#contaminaciónluminica
Segur que els lectors de major edat recorden nits d'estiu cobertes d'estreles, amb la Via Làctia cobrint les seues aventures nocturnes. No obstant això, l'expansió i l'ús inadequat de la llum elèctrica han fet que cada dia siga més difícil trobar un lloc on poder gaudir d'un cel fosc i estrellat.
Estem parlant d'un problema modern: la contaminació lumínica, la definició de la qual més general és "l'alteració dels nivells naturals de llum en l'exterior degut a fonts de llum artificial", encara que actualment engloba altres aspectes, com comentarem. Però comencem per conéixer com ens afecta.
Una xarxa per a il·luminar millor
Quins problemes causa la contaminació lumínica? D'una banda, entranya una despesa innecessària d'energia. Produir llum que no es necessita suposa simplement malgastar energia i, per tant, diners.
A més, la contaminació lumínica, per se i al marge de la despesa d'energia que comporte, causa problemes ecològics. Sobretot, perquè afecta negativament la supervivència de diferents espècies a causa de la seua interferència en processos com l'orientació, la reproducció o la depredació.
Per si faltava alguna cosa, a nosaltres, als humans, també ens pot perjudicar amb els seus efectes negatius sobre la salut.
Evidentment, la contaminació lumínica també dificulta, i a vegades directament impedeix, les observacions astronòmiques. Això és un problema, no sols per als professionals o amants de l'astronomia, sinó que al comú dels mortals ens està privant d'una part important del nostre patrimoni cultural. No gaudim del cel nocturn estrellat, i hi ha xiquets i xiquetes que ni tan sols l'han pogut veure.
Ceguera astronòmica i caos mediambiental
Sens dubte, els qui primer van cridar l'atenció sobre aquest problema i, sovint, els més reivindicatius van ser els astrònoms i els experts en òptica (la part de la física que estudia les lleis i els fenòmens de la llum).
Per a algú que observa el cel durant la nit, l'excés de llum suposa,
paradoxalment, la ceguesa. De fet, els seus efectes adversos sobre les observacions astronòmiques obliguen a situar els observatoris professionals en llocs cada cop més remots.
Pel que fa als efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient,a hores d'ara ningú no discuteix que la contaminació lumínica és l'element més distorsionador de la vida nocturna. Rar és l'ésser viu, sigui animal o vegetal, que no en pateix directament o indirectament les conseqüències. Al capdavall,
la majoria dels éssers vius han evolucionat sota un règim més o menys constant de cicles de llum i foscor (dia i nit).
La introducció de llum artificial ha fet que molts organismes percebin erròniament aquesta llum com un senyal que en condicions naturals desencadena o frena processos crucials del cicle vital.
Uns exemples clars de l'amenaça que suposa la contaminació lumínica per a la biodiversitat són la mortalitat d'aus marines durant els primers vols cap al mar o l'alteració en cascada de les cadenes tròfiques i el funcionament dels ecosistemes.
Fa anys que la REECL recolza estudis sobre l'assumpte i compta amb experts en la matèria: des d'investigadors el camp dels quals se centra en els insectes fins a experts en aus marines.
Sense foscor nocturna, emmalaltim més
No menys important que això és l'efecte que la llum a deshores i la contaminació lumínica tenen sobre la salut.
Els especialistes en fisiologia, concretament en cronobiologia, saben que la llum nocturna pot endarrerir el son, produir insomni i desencadenar alteracions de l'ànim o metabòliques, com ara la diabetis o obesitat. Fins i tot es relaciona amb el risc de patir alguns tipus de càncer.
Però, per què som els cronobiòlegs els que ens ocupem d'aquesta part? Doncs perquè els efectes nocius de la llum nocturna sobre la nostra salut tenen a veure amb la “confusió” que aquesta produeix sobre el nostre rellotge intern… En efecte, comptem amb un rellotge biològic, localitzat en una petita porció amagada del nostre cervell (concretament,
als nuclis supraquiasmàtics) que s'encarrega de sincronitzar els processos fisiològics perquè el nostre organisme funcioni tan bé com sigui possible al llarg del dia i de la nit. Només té una petita "fallada", i és que necessita posar-se en hora cada dia, perquè tendeix a endarrerir-se.
