Al sol que més calfa || Estefania Blanes

Les famílies i les empreses hem patit uns preus en el consum d'energia elèctrica totalment abusiu, que amb la invasió d'Ucraïna per Putin s'ha agreujat, encara que abans ja pagàvem preus rècord. Mentrestant Iberdrola registra un benefici net de 3.103,6 milions en els últims nou mesos, que suposa quasi el 29% més que l'any anterior, això sí, amenaça que si s'aprova l'impost temporal a les energètiques, acudiran als tribunals.

A banda del preu, també està obert el debat del sistema de producció d'energia. Pensem que s'ha de fer un canvi en el model energètic, que l'emergència climàtica ens marca el camí que hem de seguir, apostant de manera decidida per les energies renovables. Energies verdes que evidentment no inclou les centrals nuclears, per raons òbvies de residus i perquè instal·lacions com la de Cofrents, han superat la seua vida útil, amb el risc de seguretat que comporta.

Per tant, em centraré en la generació d'energia neta, que l'energia provinga de fonts renovables no significa que les instal·lacions siguen innòcues. Per aquest motiu hem de tindre cura i planificar com i on es poden implantar aquestes instal·lacions, pel seu impacte en el territori. Gran part de les plantes fotovoltaiques que es troben en tramitació són majoritàriament grans instal·lacions, que ocupen extensions de territori molt importants, especialment en terres de secà, terres que actualment estan en producció agrícola. Sembla que encara no hem aprés la importància que té en sector primari, per a l'economia i per a l'alimentació.

Les normatives que s'han aprovat recentment tenen la intenció de facilitar els tràmits per a agilitzar la posada en marxa d'aquestes, que podem estar d'acord que no es burocratitze i ralentitze la construcció, però això no pot significar en cap cas, flexibilitzar la protecció del territori. El País Valencià ja ha hipotecat gran part del seu territori amb la bombolla immobiliària que va destrossar gran part del nostre paratge natural, no ens podem permetre altra bombolla urbanística, encara que se li pose un llacet verd. Per això també és fonamental escoltar els municipis afectats, no es pot des d'un despatx de València dir que al teu poble canviarà les terres de cultiu per plaques fotovoltaiques. Prova d'açò és la recent declaració de zona energèticament estratègica tota la vall d'Aiora, quan estàs allí i veus en què es pot convertir un paratge com aquell, fa fredor. Podem decidir que donem per perduda tota aquella zona i venem l'ànima de les seues veïnes, al dimoni de les multinacionals que pretenen encatifar les seues valls? No és un únic cas, es pretén que moltes zones rurals de l'interior del País Valencià, siguen els pagafantes d'aquesta festa. Una festa a la qual no estan convidats, perquè els beneficis per als municipis és mínim, les multinacionals solen tindre ja als seus treballadors, així que llevat de l'ocupació indirecta mentre duren els treballs de construcció, generen poca ocupació als pobles. Evidentment, aquestes macroempreses no estan arrelades a territori i els beneficis volen cap a qualsevol paradís fiscal.

Pense que no és just i tampoc és necessari, perquè hi ha alternatives.

Marcant una prelació en les zones destinades a instal·lacions. Segons un estudi de l'Observatori de Sostenibilitat, el País Valencià podria disposar de 100.000 sostres per al 2025, que equivaldria a 1.900 ha, multiplicant per 10 aquesta xifra en 2050. Després podrien ocupar-se zones urbanes degradades, zones no urbanitzables sense cap mena de valor cultural, paisatgístic, ambiental o agrològic, carreteres o altres infraestructures i en última instància en sòl no urbanitzables comú no protegit. Fomentant l'autoconsum i el consum de proximitat, perquè aquestes plantes no són per cobrir les necessitats de la comarca que les acull, són per abastir les grans poblacions del litoral i sobretot per exportar a Europa.

Aquestes són algunes de les mesures que vam acordar treballar de cara a la llei de mesures, els tres grups parlamentaris que donem suport al govern del Botànic. Ara toca complir.

Per una transició energètica justa, sostenible i racional.