El 5 de setembre de 1933 Adolf Hitler és aclamat com el nou Führer del Reich dels 1 000 anys. Un aquarel·lista fracassat en el seu intent d'accedir a l'Acadèmia de Belles arts de Viena reclama una posició d'artista per a fer realitat el seu somni. No es troba només, sinó que la meitat dels membres del règim nacionalsocialista estan implicats a alguna activitat creadora.
Quasi dotze anys després, el 30 d'abril de 1945, Hitler se suïcida en el seu búnquer. El 8 de maig Alemanya capitula. Així es posa fi a una era dominada pel terror i el conflicte en el qual les tres ideologies –feixisme, comunisme i democràcia– van lliurar la guerra per la supremacia mundial. Mesos abans, al febrer d'aqueix mateix any a Ialta, Rússia, els Estats Units i Gran Bretanya signen un tractat per a la repartició del nou món que sorgirà després del conflicte.
Tres quarts de segle després, encara la història és recurrent i l'estètica nazi perviu i, igual que el rock & roll, sempre torna.
No sols el cinema, la literatura o el teatre recorren explícitament a l'estètica i a la narració dels fets que van esdevindre, sinó que perviu silenciosament entre el nostre dia a dia. Des dels discursos polítics, la propaganda, les nines Barbie, les metamfetamines, la pornografia, els superherois i Star Wars.
L'"escarabat", un encàrrec d'Hitler
El 1934, Ferdinand Porsche va rebre un encàrrec de Hitler: un automòbil familiar, econòmic, robust i de fàcil manteniment. L'escarabat (Volskwagen) estava en camí. L'estrena va tenir lloc amb Porsche al volant i Hitler de copilot. En esclatar la II Guerra Mundial, la fàbrica de Wolfsburg va paralitzar la producció per dedicar-se a fabricar variants militars de l'escarabat, com els Kübelwagen i Schwimmwagen. El 1945 es reprèn la producció i així Volkswagen esdevindria una peça fonamental de l'economia i el desenvolupament d'Alemanya.
El 10 de juliol del 2019 va sortir la darrera unitat de la fàbrica de Puebla (Mèxic).
La gens innocent "muñeca Barbie"
Ara seguim amb la nina Barbie. Des de la seua creació en 1959, la famosa nina de Mattel ha venut milions d'unitats al voltant del món. Però el seu origen no va ser tan innocent. Barbie va ser dissenyada per Ruth Handler, cofundadora de Mattel. Es va inspirar en les nines de paper amb les quals jugava la seua filla Barbara. La nina s'inspira en una cançó popular, Lili Marleen, i d'ací passarà a ser una creació del dibuixant Reinhard Beuthien per al periòdic alemany Bild-Zeitung: Bild Lilli, coneguda popularment com Lilli. Era una tira còmica en la qual es compta el seu dia a dia. Lilli era una dona descarada, que no dubtava tocar temes sexuals sense cap rubor. Pel que simbolitzaven, les nines es venien com a joguets per a adults i es regalaven en els comiats de solters.
No obstant això, Ruth va saber veure el seu potencial ocult. Així, el 9 de març de 1959 naix Barbie, de la qual es vendran més d'1 000 milions d'unitats.
El costat fosc nazi
Si hi ha un art que el nazisme va explotar amb passió va ser el cine. Alemanya nazi va servir d'inspiració per a la creació de la saga Star Wars. George Lucas va imaginar els que serien els dolents de la pel·lícula. L'Imperi Galàctic es convertirà en un brutal enemic contra el qual lluitar (el costat fosc).
Lucas es va fixar a l'Alemanya nazi per crear un prototip de maldat que tots poguéssim reconèixer.
Va ser la controvertida Leni Riefenstahl, la musa de Hitler, que va reflectir amb perfecció la naturalesa del cinema alemany d'aquella època. Ella va saber vendre el missatge nacionalsocialista mitjançant una escenografia revolucionària. Així, l'escena d'El despertar de la Força amb les tropes de la Primera Ordre formant davant el general Hux és presa directament d'El triomf de la voluntat, de Leni Riefenstahl. Els uniformes, l´organització militar i la música de tota la saga ens remeten al´estètica nazi.
Còmics i sèries
Durant la Segona Guerra Mundial, els còmics estatunidencs van ser tant entreteniment com propaganda política, a semblança de l'enemic. Va ser llavors quan artistes com Jack Kirby i Jerry Siegel van posar als seus personatges a lluitar contra el nazisme. El Capità Amèrica trobarà al seu archienemigo en Hydra, una organització nazi dirigida per Crani Roig que serà una contínua amenaça pels seus plans per a dominar el món.
Basada en el còmic del mateix nom de Garth Ennis i Darick Robertson, en la sèrie The Boys, l'organització Voght té orígens nazis i la substància que usen –el Complex V– per a crear als superherois és descoberta per un científic que va experimentar en humans sense el seu permís fins a perfeccionar-la, la qual cosa fa al·lusió als experiments de Josef Mengele, l'"Àngel de la Mort" destinat en el camp de concentració d'Auschwitz (Polònia).
Fascinació per l'estètica
La seua estètica ens envolta i ho acceptem, ja que a moltes persones els fascina el feixisme i l'acceptació de l'ordre i la naturalesa de l'irracional –primer sentim i després justifiquem amb la raó els nostres actes–.
La fi de la Guerra no va significar la fi de la idea. L'estètica nazi conviu hui dia entre els ciutadans de les noves democràcies occidentals, és assumida en una forma neuròtica en una dissonància resolta a favor d'aquesta. No hem d'oblidar que tota aquesta estètica va ser orientada cap a uns ciutadans normals i semblants a nosaltres.
Roberto Estévez Rodríguez
Theconversation
Crónica CT * Creative Commons
Cap comentari :