Educació ajornarà un any la nova EBAU per a 'aconseguir el major consens possible'

   L'ajornament arriba després que institucions com la RAE advertiren de les insuficiències" de la nova prova

   El Ministeri d'Educació i Formació Professional ajornarà un any la nova Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU) per a "aconseguir el major consens possible", segons han informat a Europa Press fonts del Ministeri.

   Després de la reunió aquest divendres d'una comissió tècnica, quinze comunitats autònomes, a excepció de la Comunitat de Madrid i de Castella i Lleó, han sol·licitat que es perllongue un any el període d'implantació del nou model.

   Amb l'objectiu d'aconseguir el major consens possible, el Ministeri ha optat per donar més espai a la implantació del nou model, per la qual cosa la prova completa estaria completament instaurada al juny de 2028, en comptes d'en 2027.

   Aquest ajornament està previst que siga oficial en la pròxima Conferència Sectorial d'Educació, que se celebrarà el pròxim 13 de desembre, ja que la comissió tècnica celebrada aquest divendres no és un òrgan decisori.

   La proposta inicial de la nova EBAU va ser presentada el passat mes de juliol per la ministra Pilar Alegria. Estava previst que, oficialment, el canvis de la nova avaluació començaren a introduir-se gradualment al juny del 2024.

   A més, el Ministeri tenia pensat realitzar entre abril i juny del pròxim any una prova pilot de la nova prova d'accés a la Universitat.

CRÍTIQUES A LA NOVA EBAU

   L'ajornament de la nova EBAU arriba després de les crítiques rebudes per part de diverses institucions al document inicial proposat per Educació. En concret, la Real Acadèmia Espanyola (RAE) va advertir de les insuficiències" que conté la proposta del Ministeri i va compartir el "malestar" d'un grup de coordinadors de les proves d'accés a la universitat de diverses comunitats autònomes.

   En la nova proposta de prova d'accés, els alumnes hauran de contestar a 25 preguntes de tipus test i no podran sobrepassar les 150 paraules en cadascun dels textos que redacten. En aquest sentit, la RAE considera que "perden el lloc preponderant que fins fa poc tenien la reflexió i l'argumentació lingüística, la capacitat per a compendiar i ordenar discursos, així com la interpretació, la valoració i l'anàlisi dels textos literaris".

   També alertava que la prova d'accés avalua conjuntament competències de "múltiples" matèries: Llengua, Literatura, Història i Filosofia, a més de les quals corresponen a la llengua estrangera triada i a la llengua cooficial de les comunitats autònomes que la posseïsquen.

   Per la seua banda, especialistes de Llengua Castellana i Literatura en les proves d'accés a la Universitat de les seues respectives comunitats autònomes van rebutjar la proposta de la reforma de les proves avançada pel Ministeri d'Educació i Formació Professional.

   Encara que estan d'acord en el fet que les proves "necessiten una revisió profunda" i que han de ser "més competencials i menys memorístiques", creuen que aquesta proposta "amaga una reducció inadmissible dels continguts que sustenten les competències, especialment en el cas de les llengües, que es limiten a servir com a mer instrument d'expressió".

   En una petició publicada en Change.org, els coordinadors de l'examen de Llengua advertixen que el document del Ministeri "agrupa" les proves de Llengua Espanyola, Llengua Cooficial, Llengua Estrangera, Història i Història de la Filosofia. "El potencial atractiu d'una prova interdisciplinària, aparentment orientada a avaluar la maduresa i el juí crític dels estudiants, s'esvaeix en analitzar la seua estructura", diuen.

   L'Associació d'Escriptors amb la Història també ha mostrat el seu rebuig a la nova avaluació i ha advertit que el nou model, respecte a l'estudi de la Literatura en Batxillerat, contribuirà a "crear espanyols ignorants de les seues brillants tradicions literàries".

   En un manifest, l'associació critica la proposta que planteja l'avaluació conjunta en considerar-la "un atac a l'escola pública" i "a la futura llibertat dels nostres estudiants, especialment dels quals provenen d'entorns més desfavorits".

LA PROPOSTA INICIAL D'EDUCACIÓ PER A LA NOVA EBAU

   Les prioritats de la primera proposta d'Educació, que conté menys exàmens i un exercici de maduresa, eren "el respecte de l'autonomia de les administracions educatives i universitats i una implantació gradual, pautada, del nou model, dirigida a generar tranquil·litat a la comunitat educativa".

   En el document, el Ministeri advoca per que en els cursos 2023/2024, 2024/2025 i 2025/2026 s'establisca un model en trànsit, que amb l'ajornament es retardaria un curs. Proposa que els estudiants realitzen un total de 4 exercicis, explicant cadascun d'ells un 25% de la nota.

   Seran tres exercicis de matèries --un d'específic sobre la matèria de modalitat obligatòria de la triada per l'alumne (Matemàtiques II o Llatí II, per exemple), a més dels exercicis de les matèries comunes d'Història de la Filosofia i Història d'Espanya-- i un quart exercici de caràcter general, en el qual "en aquests tres primers cursos es valoraran principalment les destreses associades a l'àmbit lingüístic, i que pretén avaluar principalment la maduresa acadèmica de l'alumnat".

   Ja a partir del curs 2026/2027 (del 2027/2028 si es fa oficial l'ajornament) el citat exercici general de maduresa suposarà un 75% de la nota, passant a substituir completament els exercicis de les matèries comunes, "lloc que es construirà sobre les competències específiques de totes elles". Es mantindrà l'exercici específic de modalitat (amb un pes del 25% de la nota). Per tant, a partir d'aquest moment, l'alumnat realitzarà dos exercicis: un més globalitzat i un altre de matèria.

   En tots els casos, l'exercici general de maduresa constarà d'un dossier format per una sèrie de documents (textos, imatges, infografies, gràfics, taules, audiovisuals, etc.) que giraran entorn d'un mateix tema, i en el qual es demanarà a l'alumnat que realitze una anàlisi des de diferents aspectes i perspectives, responent a diversos tipus de preguntes (tancades, semiconstruïdes i obertes).