Cajal, el Nobel espanyol que va dibuixar els secrets de les neurones Santiago Ramón i Cajal, el Nobel espanyol que va dibuixar els secrets de les neurones
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Santiago Ramón i Cajal, el Nobel espanyol que va dibuixar els secrets de les neurones

Tal dia com ahir, en 1906, Santiago Ramón y Cajal va obtindre el Premi Nobel en Fisiologia i Medicina. Nascut l'1 de maig en Petilla d'Aragó (Navarra), és considerat com el "pare de la neurociència moderna" pels seus estudis excel·lents sobre l'anatomia microscòpica del sistema nerviós, les seues observacions sobre la seua degeneració i regeneració i per les seues teories sobre la funció, el desenvolupament i la plasticitat de pràcticament tot el sistema nerviós.

Cajal, a més de ser el gran pioner de la neurociència, va ser un artista excepcional. Va dedicar la seua vida a l'anatomia del cervell i també va crear algunes de les il·lustracions més notables en la història de la ciència sobre cèl·lules cerebrals i circuits neuronals amb una tècnica de gran precisió.

Les seues descripcions i les seues làmines han servit de text per a la formació de generacions de metges a tot el món. Va publicar més de 200 articles en revistes nacionals i estrangeres. Entre els seus llibres, destaca Manual d'Histologia normal i tècnica microgràfica (1889), Manual d'Anatomia patològica general (1890) i Textura del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats (1904).

En 1907 es va convertir en el primer president de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, càrrec que va exercir fins a la seua mort (1934). Va participar en les principals iniciatives de crear una infraestructura científica i educativa a Espanya: Institut Nacional d'Higiene Alfons XIII i Consell d'Instrucció Pública (1900); Laboratori d'Investigacions Biològiques (1900) i Institut Cajal (1920).

En 1908 va ser elegit senador en representació de la Universitat de Madrid, i dos anys més tard va ser designat senador vitalici. No obstant això, no va acceptar cap nomenament de contingut polític, fins al punt que va rebutjar el de ministre d'Instrucció Pública (1906).

Al llarg de la seua vida, va rebre nombroses mostres de reconeixement a la seua obra: denominació de centres escolars i d'investigació. Gran Cruz d'Isabel la Catòlica (1890), Gran Cruz d'Alfons XII (1902), Premi Internacional de Moscou (1900), medalla d'or de Helmholtz de la Reial Acadèmia de Berlín (1905).

José Antonio Peñas Ilustrador e infografista, especialista en divulgación histórica y científica. en agenciasinc
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

BlueSky Mastodon NotaLegal