La pobresa severa cau un 17,5% a la Comunitat durant 2021 i però el 30% de la població està en risc, segons EAPN

   La pobresa severa a la Comunitat Valenciana ha experimentat un descens de 2,3 punts percentuals en 2021, l'equivalent a un 17,5% en relació a les dades de l'any passat, i afecta a 559.404 persones que viuen en llars amb ingressos inferiors a 530 euros mensuals per unitat de consum, segons les dades de l'European Anti-poverty Network (EAPN).

   No obstant açò, el risc de pobresa i/o exclusió social (indicador AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat al 30,6% de la població a la Comunitat Valenciana, a 1.547.790 persones. Açò suposa un increment de 0,9 punts en relació a l'any passat, quan es va situar en el 29,7%, la qual cosa agrega 46.000 noves persones al total en AROPE.

   Així ho reflecteix el XII Informe 'El Estado de la Pobreza. Seguimiento de los indicadores de la Agenda UE 2030. 2015-2022', presentat aquest divendres en el marc del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d'octubre.

   L'augment del risc de pobresa i/o exclusió a la Comunitat és pràcticament igual que el registrat a nivell estatal, que ha sigut de 0,8 punts percentuals; no obstant açò, la valenciana es manté com la sisena comunitat autònoma amb major taxa AROPE, amb 2,6 punts més que la mitjana de les autonomies.

   Totes aquestes dades suposen, segons EAPN, "una millora pel que fa al 2015, designat any de control de l'Agenda 2030 i en el qual l'indicador AROPE va ser del 33,2%". En comparació d'eixe any, l'AROPE ha disminuït en 2,6 punts percentuals, un 7,6%, la qual cosa va fer descendir unes 105.799 persones del risc de pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana.

   "No obstant açò, aquesta millora ha de ser matisada perquè la població està lluny, encara, de retornar als nivells anteriors a la primera crisi. En aquest sentit, la comparació amb l'any 2008 llança un increment de 2,8 punts percentuals", ha advertit.

   L'indicador AROPE de 2021 s'ha realitzat tenint en compte elements de renda de 2020, per la qual cosa arreplega l'impacte social de la pandèmia. Aquest indicador es mesura tenint en compte tres elements: la Taxa de risc de pobresa, la Privació Material i Social Severa (PMSS) i la Baixa Intensitat de Treball en les Llars (BITH).

   I segons els elements de renda de 2020, la Taxa de risc de pobresa se situa en el 25,1% i afecta a 1.271.689 persones a la Comunitat Valenciana, de les quals 559.404 estan en pobresa severa, la qual cosa significa que viuen en llars amb ingressos inferiors a 530 euros mensuals per unitat de consum. Per al cas d'una família amb dos adults i dos menors significa sobreviure amb menys de 278 euros mensuals per persona, una situació que afecta a l'11,1% de la població valenciana.

   Aquesta xifra de pobresa severa suposa un descens de 2,3 punts percentuals, l'equivalent a un 17,5 %, pel que fa a les dades de l'any passat. Amb aquest descens es produeix "una significativa reducció de la diferència amb la taxa estatal" que està en el 10,2%. La pobresa severa s'ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C.Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17,5%).

   D'altra banda, la pobresa severa ha augmentat a la Comunitat Valenciana 0,7 punts des de 2015 (un 6,3 %), any de control de l'Agenda 2030, i 1,5 punts des de 2008 (un 15,7%).

PRIVACIÓ MATERIAL SEVERA

   L'indicador de la taxa AROPE que sí arreplega dades precises de 2021, doncs les enquestes es realitzen entre setembre i desembre de 2021, és la Privació Material i Social Severa (PMSS). En el cas de la PMSS la reducció en 2021 va ser de 4,3 punts percentuals, l'equivalent a un 36% respecte a 2020. Açò ha permès situar la Comunitat Valenciana 0,7 punts per davall de la mitjana d'Espanya i passar de ser l'autonomia amb major PMSS a ser la quarta.

   La PMSS afecta actualment al 7,6% de la Comunitat Valenciana i arriba a 384.418 persones en el nostre territori en 2021, enfront de l'11,5% i a 577.874 persones a les quals va afectar durant 2020. La PMS és un indicador de manca, de dificultat per a consumir alguns productes concrets bàsics que es definixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades.

   En 2021, la taxa de privació material i social severa aconsegueix al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha descendit notablement a Navarra (un 42,4 %) i a la Comunitat Valenciana (un 36,1%, o el que és el mateix 3,9 punts percentuals).

   Respecte a 2015 es va produir un descens lleu de 0,3 punts percentuals de la PMSS, però si es compara amb l'any 2008, la privació material severa és 3,1 punts major.

   En relació amb l'any passat han descendit nou dels ítems de la PMSS, en quatre han augmentat i en un s'ha mantingut estable. Se subratlla l'augment de les persones que no poden permetre's mantindre la vivenda amb una temperatura adequada que passa del 13,6% al 15,5%, i augmenta també el nombre de persones que no pot permetre's connexió Web (fixa o mòbil) per a ús personal en la llar, del 7,8% en 2020 al 8,3% en 2021.

   Quant a l'indicador BITH (Baixa Intensitat de Treball en les Llars), que es refereix a les persones entre 0 i 64 anys que viuen en llars en els quals es treballa menys del 20% del seu potencial total d'ocupació, l'informe assenyala que l'11,1% de la població menor de 64 anys resident a la Comunitat Valenciana viu en llars amb baixa intensitat d'ocupació. La xifra suposa un lleuger creixement de 0,2 punts respecte a les dades de l'any passat, per la qual cosa s'ha mantingut pràcticament estable. Són 450.296 persones a la Comunitat Valenciana les que viuen en eixes circumstàncies.

   Finalment, el 47,8% de la població experimenta dificultats per a arribar a fi de mes, per la qual cosa es manté estable respecte a 2020 -amb una variació d'amb prou faenes 0,1 punts menys-. No obstant açò, descendeix significativament el nombre de persones que arriben amb molta dificultat a fi de mes, que passa del 10,7% al 7,8%.

   La presidenta de l'EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a seguir millorant la coordinació entre administracions europea-estatal-autonòmica-local i entre conselleries.

   Fernández ha defès la utilitat de l'Estat de Benestar: "Les polítiques implementades en l'Escut Social van ser molt importants i van controlar l'efecte de l'impacte social de la pandèmia. Hi ha 300.000 persones més en risc de pobresa i exclusió en tot l'Estat hagut de, en part, a la pandèmia, però aquest increment important de la pobresa i/o exclusió no s'acosta al previst inicialment per molts indicadors que sense tindre en compte la resposta de les Administracions auguraven un increment d'1,5 milions de persones".

   Així, ha destacat que instruments com l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d'Inclusió han de coordinar-se de la manera més eficaç possible i han de millorar la seua gestió per a arribar a totes les persones que a la Comunitat Valenciana ho necessiten.