Podem definir la violència de gènere en la parella des d'un punt de vista psicosocial com aquell comportament abusiu que un home exerceix de manera reiterada contra una dona amb la qual manté o ha mantingut una relació sentimental amb l'objectiu d'exercir control i domini sobre ella i la relació.
Per a aconseguir la seua meta, l'home maltractador pot utilitzar eines subtils com l'aïllament, el control, la desvaloració o altres més evidents com els crits, els insults, les humiliacions, les acusacions, les amenaces, l'abús emocional, l'abús sexual o l'econòmic, és a dir, qualsevol estratègia de maltractament eficaç per a aconseguir el seu propòsit. No es tracta de violència domèstica si no de violència que domestica.
L'objectiu de l'home maltractador no és fer mal a la dona, sinó sotmetre-la a la seua voluntat, dominar-la. Per a quan el maltractament físic es presenta, normalment el maltractador ja ha establit un patró previ d'abús verbal, psicològic, econòmic o sexual. El maltractament físic sol s'empra si les altres formes de violència no són eficaces.
Tipus de violència
A continuació es mostra la classificació dels tipus de violència de gènere contra la parella atenent la seua naturalesa:
-
Física: comportaments que van des d'una galtada fins a l'extrem de l'assassinat. El maltractament físic, a més de posar en risc la salut i, en els casos més extrems, la vida de les persones agredides, provoca por intensa i sentiments d'humiliació
-
Psicològica: comportaments que inclouen aspectes verbals i emocionals. Ací s'inclouen actes com els insults, els menyspreus i les humiliacions. També suposa conductes com ignorar (no parlar a algú o fer com si no existira), fer xantatge i també les amenaces.
-
Sexual: implica qualsevol contacte sexual no desitjat. Des de grapejar fins a la violació.
-
Econòmic: es refereix a conductes que impliquen control financer de la víctima. Inclouen actes com prohibir o impedir que la dona aconseguisca una font de recursos pròpia fins no proveir de recursos econòmics per a les despeses bàsiques de la llar.
Però ens detindrem en una d'elles. Específicament, la violència econòmica és un tipus de violència en la qual l'home maltractador intenta controlar a la dona i sotmetre-la fent-se amo de la seua independència econòmica, la qual cosa impedeix la seua autonomia i minvament en gran manera la seua capacitat de prendre decisions de manera autònoma.
Per exemple, negar-se a pagar la pensió alimentària és un clàssic comportament de violència econòmica que té l'objectiu clar de continuar dominant la vida de l'exparella a través del control dels recursos econòmics.
Des d'un punt de vista legal, a Espanya, l'article 1 de la Ley Orgánica 1/2004, de Protecció Integral contra la Violència de Génere defineix la violència de gènere com: "Tot acte de violència (…) que tinga o puga tindre com a resultat un mal o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada".
L'impagament de la pensió com a arma
Com veiem, en aquesta definició no es recull de manera explícita la violència econòmica, la qual cosa ha portat a la vora de la desesperació a moltes dones que reclamen a les seues exparelles el pagament de la pensió alimentària per a poder subsistir amb els seus fills després de la separació del maltractador, com es recull en una profunda i interessant revisió per part de l'Associació de Dones Juristes Themis.
Estic convençuda que aquella publicació va tindre alguna influència en la inclusió de la violència econòmica en la Llei 13/2007, de 26 de novembre, de medidas de prevención y protección integral contra la violencia de género. En l' article 3 la defineix com: "La violència a què es refereix la present llei comprén qualsevol acte de violència basada en el gènere que implique o puga implicar per a les dones perjudicis o sofriments de naturalesa física, psicològica, sexual o econòmica".
Creative Commons Crónica CT
Cap comentari :