La meitat de les treballadores socials tenen contractes inestables i a temps parcial, i en aquesta situació, reiteren els investigadors
Fa unes setmanes, el Consell General de Treball Social presentava el IV Informe sobre els Serveis Socials a Espanya i la professió del Treball Social (ISSE IV) realitzat en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la cooperativa INDAGA.
L'estudi pretenia dibuixar una panoràmica de l'estat actual de la professió a nivell nacional, i les conclusions han estat clares: és un sector fonamentalment feminitzat, on cada cop treballen més persones joves i es va incrementant el nivell de precarització, amb poca estabilitat als contractes, molta externalització i pràctiques que converteixen latenció social, especialment el camp de la dependència, en un àmbit lucratiu per a grans fons dinversió i empreses privades.
Christian Orgaz, membre d'INDAGA —la cooperativa que ha elaborat l'estudi juntament amb la UCM—, incideix en allò representatiu de la mostra —1.600 treballadors i treballadores socials distribuïts per totes les comunitats— que converteix l'estudi "en un estudi pioner a nivell mundial" del qual es deriven importants resultats "enfocats a saber quin és l'impacte que l'Administració externalitzi serveis a empreses lucratives o organitzacions del tercer sector i s'ha incidit muc, sinó també de la professió del treball social", un aspecte nou pel que fa a edicions anterior de l'ISSE.
D'aquesta anàlisi de la professió en si es resol que és un col·lectiu molt feminitzat (89%), "sobretot a les posicions més precàries i més joves, mentre que els llocs de més poder són ocupats per homes", expressa el sociòleg. De fet, a l'estudi es pot observar com l'edat mitjana dels i les treballadors socials col·legiades s'ha incrementat lleugerament respecte a la primera edició del 2013 —ara la mitjana està en 42,9 anys—, però la taxa de feminització a la professió és més elevada en el primer rang d'edat, dels 20 als 30 anys , "precisament en els segments que estan més exposats als processos de precarització en el camp del treball social" mentre els "homes majors de 61 anys [són] els que concentren a la mostra la major proporció de càrrecs directius o posicions acomodades al funcionariat menys propenses a la jubilació", tal com detalla el text.
Més enllà de l'escàs poder de negociació de –especialment– les dones joves que s'incorporen a aquesta feina, han de fer front a un altre problema: la desprofessionalització, un aspecte en què incideixen els autors de l'estudi. "Es dóna la paradoxa que, en el moment en què els àmbits d'exercici del treball social són més necessaris que mai i es compta amb un alt grau d'institucionalització nacional i internacional, s'enfronten a un procés de desregulació, externalització i privatització dels àmbits del treball social per l'aguda transformació del camp del que és social, a la connexió dependent de l'evolució de la política social amb el treball social".
Mentre es desglossa la tendència general a l'augment dels sectors privats –el 2018 el 84% de les entitats pertanyien a l'Administració pública i el 16% restant pertanyia al segon i tercer sector; tendència que el 2022 ha quedat invertida baixant la primera xifra al 61% i incrementant-se la segona al 39%—, la distribució territorial de treballadors socials públics —Balears, Castella-la Manxa i Extemadura on més; La Rioja, Aragó, Madrid i Euskadi les que menys—.
Que hi hagi menys entitats públiques no vol dir que els fons deixin de ser-ho: “Es dóna la situació que, sent el sector públic el 61%, el finançament majoritàriament públic o totalment públic ascendeix al 86%, cosa que evidencia la dependència del sector privat d'aquests recursos públics i alhora l'alt grau d'externalització que adquireix a les diferents comunitats autònomes".
De la investigació també se'n deriva que tres de cada deu treballadores socials que exerceixen en l'àmbit privat lucratiu no tenen reconeguda contractualment la seva figura professional, de nou sent més acusada aquesta situació entre els més joves.
La meitat de les treballadores socials tenen contractes inestables i a temps parcial, i en aquesta situació, reiteren els investigadors, "influeix que el sector públic aglutina cada vegada més nombre de professionals en situacions d'interinitat i que les professionals del Tercer Sector (23%) i de l'empresa privada (31%) posseeixen formes contractuals precaritzades". Sis de cada deu professionals menors de 35 anys es troben en situació d'inseguretat laboral.
Pel que fa als àmbits d'actuació dels professionals, els resultats de les enquestes revelen que la major part es concentra a les àrees de serveis socials (23%), dependència (17%), família (11%), discapacitat (9% ), salut (6%), salut mental (5,5%) i gènere i immigració (ambdues amb el 5%), havent-hi diferència entre el sector públic i privat, ja que aquest segon té més pes en l'àmbit de la dependència i la discapacitat.
"Moltes vegades són treballadores socials contractades per empreses o el tercer sector per desenvolupar un servei que ha estat externalitzat i que estan subcontractades i funcionen amb lògiques molt capitalistes perquè han de sobreviure amb subvencions i contractes", explica Orgaz.
Aquesta situació, sumada a la inadequació de funcions, i creuada per factors territorial o de càrrecs a l'empresa fa que tres de cada deu persones empleades al sector remetin símptomes de burnout (cremats), tot i que en general és una professió on la majoria considera que la seva feina és important (75%) i se senten orgulloses (70%). No obstant això, un altre dels aspectes cridaners de l'estudi i sobre el qual els seus autors crida l'atenció són els canvis propis en el perfil de persones usuàries i de com la pandèmia ha contribuït a saturar els serveis socials: mentre el perfil majoritari és el de nacionalitat espanyola, dona , edat adulta, sense discapacitat i sense estudis, en els últims temps s'ha incrementat el nombre de persones no binàries i també el de persones amb estudis superiors que han recorregut als serveis socials, a més del de persones que sí que tenen feina però que tenen una feina altament precària.
"L'aparició d'aquests nous perfils informa de la gravetat i la profunditat de la crisi social que la pandèmia ha aguditzat", conclou a l'estudi.
Com a solucions, la investigació expressa la "urgència de reforçar i consolidar el sistema públic de serveis socials" argumentant que "desestructurar-lo a través d'una progressiva mercantilització, quan hi ha una altra crisi que està en marxa, tindrà efectes molt negatius per a la ciutadania i la cohesió social" i recull que el 84% de les treballadores socials "es mostra molt d'acord amb l'aprovació de la Llei Marc Estatal de Serveis Socials" com a estratègia per intentar aturar les històriques desigualtats que impregnen el sistema de Serveis Socials i per tal de blindar
Cap comentari :