Naix a València el Moviment Força Migrant, la seua primera motivació ' motivar el vot'

"300 vots van ser el marge que va elegir al guanyador en les eleccions de 2019 a València. per tant, "som ací per a dir que la força del vot migrant és decisiva". Amb aquesta contundència es va pronunciar Boutaina Elhadri, integrant de la junta directiva de l'Associació Casa Marroc i membre de la Coordinadora d'Entitats de Solidaritat amb Àfrica (CESÁFRICA), durant la presentació del naixent Moviment Força Migrant. En la taula, l'acompanyaven Lucy Polo, presidenta de les associacions Per tu Dona i de la Xarxa de Suport a la Dona Migrant Víctima de Violència de Gènere, i Eduardo Béjar, president de la Plataforma Intercultural Espanya, conformada per més de 65 organitzacions del País Valencià.

Els tres càrrecs de portaveu van ser triades per un grup d'activistes que porten mesos treballant en el projecte. Dijous passat 15, en el Col·legi Major Rector Peset, davant un auditori replet de migrants, activistes i personalitats solidàries de la ciutat de València, va fer la seua primera presentació pública el moviment amb l'objectiu clar de mobilitzar el vot migrant.

En una primera etapa, el Moviment Força Migrant té posades les mires en els sufragis del pròxim any. 2023 vindrà carregat de cites electorals en l'Estat Espanyol

En una primera etapa, el Moviment Força Migrant té posades les mires en els sufragis del pròxim any. 2023 vindrà carregat de cites electorals en l'Estat Espanyol. Municipals i autonòmiques el 28 de maig i generals al novembre. Segons xifres de l'INE i del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració proporcionades per Boutaina Elhadri, al País Valencià viuen 809.738 persones estrangeres amb residència legal "Volem mobilitzar el vot migrant i que la classe política se de compte de la diversitat, som quasi el 16% de la població, més els nacionalitzats". D'aquest enorme sector de la població que compta amb Número d'Identificació d'Estranger (NIE) 52.000 d'elles podran votar en les pròximes eleccions municipals ja que són majors d'edat i el seu país té acord de reciprocitat. A més d'aquesta xifra, altres 151.301 persones, majors d'edat, han obtingut la nacionalitat i podran exercir el dret al vot en tots els comicis. Una xifra gens negligible per a les forces polítiques.

El nou subjecte col·lectiu "naix de la desil·lusió i el cansament de les persones migrants per a defensar els seus drets", assegura Elhadri, qui va recordar durant la presentació pública que, en pandèmia, "mentre la gent era a les seues cases fent coses noves, les persones migrants estaven treballant en el camp i cuidant a les persones majors". A més, va assenyalar l'activista migrant, "moltes de les nostres filles i fills ara són espanyoles. Estem cansades de ser ciutadanes i ciutadans de segona". Per aquesta raó, el moviment pretén aglutinar migrants de totes les procedències i gent autòctona "per a formar un front comú contra les violacions de drets a les persones migrants i refugiades sobretot a la Comunitat Valenciana", sota la màxima que "Espanya ha canviat, és diversa" i que les persones migrants lluiten "pel nostre propi espai en la política institucional" a través de "unitat, il·lusió i molta força".

"Volem mobilitzar el vot migrant i que la classe política se de compte de la diversitat, som quasi el 16% de la població, més els nacionalitzats"

Durant l'acte, Lucy Polo, va començar la seua intervenció fent un exercici de memòria històrica, recordant les lluites migrants dels noranta. Va explicar que volen organitzar-se per a aconseguir la "inclusió de totes i tots", perquè entre tantes violacions i injustícies "s'estan malgastant capacitats en ocupacions explotadores". Va assegurar que la participació és clau: "No som salvadores, hem d'ajuntar-nos i créixer", i va posar l'accent en la necessitat de "fer molta pedagogia, hem de convéncer". En acabar la seua intervenció va reconéixer que es tracta d'un procés llarg, però considera que "la política és atractiva" i que resulta urgent construir "una agenda migrant, perquè les nostres necessitats estiguen en els espais polítics". Per a acabar la roda de presentacions, Eduardo Béjar va assenyalar orgullós que "recollim l'estafeta dels qui han lluitat abans" i va motivar "que els joves la tornen a prendre". Davant el nou repte, va destacar la importància de la unitat: "Es tracta d'aconseguir més drets i posicionar-nos on es prenen les decisions, l'important no és d'on venim sinó a on anem".

Després de la presentació del nou projecte, es va donar torn de paraules a les assistents, que en general van felicitar els ponents per la iniciativa, van realitzar reflexions i van fer preguntes sobre el model organitzatiu que prendrà l'experiència. Davant les diverses inquietuds del públic, Lucy Polo va assenyalar que "més enllà d'entitats veiem el moviment com a persones migrants implicades". Va assegurar que els col·lectius migrants porten anys treballant i que les millores són poques. És per aquesta raó que "ha arribat el moment que se'ns prenga de debò". "La gent vol viure bé, obrir un compte bancari, traure l'empadronament, eixir a treballar tranquil·la; la comunitat migrant està cansada de la política migratòria, dels CIE's, les tanques", va exposar l'activista.

Lucy Polo assegura que els col·lectius migrants porten anys treballant i que les millores són poques. És per aquesta raó que "ha arribat el moment que se'ns prenga de debò"

Boutaina Elhadri va explicar que tenen pensat fer una assemblea amb les persones que vulguen participar i d'aquesta trobada pretenen "fer un document amb totes les demandes que es presentaran als partits polítics", però també va assenyalar la importància de fer un pla per a pensar com mobilitzar el vot migrant. Tenen intenció, van expressar, d'asseure's "amb els partits polítics que vulguen incloure en els seus programes les nostres demandes", però exigint que "compten amb nosaltres de veritat, que posen a les persones en les llistes bé a dalt per a estar ben representades. No sols per a figurar". L'activista va identificar com un dels motius de la baixa participació migrant en les eleccions la falta de representants: només hi ha, recordava, una diputada —de 99— d'origen migrant al País Valencià, Irene Gómez. "No es poden canviar les coses amb tan poca representació. Són molts drets per aconseguir".

Eduardo Béjar, pel seu costat, va celebrar l'important moviment migrant i antiracista de la ciutat de València i els va animar a "unir-se i a caminar juntes". Va recordar que les persones migrants, encara que tinguen dret a votar, "han d'anar a apuntar-se al cens, per la qual cosa el tràmit és més complicat". Respecte a la pregunta de si pensaven convertir-se en partit polític, Lucy Polo va contestar "tenim la il·lusió de construir una agenda, aquest és el nostre programa" i Elhadri va assenyalar que "és molt prompte, el tenim al cap, però no hi ha recursos, només el cor. Volem que la gent s'acoste perquè col·lectivament vegem com ho farem". A més, l'activista va deixar clar que per al col·lectiu migrant i per a les persones autòctones "si la situació ja és molt complicada amb partits progressistes, amb els de dreta serà molt més difícil. I això ens interessa a tota la societat".

Durant tot l'esdeveniment es van recollir signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada pel moviment #RegularizacionYa, el qual necessita ajuntar 500.000 signatures per a aconseguir que el Congrés dels Diputats debata una regularització extraordinària per a mig milió de persones que es troben en situació irregular en l'Estat Espanyol. També es va fer esment a la Marxa cap a les portes del Parlament Europeu, realitzada per més de 130 organitzacions migrants i europees sota el lema "Drets, No morts", la qual pretén arribar a Brussel·les el 30 de setembre per a exigir el respecte als drets humans a les fronteres europees i per la regularització de les persones indocumentades.