El Govern confirma que Espanya abandonarà el Tractat de la Carta de l´Energia

Aquest divendres, 28 d'octubre, s'ha fet pública una carta dirigida a la Comissió Europea en la qual la vicepresidenta segona del Govern per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, i el ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, han oficialitzat la decisió d'Espanya d'abandonar el Tractat de la Carta de l'Energia (TCE), confirmant així el que van anunciar fa uns dies.

L'enviament d'aquesta carta ha confirmat, definitivament, les intencions del Govern d'Espanya després que Teresa Ribera avançara la notícia al diari Polític el passat 12 d'octubre. Una decisió que ha generat un efecte trencada entre els països de la UE i que podria arribar a bloquejar la ratificació de l'acord preliminar sobre la modernització del TCE, aconseguit el mes de juny passat després de més de quatre anys de negociacions.

En la carta, els representants dels tres ministeris amb competències en el TCE han advertit que "el resultat del procés de modernització ha sigut altament insuficient"

En la carta, els representants dels tres ministeris amb competències en el TCE han advertit que "el resultat del procés de modernització ha sigut altament insuficient" i han explicat que no s'ha aconseguit un "alineament reeixit amb els objectius de l'acord de París i el Pacte Verd Europeu". A més, també s'han considerat insuficients els avanços per a garantir "la defensa i la integritat de l'ordenament jurídic de la UE", en referència al sistema de tribunals privats (ISDS) que conté el Tractat.

Per tot això, han informat que Espanya "iniciarà el procediment per a fer efectiva la retirada del Tractat de la Carta de l'Energia" i que "no pot donar suport al tractat modernitzat per raons de coherència". Així mateix han insistit que "una retirada coordinada de la UE i els seus Estats membres seria la millor opció per a tota la UE".

La campanya No als Tractats de Comerç i Inversió ha celebrat l'anunci de l'eixida d'Espanya i altres països com una victòria climàtica que ens allunya una mica més dels combustibles fòssils. "L'anunci de l'Estat espanyol, així com el de Països Baixos i França, podria ser el detonant per a acabar amb aquest tractat. Ara esperem que altres països com Alemanya o Bèlgica també moguen fitxa. Però insistim que la mateixa UE hauria d'obrir els ulls i iniciar l'eixida conjunta del TCE", ha declarat Clàudia Custodio, portaveu d'Ecologistes en Acció i de la campanya No als Tractats de Comerç i Inversió.

"La votació sobre la modernització en el Consell de la UE és extremadament important", ha afirmat Marta García Pallarés, de la campanya també portaveu d'Ecologistes en Acció. "Ací es decidirà si la UE està disposada a continuar blindant les inversions fòssils en els anys decisius de la transició energètica i a continuar desviant fons públics per a pagar indemnitzacions milionàries a les empreses", explica Pallarés, que creu que Espanya hauria de rebutjar-ho.

El TCE conté l'anomenada clàusula de supervivència que permet que els països puguen continuar sent demandats durant 20 anys més des de la data d'eixida

El TCE conté l'anomenada clàusula de supervivència (Art. 47 del TCE) que permet que els països puguen continuar sent demandats durant 20 anys més des de la data d'eixida, per la posada en marxa de mesures legislatives que afecten negativament els beneficis esperats de les inversions realitzades abans de la data d'eixida. Aquest és precisament l'argument que està utilitzant la Comissió Europea per a pressionar als països perquè no seguisquen els passos d'Espanya.

"El TCE va posar sobre la taula el problema tan gran que suposarà continuar sent part d'acords que contenen el mecanisme ISDS, al mateix temps que es vol legislar sobre matèries ambientals", explica Lucía Bárcena, investigadora del Transnational Institute, que alerta que aquest és només un dels milers de tractats de protecció d'inversions existents. "Caldrà veure si aquesta decisió anima a més països a replantejar la seua política de comerç i inversió", finalitza Bárcena.