Unai Sordo: 'L'aposta salarial de la CEOE ens porta a la recessió i no ho podem tolerar

Amb aquestes mobilitzacions, CCOO tracta de situar l'estratègia de conflicte al servei d'un nou acord que servisca per a resoldre els convenis col·lectius dels anys 2023 i 2024. Per a Sord, és molt important arribar a un acord en el AENC (Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva), perquè és una eina molt vàlida per a aquells sectors més afeblits en la negociació col·lectiva. No obstant això, CEOE no està oberta a un acord salarial raonable, per la qual cosa CCOO ha impulsat l'estratègia del conflicte, que s'està mostrant en nombrosos convenis col·lectius però que també pretén tindre una dimensió general.

El secretari general de CCOO, ha apuntat que la manifestació del 3 de novembre a Madrid ha de ser una "fita fonamental", que pretén donar continuïtat a una estratègia que ha de coronar-se amb una "millora important dels salaris al nostre país".

Segons el parer de Sord, la qual cosa ens estem jugant a Espanya és com es distribueixen els costos de la inflació entre els salaris, els beneficis de les empreses i els recursos públics. L'aposta de CEOE és que aquesta inflació la torne a pagar la classe treballadora, que l'increment dels costos es repercutisquen en els preus al consum i alhora bloquejar la negociació salarial per a tractar de salvar els marges de beneficis empresarials, a costa d'una caiguda dels salaris reals.

"Això és un desastre com a estratègia, un desastre en termes de justícia social i un desastre en termes econòmics. L'aposta salarial de CEOE és una aposta per la recessió econòmica a mitjà termini a Espanya. O el nostre país assumeix de forma equilibrada els costos de la inflació i de la guerra i millora els salaris de manera convenient o es deprimirà en un futur la demanda interna, el consum, el creixement de l'economia i la generació d'ocupació", ha explicat el dirigent sindical.

Per contra, les posicions de CCOO i d'UGT són de defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores, són proposades d'interés general. Espanya i Europa necessiten una pujada dels salaris, una nova pujada de la crisi per la via de la depressió salarial és una aposta per l'empobriment d'Europa. "Les posicions sindicals són perfectament raonables, no estem demanant pujades generalitzades del 9% dels salaris, sinó pujades inicials raonables i clàusules de garantia, compromisos perquè al llarg dels pròxims dos anys es recupere el poder adquisitiu", ha apuntat Unai Sord.

Convenis bloquejats al País Valencià

La secretària general de CCOO PV, Ana García, ha assegurat en l'assemblea de delegats i delegades sindicals que la manifestació del dia 3 serà un "èxit rotund", i que el País Valencià estarà "a l'altura del que ens juguem, que és molt". García creu que cal forçar a la patronal a tornar a negociar el AENC, un acord que ens puga portar a increments salarials que no carreguen sobre l'esquena de la classe treballadora els costos de la inflació desbocada, "i que puga ser una xarxa de seguretat per a no deixar a molts treballadors i treballadores sense la protecció d'un conveni".

CCOO PV no permetrà que les conseqüències de la inflació només les patisca la classe treballadora. "Semblara que els demanem la lluna. Tan sols estem parlant de moderar la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, de repartir les càrregues d'una manera raonable. Però, com sempre, ens tocarà eixir als carrers a exigir-ho", ha assenyalat la secretària general.

García ha ressaltat com gràcies a mobilitzacions i vagues en molts casos s'han pogut tancar convenis, com és el cas del metall d'Alacant o el d'Hostaleria de València entre altres. Però en molts sectors, i fins i tot alguns convenis d'empresa, segueixen amb la negociació col·lectiva bloquejada. A tall d'exemple: el transport de persones viatgeres de Castelló; el transport de mercaderies d'Alacant; el taulell de Castelló; els supermercats de València i Castelló; el plàstic de València; la neteja viària en diferents municipis o el calçat.

Reformes fiscals

La dirigent sindical ha criticat el "cinisme" de la patronal, que reclama més Estat per a socialitzar pèrdues al mateix temps que reclama baixades generalitzades d'impostos. En aquest punt, García ha recordat qualsevol mesura conjuntural per a pal·liar els efectes de la crisi ha de portar aparellada fórmules en matèria de fiscalitat que garantisquen que no es perd capacitat recaptatòria, ni mesures que posen en perill els serveis públics. "A qui se li ocorre que estiguem reclamant un finançament autonòmic per a garantir uns serveis públics dignes, al mateix temps que es plantegen reformes fiscals queno aprofiten la progressivitat dels tributs. Per a qui més tinga, que pague més", ha assenyalat la secretària general de CCOO PV.

"O salari o conflicte. Continuarem traslladant aquesta disputa a cadascuna de les taules de negociació obertes en cada racó del país. No consentirem que aquesta inflació insuportable que vivim se salde amb milions de treballadors i de treballadores amb més dificultats per a arribar a fi de mes", ha conclòs Ana García.