Huí 15 d'agost es compleix un any des que els talibans van arribar per segona vegada al poder a l'Afganistan.
En l'últim any, hem sigut testimonis d'un ràpid retorn al govern religiós conservador i a la violació dels drets de les dones que molts afganesos ja havien experimentat entre 1996 i 2001. Tal com es temia, els talibans han fet marxa enrere en diversos avanços quant als drets de la població femenina, incloent-hi la limitació de l'accés de les dones a l'ocupació, l'educació, la representació política i fins i tot la llibertat de moviment.
La violència contra les dones i les xiquetes també ha augmentat, mentre els talibans ignoren totes les normes internacionals sobre drets humans que molts es van esforçar per ratificar i convertir en part de la legislació nacional durant les últimes dues dècades.
El que demanen les dones
Però les dones afganeses, tant les que estan dins del país com les que s'han vist obligades a fugir des d'agost de 2021, s'han negat a guardar silenci davant aquests atacs als seus drets.
Com a membres de la xarxa Women Living Under Muslim Laws (Dones Vivint Baix Lleis Musulmanes), hem parlat amb activistes, líders i expolíticas que ara estan en l'exili en països com el Canadà, Alemanya i Grècia i hem conegut la seua contínua lluita pels drets de les dones a l'Afganistan i les seues diverses estratègies de resistència.
Malgrat les seues diferències polítiques, moltes d'elles estan compromeses amb la construcció d'un front unit contra els talibans i la seua postura conservadora sobre els drets de la dona, la democràcia i els drets humans.
Una activista afganesa i antiga política ens va dir:
"En aquesta desafortunada etapa de la nostra història tenim dos objectius principals: fer costat a l'oposició femenina dins de l'Afganistan i desenvolupar un missatge unificat perquè la comunitat internacional no mostre cap inclinació a acceptar als talibans".
Malgrat haver de bregar amb el trauma del retorn dels talibans i el seu propi desplaçament sobtat, moltes d'aquestes dones es continuen considerant representants de les afganeses.
Han treballat amb altres dones i grups, i han pressionat col·lectivament la comunitat internacional perquè actuï en favor dels drets de les dones afganeses.
Aquests esforços són una continuació de la tasca que segueixen fent les que encara estan a l'Afganistan. Allí, gràcies a una quota de gènere establerta per la Constitució i adoptada el 2004, es va reservar almenys el 27% dels escons parlamentaris a les dones. Això va crear una massa crítica de dones en càrrecs dalt nivell.
Una altra activista va declarar:
"Les quotes parlamentàries ens van obrir la porta a la política i ens van donar la confiança per considerar-nos iguals i amb els mateixos drets, almenys legalment. Va ser un canvi important respecte a l'època dels talibans, que veien les dones com a amenaces més que no pas com a persones".
L'obertura de la vida pública a les dones com a membres de la societat civil, el Govern i el Parlament va canviar l'Afganistan. Elles estan decidides a no deixar escapar aquests èxits.
Tres àrees d'interès
Les exiliades centren el seu activisme al voltant de tres grans preocupacions:
- Donar suport a les dones i a les forces prodemocràtiques dins del país
- Assegurar-se que la comunitat internacional i les principals potències occidentals no reconeixen el règim antidemocràtic i extremista dels talibans com a govern legítim i ignoren les seves atrocitats contra les dones, les minories i els organitzadors de la societat civil.
- Seguir exigint a la comunitat internacional que rendeixi comptes de les seves promeses en matèria de drets humans, pau i seguretat, especialment en un moment en què l'atenció mundial sobre els talibans de l'Afganistan i les violacions dels drets humans és menor.
Les dones a l'exili s'han agrupat i han creat plataformes polítiques, i s'esforcen per conscienciar la comunitat internacional sobre el règim talibà.
Com a part d'aquests esforços, emeten declaracions públiques, participen en entrevistes amb els mitjans de comunicació, escriuen articles i organitzen seminaris presencials i en línia per explicar les seves peticions i discutir els esdeveniments polítics rellevants al país.
Exerceixen constant pressió sobre la comunitat internacional i les potències occidentals, instant-les a no passar per alt els drets de les dones a l'Afganistan per la seva pròpia conveniència política. També han establert aliances amb activistes per la pau i els drets humans als diferents països on resideixen.
Per a mostrar com els talibans han convertit l'islam en una arma per al seu propi benefici, moltes líders afganeses estan treballant per a recordar-li a la comunitat internacional que pocs països de majoria musulmana, inclosa la molt conservadora Aràbia Saudita, tenen polítiques tan draconianes contra les dones.
Destacar la naturalesa antiislàmica del Govern talibà ha sigut una tàctica clau de l'activisme de les dones en l'exili, sovint en col·laboració amb altres grups i moviments de drets de les dones que consciencien sobre els perills del Govern fonamentalista religiós. Això inclou la nostra xarxa, Dones Vivint Baix Lleis Musulmanes.
Aquestes activistes de l'Afganistan són conscients de l'important impacte que les Nacions Unides, la Unió Europea i altres organitzacions internacionals podrien tindre en l'actual agitació política de l'Afganistan. En conseqüència, han estat pressionant a aquests organismes, recordant-los que han de complir amb les seues pròpies normes de drets humans.
Homa Hoodfar forma parte de la junta ejecutiva de la red Women Living Under Muslim Laws.
Mona Tajali está afiliada a la red transnacional de investigación Women Living Under Muslim Laws.
Crónica CT * Creative Commons
Cap comentari :