La pèrdua de la membrana vocal va facilitar que els humans parlàrem

Si bé és cert que tots els animals es comuniquen d'alguna manera, el llenguatge parlat complex és una de les característiques més humanes. Som capaços de modular i crear oscil·lacions amb les nostres cordes vocals de forma molt més estable que altres primats. Això es deu al fet que l'evolució va fer que perdérem les membranes en aquestes cordes i els sacs aeris, que són comuns a tots els primats no humans, segons un estudi que publica la revista Science.

"En les espècies no humanes, les vocalitzacions amb els anomenats 'fenòmens vocals no lineals' (PNL, per les seues sigles en anglés) sonen dures, i s'ha plantejat la hipòtesi que redueixen el to de veu percebut, exagerant la grandària del cos del qual l'emet davant l'oïdor. Aquests PNL tenen un paper destacat en les interaccions competitives", diu a SINC Harold Gouzoules, autor d'un article de perspectiva sobre aquest estudi i científic de la Facultat d'Arts i Ciències de la Universitat de Emory (els EUA).

La vocalització humana es basa en els mateixos principis acústics i fisiològics que la d'altres vertebrats terrestres —l'aire dels pulmons impulsa l'oscil·lació de les cordes vocals en la laringe—, però la manera de parlar de les persones té diverses característiques distintives. Les oscil·lacions de les nostres cordes vocals són molt més estables i manquen de les oscil·lacions irregulars i de les transicions de freqüència brusques que solen donar-se en la majoria dels altres mamífers.

"Encara que els repertoris vocals de moltes espècies de primats no humans inclouen algunes crides clares i estructurades harmònicament, les seues vocalitzacions es bifurquen amb freqüència en subarmónicos a intensitats més altes", assenyala Gouzoules.

Aquests atributs, combinats amb un major control neuronal, permeten als humans crear l'àmplia gamma de sons que permeten la parla i el llenguatge parlat. No obstant això, identificar les adaptacions evolutives que van donar lloc a la parla humana ha sigut un repte.

Desgraciadament, no podem dir quan es va perdre aquesta característica, ja que mai es fossilitza, ni deixa rastres en els ossos fossilitzats. Esperem que en el futur es realitzen anàlisis genètiques

"Desgraciadament, no podem dir quan es va perdre aquesta característica, ja que mai es fossilitza, ni deixa rastres en els ossos fossilitzats. Esperem que en el futur es realitzen anàlisis genètiques", explica a SINC Takeshi Nishimura, biòleg de la Universitat de Kyoto (el Japó) i autor principal de l'estudi.

Respecte per quins altres primats no han perdut aquesta membrana en les cordes vocals, Gouzoules apunta: "Potser es deu al fet que la pressió selectiva per a fer-ho només es produiria davant altres requisits previs per al llenguatge (per exemple, un control neuronal cortical de les vocalitzacions), dels quals les espècies no humanes manquen en la seua major part".

Una gelada alçada i vocalitzant . / Kate Grounds

Comparar laringes de primats

L'equip de Nishimura va utilitzar imatges de ressonància magnètica i tomografia computada (que empra un dispositiu especial de raigs X i crea imatges) per a examinar les laringes de 29 gèneres i 44 espècies de primats. Van descobrir que tots els tàxons no humans posseïen una membrana vocal que està totalment absent en nosaltres.

Després d'observar l'activitat d'aquesta membrana durant les vocalitzacions dels primats, van desenvolupar models anatòmics i fònics per a comparar els efectes acústics de la seua vibració.

"Les nostres anàlisis de simulació per ordinador van confirmar que la membrana vocal contribueix al fet que la fonació (les vibracions de les membranes vocals i les cordes vocals) siga 'econòmica'. Això significa que comencen a vibrar per una menor pressió del flux d'aire del pulmó, en comparació amb els humans que manquen de la membrana vocal", afirma el biòleg japonés.

Els primats no humans estan obligats a fer una crida forta com a comportament social en lloc d'una xicoteta xarradissa com en els humà

Per tant, la pèrdua evolutiva d'aquesta membrana va donar lloc a una laringe més senzilla i a una font vocal estable que permet als humans la capacitat de produir els sons diversos i rics en harmònics que caracteritzen la parla.

"Els primats no humans estan obligats a fer una crida forta com a comportament social en lloc d'una xicoteta xarradissa com en els humans", conclou Nishimura.

Evolucionar no implica ser més complexos

Els llibres de text de biologia evolutiva posen l'accent que la selecció natural no produeix inevitablement una major complexitat. Per exemple, els peixos cavernícoles mexicans ja no tenen ulls, i existeixen proves genètiques, de desenvolupament i fisiològiques de la regressió adaptativa dels ulls en aquesta espècie i en altres animals cavernícoles.

En essència, els cavernícoles representen un escenari evolutiu de 'usa'l o perd-lo'. L'interessant de la pèrdua d'ulls en els peixos cavernícoles és que els seus ulls ja no tenien la funció adaptativa que tenien abans

"En essència, els cavernícoles representen un escenari evolutiu de 'usa'l o perd-lo'. L'interessant de la pèrdua d'ulls en els peixos cavernícoles és que els seus ulls ja no tenien la funció adaptativa que tenien abans", apunta Gouzoules.

Amb la pèrdua de les membranes de les cordes vocals en els humans, és de suposar que encara hi havia algun benefici comunicatiu a tindre aqueix teixit, però es va tornar més adaptatiu reduir-lo, i eventualment eliminar-lo. La prova és que això va contribuir a l'evolució del llenguatge, "que clarament té un enorme valor", recalca l'investigador.

Referencia:

Takeshi Nishimura et al. "Evolutionary loss of complexity in human vocal anatomy as an adaptation for speech", Science, 2022.