El Govern valencià adjudica 7.100 places de residències públiques de majors amb els nous criteris que enterren el model Blasco-Cotino, encunyat pels consellers del PP en la dècada passada. El contracte, de quasi mil milions d'euros, augmenta l'oferta de places residencials públiques en 1.500 i unifica el servei de prestació directa i el concertat, integrant en el sistema públic totes les places que se sostenen amb els fons de la Generalitat.
Seguint el criteri que marca la nova Llei de serveis socials, que elabora un mapa de necessitats amb distribució mancomunitària –similar als departaments de salut que organitza Sanitat– el macrocontracte preveu 21 lots i 31 empreses adjudicatàries. Els grans grups residencials tradicionalment beneficiats per l'anterior model –Saba, La Saleta, Sacova (ara Domus Vi), Gerocleop i Solimar– continuen encapçalant la prestació del servei, però perden pes en entrar noves empreses en la gestió de les places residencials. Les sis mercantils que copaven la gestió perden un 20% de quota en favor d'altres empreses més menudes. Igualtat destaca que, davant d'un model que no permetia la lliure concurrència, s'arriba a un rècord d'empreses i centres adjudicats: de 35 centres gestionats per 6 grans empreses a 91 centres gestionats per 31 mercantils.
La plataforma de contractació de l'Estat publica dimarts l'adjudicació dels nous lots, que per al departament dirigit per Aitana Mas marca un punt d'inflexió en la gestió de l'atenció a la tercera edat. Es corregeixen alguns dèficits territorials, incrementant les places Al Baix Segura, l'àrea metropolitana de València i Alacant i a la Ribera Alta; a l'una, es redistribueixen les places sobrants d'un departament perquè estiguen a la disposició del que estiga més a prop. El model de gestió que va impulsar Rafael Blasco i va continuar Juan Cotino atorgava l'exclusivitat de la gestió de dos terços de les places a un grup reduït de mercantils, algunes de les quals vinculades a la família del conseller popular llavors, va ser anul·lat el 2016 pel Tribunal Superior de Justícia, ratificat pel Tribunal Suprem el 2019, i va obligar el Govern autonòmic a refer el concurs.
La llei que va aprovar el 2018 Mónica Oltra va canviar els criteris d'accés de les empreses a la gestió, reduint el pes del cost econòmic en la fórmula de ponderació al 30% del total. D'aquesta manera es pretenia evitar les baixes temeràries –ofertes amb un muntant total baix que trastocaven la contractació– i, segons apunta aquest departament, no hi ha hagut cap baixa per primera vegada.
Els nous plecs donaven més pes a clàusules socials que incentiven bones pràctiques com la millora salarial dels treballadors, tindre ràtios per damunt del mínim legal i oferien una millora del finançament per a fer prevaldre la qualitat del servei sobre el cost total per a l'empresa. A més, les empreses que tributen en paradisos fiscals queden excloses del plec de contractació i aquest serà motiu de rescissió de contracte. Segons fonts d'aquest departament, les empreses han oferit la compra de proximitat de verdures i fruites o de fleca en un 95% dels centres, millores salarials per als treballadors en el 58% dels centres, revisions dentals anuals gratuïtes en el 95% dels centres, infermeria 24h en el 71% o servei d'esteticista en el 65% de les residències adjudicades.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :