Fa tres setmanes més de mil persones ompliren l’acte de SUMAR a la Fira de Mostres de València, a Paterna. L’acte es va organitzar, sense massa antelació, per xarxes. Però, això no va impedir que el recinte reservat per a l’ocasió s’omplira. La vicepresidenta del Govern espanyol, Yolanda Diaz, va intervindre acompanyada de diferents representats de la societat civil. Cooperació, joventut, canvi climàtic i habitatge van ser alguns dels assumptes abordats pels diferents oradors i oradores.
En la seua intervenció, Yolanda Diaz va tindre la capacitat de tractar bastants d’estos assumptes -importants i interessants- d’una manera contundent i en un temps apropiat, una qualitat que no totes i tots els oradors tenen. L’acte, i sobretot ella, van aconseguir traslladar il·lusió, emoció i futur. En moments on la desafecció política és un gran problema, això ja genera esperança.
Des de fa uns quants mesos, i més encara després de l’acte de Sumar, em pregunten prou sovint i en qualitat de Coordinadora General d’EUPV, si nosaltres estem a favor del projecte SUMAR i si el voldríem traslladar al País Valencià.
Jo sempre conteste que EUPV està on ha estat sempre. No és una posició que defensem en el últims mesos, ni en els darrer anys. És una visió política que hem defensat sempre: només cal revisar les hemeroteques per a vore el que EUPV ha dit i, sobretot, ha fet al llarg de la història. Des del seu inici EUPV ha sigut una suma de diverses forces polítiques que, a més, ha convergit amb altres formacions. Sempre hem sumat cap a dins i cap a fora.
SUMAR és un projecte que, com ja s’ha dit repetidament per part de la seua impulsora, està pensat per a les eleccions generals, en clau d’Estat espanyol. No tinc dubtes que EUPV i IU hi estaran presents, perquè està al nostre ADN sumar amb altres forces polítiques per a crear eixe bloc històric de canvi sobre el qual tant hem teoritzat, que puga anar avançant en polítiques per a invertir l’ordre social establit des de fa dècades, on les classes privilegiades venen mantenint intactes el seus privilegis. Tant de bo puga ser possible que totes les forces polítiques a l’esquerra del PSOE ens puguem trobar en este espai de transformació.
Però, nosaltres també volem un projecte de confluència al País Valencià que s’ha de fer en clau valenciana i per subjectes polítics valencians. Per a EUPV no seria la primera vegada. Fa quatre anys, tot just arribada a la meua responsabilitat, ja vàrem fer una crida a Compromís i a Podem per a anar juntes a les eleccions autonòmiques. Finalment, però, no va ser possible. EUPV i Podem confluírem baix el paraigües Unides Podem-Esquerra Unida. Hui, les tres forces polítiques junt al PSPV formem part del govern del Botànic.
No ha sigut una legislatura fàcil. DANA, Glòria, Pandèmia, inflació, incendis...però, no hi ha dubtes que amb esforç i valentia s’ha governat per a no deixar ningú enrere. Res a vore amb altres crisis. Malgrat el difícil context internacional, el País Valencià té la meitat d’atur del que hi havia en 2015. I, si parlem de les mesures socials, no puc nomenar-les totes perquè excediria el límit de paraules per a este article. N’esmentaré només algunes: renda d’inclusió social, xarxa llibres, beques menjador, augment de la dependència, ajudes a la conciliació en pandèmia, programa Edificant, el pla Convivint, augment de professorat...
Hem avançant també en qualitat democràtica. Hem revertit serveis públics privatitzats, hem passat d’estar al mig del mapa de la corrupció a ser un referent en polítiques de cooperació, participació, transparència, memòria democràtica...
És la diferència entre ser governats per aquells que espoliaven el nostre país i els que hem vingut a construir país.
L’extrema dreta i la dreta extrema s’han passat tota la legislatura fomentant l’odi i crispant la societat, inclús en els moments més durs de la pandèmia. No han sigut capaces d’arrimar el muscle i aportar alguna cosa positiva. Ben el contrari, no han tingut el mínim escrúpol d’utilitzar el dolor per a traure redit electoral. Una actitud impròpia en un sistema democràtic avançant.
Es tendeix a pensar que els drets avancen d’una manera lineal; que sempre van a més. Però, la Història ja ens ha ensenyat que això no és així necessàriament i que sempre hi ha qui vol fer-nos anar cap enrere. Malauradament, no podem mai donar els drets per consolidats, sinó que cal defensar-los cada dia.
Vivim moments d’emergència democràtica perquè els que volen tornar-nos al passat més fosc ja els tenim a les institucions i inclús en algun govern, mentre d’altres no tenen cap problema a abraçar les seues premisses. Al capdavall, comparteixen les mateixes arrels.
Però, no és per això que cal sumar; l’objectiu de SUMAR és molt més ambiciós. Es tracta de construir, d’avançar, de fer país, de fer democràcia. No a la defensiva, sinó desplegant-nos i caminant cap a cotes més altes en drets socials i en redistribució de la riquesa, per a capgirar d’una vegada eixe ordre social que es reprodueix i s’autojustifica des de fa huitanta anys, perquè ni la Transició ni la democràcia han gosat impugnar-lo fins ara.
Hi ha qui diu que, de vegades, dos més dos no en sumen quatre. És cert; perquè si es conjuga bé el treball de dos o de tres no se suma, sinó que es multiplica.
I ara ens toca multiplicar.
Cap comentari :