La dispersió de seus afecta també diverses demarcacions de la província de València com Llíria,  Sueca, Torrent, Alzira i Ontinyent. En alguns d'aquests partits judicials hi ha projectats nous palaus de justícia, però aquests projectes acumulen en alguns casos retards en relació amb les previsions inicials.

Jutges valencians han aprofitat la memòria judicial de l'any 2021 per denunciar el "deficient" estat que presenten alguns edificis judicials, reclamar "sense dilacions" la rehabilitació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i la unificació de seus en un mateix partit judicial.

Així es desprèn de la memòria en què es fa un repàs de les instal·lacions judicials repartides pel territori valencià i els recursos i mitjans disponibles.

Sobre la unificació de seus, els jutges adverteixen que la dispersió no és operativa ja que, a més de generar més despeses per a l'Administració, dificulta la implantació de noves formes d'organització com l'Oficina Judicial o els serveis comuns i perjudica tant usuaris com a professionals.

Un exemple d'aquesta situació és a la ciutat d'Alacant, on els òrgans judicials de caràcter unipersonal es troben repartits en vuit seus diferents, han apuntat.

Tot i això, els jutges han destacat que per primera vegada, transcorreguts 20 anys des que s'anunciés el projecte, la futura Ciutat de la Justícia d'Alacant "sembla avançar de forma real", amb la licitació de les obres el maig del 2022.

Per part seva, han assenyalat que la seu de l'Audiència Provincial d'Alacant es troba també al màxim de la seva ocupació i resulta "imprescindible" la seva reubicació en una nova seu.

Els "problemes" persistien també en finalitzar l'any a les infraestructures d'altres partits judicials alacantins com Elda, que segueix mancant de calabós per a detinguts, Torrevella, que necessita instal·lacions pròpies destinades al jutjat de guàrdia i la construcció d'una Cambra Gesell, o Villena, on l'edifici presenta un estat que es pot qualificar de "deplorable" i el projecte de construcció d'una nova seu "s'entreveu a molt llarg termini", malgrat que inicialment es preveia l'inici de les obres per a aquest 2022.

De la mateixa manera, la seu dels jutjats d'Oriola, han apuntat, continua precisant d'una ampliació "urgent" que permeti donar cabuda a totes les dependències, entre elles la de Fiscalia, tornar a reintegrar a l'edifici principal els dos jutjats de Primera Instància actualment ubicats en un local annex i prestar el servei en condicions adequades i dignes. Durant el 2021 no s'ha produït cap avenç en aquesta ampliació.

D'altra banda, els jutges consideren "d'extrema necessitat" que s'emprenguin les reparacions dels danys causats per les inundacions registrades l'any 2019 a causa de la DANA, ja que actualment segueixen inutilitzats els calabossos i els arxius situats al soterrani del edifici.

A la província de Castelló, la Ciutat de la Justícia de la capital també és a prop de la seva plena ocupació, "cosa que comporta problemes d'espai per albergar nous òrgans unipersonals i presenta algunes dependències per a serveis comuns sense llum natural o ventilació, així com uns fitxers saturats", han indicat.

El partit judicial de Vinaròs segueix també afligit de la manca d'espai que ja va motivar el 2008 que el jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 s'hagués de crear en un local annex a la seu, si bé han començat recentment les obres per a la sobreelevació del actual edifici.

La dispersió de seus afecta també diverses demarcacions de la província de València com Sueca, Torrent, Alzira, Llíria i Ontinyent. En alguns d'aquests partits judicials hi ha projectats nous palaus de justícia, però aquests projectes acumulen en alguns casos retards en relació amb les previsions inicials.

A la capital de la província, València, els jutges adverteixen que la Ciutat de la Justícia també presenta problemes d'espai que dificulten la ubicació de nous jutjats i no tenen prou sales de vista a l'atri per donar resposta al nombre d'òrgans i dependències per implementar les mesures de suport.

Pel que fa a l'Audiència Provincial, també situada en aquesta seu, "es troba a faltar espai per a arxiu" i una "sala amable", una sala que compti amb sistema de videoconferència per a la pràctica de determinades testificals previstes a la Llei de Protecció de la infància i l'adolescència.

REHABILITACIÓ DEL TSJ

Sobre les obres del TSJCV, els jutges recorden que s'haurien d'haver iniciat, després de registrar-se alguns retards al projecte, el gener del 2022, segons les últimes previsions de la Conselleria de Justícia. Finalment, ha estat al juny d'aquest any quan les obres han estat adjudicades, amb la intenció en principi que es puguin iniciar al juliol o agost d'aquest any. Han demanat la rehabilitació de l'edifici "sense dilacions".

"Resulta de vital importància que els treballs es desenvolupin d'acord amb allò previst i sense més dilacions, ja que la seu provisional que actualment alberga la institució, al carrer Historiador Chabás, al qual es va mudar a mitjans de juliol de 2019, presenta importantíssimes mancances, fonamentalment pel que fa a l'espai, impossibles de solucionar", han advertit.

Pel que fa a mitjans materials, han assenyalat que la majoria de seus judicials de la Comunitat presenta una "insuficient" dotació pel que fa a mitjans i recursos materials.

"Encara que s'han produït avenços significatius quant a la substitució de mobiliari, persisteixen problemes estructurals en relació amb la manca d'espai per albergar arxius", han posat com a exemple.