“Quan es dèiem País. La preautonomia valenciana” fa balanç i conclou que ha triomfat una concepció sucursalista de l’autogovern
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana escrit per Guillem Llop i Joana Tormo, el número 14 de la col·lecció Adés&Ara, especialitzada en història contemporània, dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l’historiador Ferran Archilés.
El disseny de la coberta és de l’Espai Paco Bascuñán i el de la col·lecció de Fèlix Bella.
La lluita simbòlica i política de la transició democràtica
Quan ens dèiem País analitza el procés de la transició de la dictadura franquista a la democràcia comprés entre la fi de 1975, amb la mort del dictador, i mitjan 1982, amb l’aprovació i publicació de l’Estatut d‘Autonomia, i posa especial atenció a la lluita simbòlica i política coneguda com a Batalla de València.
El llibre aporta moltes dades per a entendre el conflicte que configurarà l’actual autogovern valencià i que va evolucionar des d’unes posicions sobiranistes que anaven acompanyades d’un decidit impuls de redreçament cultural fins a l’acceptació d’una descentralització administrativa compatible amb la identitat col·lectiva tradicional. Una de les conseqüències va ser la pèrdua del que havia sigut el nom oficial del territori en tota l’etapa preautonòmica, País Valencià (terme que havia fet propi el conjunt de l’esquerra i si més no una part de la dreta, com mostraria els noms dels democratacristians de la Unió Democràtica del País Valencià i els liberals del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià, integrat en UCD), i l’aposta pel neologisme Comunitat Autònoma Valenciana o, simplificat, Comunitat Valenciana.
A parer de Llop i Tormo, l’oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. La reconducció, però, del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder, permeté que el centredreta concentrara l’estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris. Llengua, bandera i nom acaben sent demonitzats en un clima de violència impune atiat pel govern central. La manca de voluntat política de l’esquerra va fer la resta. El balanç, segons els autors, serà una concepció sucursalista de l’autonomia valenciana.
Els autors: Guillem Llop i Joana Tormo
Guillem Llop i Forcada (Vila-real, 1973) és doctor en Filosofia per la Universitat de València (2016) amb la tesi Il·lustració radical i contrail·lustració en Hamann i Herder: la polèmica sobre l’origen del llenguatge, i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (2009). Ha estat professor associat d’Història de la Ciència i la Tecnologia a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i ha publicat en les revistes Quaderns de Filosofia i Ciència i L’Espill. Des de 2002 forma part del cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l’especialitat de filosofia i ha estat seleccionat el 2021 per al de catedràtics.
Joana Tormo Martí (Catarroja, 1974) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València (1997) i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (2012). Ha realitzat el Màster d’Història Contemporània de la Universitat de València en 2014 especialitzant-se en la figura de Manuel Broseta. Ha publicat en la revista Afers i des de 2008 forma part del cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l’especialitat de geografia i història.
Cap comentari :