És precisament la transició diària entre la llum del dia i la foscor de la nit l'encarregada d'aquest reinici diari. Parlem d'un cicle que, òbviament, s'ha produït de manera inexorable des de fa milions d'anys, fins que, exacte!, va arribar la llum elèctrica. I amb ella, el deteriorament d'aquest ben preat que és la foscor nocturna
Per això és tan important que els cronobiòlegs estudiïn com afecta la contaminació lumínica els ritmes circadians, és a dir, a les variables fisiològiques que es repeteixen aproximadament cada 24 hores, com el propi cicle son-vigília, la temperatura corporal o la secreció d'hormones com la melatonina i el cortisol.
En altres paraules, el seu paper és concretar què passa amb aquest fenomen cíclic de llum-foscor quan la foscor és cada vegada "menys fosca" i més curta i, simultàniament, el dia és cada vegada menys lluminós pel llarg temps que passem en interiors gairebé sense llum natural .
Vist el que hem vist, la contaminació lumínica és un problema polièdric que requereix un abordatge des de diferents perspectives. Això va ser precisament el que vam pensar diferents professionals quan vam fundar la Xarxa Espanyola d'Estudis sobre Contaminació Lumínica (REECL) a l'any 2011.
Hi participem especialistes en diverses disciplines preocupats per la contaminació lumínica: astronomia i astrofísica, física, biologia, ecologia, fisiologia, enginyeria i fins i tot dret.
Només un context multidisciplinari permet donar respostes integrals i proporcionar solucions a un problema tan complex com l‟excés de llum artificial.
No es tracta d'apagar (que també), sinó d'encendre millor
En la REECL tenim clar que la nit, en algunes circumstàncies, cal il·luminar-la. I precisament els estudis que sorgeixen en aquest context de col·laboració multidisciplinària pretenen ajudar a il·luminar només allò que siga necessari mitjançant una il·luminació responsable que minimitze els perjudicis sobre el cel estrellat, el medi ambient i la salut.
És important no oblidar que la llum artificial exterior en hores nocturnes és un agent contaminant. Tota la llum, no sols la "innecessària" o "excessiva". Gestionem-la com a tal.
Potser fer-ho ens permeta rescatar del record la Via Làctia perquè puga formar part del nostre llegat al patrimoni cultural dels quals ens succeiran.
María dels Àngels Rol de Lama rep fons del Ministeri de Ciència Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació (RTI2018-093528-B-I00), de la Unió Europea (Call H2020-sc1-BHC-2018-2020, Grant agreement 825546, Diabfrail-Latam), i del Ministeri d'Economia i Competitivitat, mitjançant l'Institut de Salut Carles III (CIBERFES, CB16/10/00239), tots ells cofinançats amb Fons FEDER. És sòcia fundadora de Kronohealth SL (2017), empresa de base tecnològica participada per la Universitat de Múrcia (spin-off) .
Airam Rodríguez és membre de la REECL i soci de SEU/BirdLife. Actualment és Professor Ajudant Doctor en el Departament d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha rebut de diferents institucions finançament per a realitzar estudis sobre l'impacte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat.
jzamorano@fis.ucm.es rep fons del Ministeri de Ciència Innovació Programa Estatal per a Impulsar la Investigació Cientificotècnica i la seua Transferència, del Pla Estatal d'Investigació Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023 (PID2021-123417OB-I00) i ha rebut fons del projecte Europeu ACTION (H2020-SwafS-2018-1-824603)
María Ángeles Bonmatí Carrión ha rebut fons de Fundació Sèneca i Ministeri d'Educació i Ciència. Així com també del Ministeri d'Economia i Competitivitat, Institut De Salut Carlos Iii a través de Ciberfes (Cb16/10/00239); Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; a més de l'Agència Estatal d'Investigació, a través de Rti2018-093528-B-I00 i Call H2020-Sc1-*Bhc-2018-2020 (Grant Agreement 825546, Diabfrail-Latam), cofinançat per Feder.
Salvador Bará ha sigut Investigador Principal o membre de l'Equip Investigador de diversos projectes finançats pel govern central i el govern galego.
Joaquín Baixeras Almela does not work for, consult, own shares in or receive funding from any company or organisation that would benefit from this article, and has disclosed no relevant affiliations beyond their academic appointment.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :