La Unió Europea segueix incomplint les seves obligacions internacionals pel que fa a la salvaguarda de la vida de les persones que travessen la Mediterrània Central amb l'objectiu d'arribar a Europa, així ho han denunciat avui SOS MEDITERRANEE, Metges Sense Fronteres i SEA-WATCH, les organitzacions sense ànim de lucre que, presents a la zona, apunten a la negativa dels països membres de desplegar serveis de recerca i rescat al mar.

I és que la ruta que uneix la costa Líbia amb els territoris comunitaris d'Itàlia i Malta està sent concorreguda per milers de persones un estiu més, només els últims dies, expliquen les organitzacions, 1.046 persones han estat rescatades pel vaixell Geo Barents de Metges Sense Fronteres al costat de l'Ocean Viking noliejat per SOS Mediterranee i operat en coordinació amb la FICR (Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (FICR). Els supervivents viatjaven en 16 embarcacions. Cinc embarcacions més van ser rescatades la setmana anterior per part del Sea-Watch 3, que va poder posar fora de perill 444 persones.

Les organitzacions denuncien que les vides d'aquestes persones que travessen “la ruta migratòria marítima més mortífera del món des del 2014” depenen de la presència d'iniciatives civils ja que els estats membres es desentenen de les seves responsabilitats legals a les aigües internacionals davant de Líbia. A la retirada dels mitjans europeus de cerca i rescat, se sumen els obstacles que es plantegen als vaixells de salvament de les organitzacions civils a l'hora de permetre el desembarcament a ports segurs.

Mentre la Unió Europea assumeix com a política l'abandonament a la seva sort de milers de persones al mar, SOS MEDITERRANEE, Metges Sense Fronteres i SEA-WATCH recorden una vegada més la indiferència de les autoritats líbies quan les contacten per desenvolupar els rescats, “descuidant obligació legal de coordinar l'assistència marítima”. En els casos en què la flota del país actua, alerten, ho fa per procedir a la devolució de les persones migrants, contravenint la legalitat internacional ja que, recorden, Líbia no està considerat per les Nacions Unides com un port segur.

El juliol passat, MSF ja alertava al seu informe Un any del Geo Barents al mar, de “la normalització de les polítiques de dissuasió i de no assistència a la Mediterrània central i del desmantellament del sistema de recerca i rescat en favor de les devolucions forçoses”. Un marc que privilegia l'acció de la Guarda Costera Líbia, la intervenció de la qual es tradueix en la devolució de les persones migrants a territori libi on, segons els testimonis recopilats per l'organització, les violències físiques i el maltractament que pateixen són massius, com han pogut documentar tant MSF com altres organitzacions en els darrers anys.

La constant negativa de Malta a rebre els supervivents rescatats per Geo Barents, i les cada vegada més llargues dilacions en la resposta des d'Itàlia, dificulten la tasca d'un vaixell que en un any ha posat fora de perill “3.138 persones i portat a terme 6.536 consultes mèdiques abans de desembarcar en un lloc segur a Europa”. L'informe recull com, entre el 2017 i el 2021, van ser almenys 8.500 persones les que van perdre la vida o van desaparèixer a la travessia per la Mediterrània central. Mentrestant, 95.000 persones van ser retornades a Líbia. Precisament va ser l'any passat quan es va poder veure de manera més fefaent la normalització d'aquesta pràctica amb un increment important en les devolucions forçoses, que van afectar 32.425 persones.