Exhumen els cossos de sis víctimes de la repressió franquista al cementeri de Llíria: "Estem al camí"

Els seus familiars "descansen" amb l'"esperança" de "donar-los una sepultura digna", "tancar ferides" i "completar el dol"

La segona fase dels treballs d'exhumació dels cossos afusellats i enterrats en fosses comunes al cementiri de Llíria ha donat com a resultat la localització de sis víctimes de la repressió franquista, dels 100 cossos que s'estima que estan enterrats en aquest lloc.

Així ho ha concretat aquest dissabte en declaracions als mitjans la tècnica arqueòloga d'ArqueoAntro --empresa arqueològica a càrrec de les tasques d'identificació-- Inés Blay Gil, abans de la presentació dels avenços aconseguits als treballats d'exhumació de les fosses del cementiri de Llíria.

Blay ha detallat que quatre dels cossos exhumats es trobaven en taüts i tots ells "presentaven signes evidents de violència, com ara fractures perimortem o projectils associats". "Aquests taüts ens fan pensar que no es tracte d'una fossa comuna, sinó de fosses individuals, per la qual cosa és possible que en el moment d'enterrar els cossos alguns familiars arribaren a temps de rescatar les víctimes i enterrar-lo a part", ha explicat .

En aquest sentit, l'arqueòloga ha ressaltat el paper dels familiars a l'hora de localitzar les fosses "després de 80 anys de silencis", i ha destacat que "és comú que es posaren creus al lloc on se suposava que estava enterrat un familiar". "Nosaltres ens guiem per aquests signes a l'hora de fer els sondejos", ha apuntat, i ha afegit que "hi va haver sort" perquè sobre la fossa en què s'han trobat les restes --fonsa número 6-- hi havia una creu d'una persona afusellada el 30 d'octubre de 1939.

Precisament, a l'acte han assistit nombrosos familiars de represaliats del franquisme que mantenen l'"esperança" de trobar els cossos dels seus éssers estimats en alguna de les 11 fosses ubicades en aquest cementiri per poder "descansar" i "tancar ferides", així com de "donar una sepultura digna" a les víctimes i "completar el duel".

Molts d'aquests familiars encara desconeixen si podran trobar les restes dels seus éssers estimats, encara que majoritàriament asseguren que aquests van ser afusellats al cementiri de Llíria. En aquesta línia, Blay ha recalcat que la següent fase consistirà a "continuar amb la cerca a les tres zones d'actuació".

"JUSTÍCIA, VERITAT I RECONEIXEMENT"
El president de l'Agrupació de Familiars Víctimes del Franquisme a Fosas Comunes 'Cementeri de Llíria', Sergio García, que aquest dissabte és "un dia molt important i especial" en què els familiars de les víctimes "han pogut veure com van avançant els treballs d'exhumació" de les fosses comunes situades al Cementiri de Llíria.

"Volem reivindicar que estem aquí agafant el testimoni i el testimoni dels nostres familiars per donar-los justícia, veritat i reconeixement, que al cap ia la fi és el que busquem", ha expressat García, alhora que ha assegurat que les famílies estan "en el camí" de trobar els seus éssers estimats. "Avui és un dia per dir que ho hem aconseguit, que som aquí i que tenim raó", ha manifestat.

En aquest sentit, ha reivindicat que "després de quatre anys de lluita" els familiars podran "tancar ferides i capítols de les seues vides" i començar a "completar el procés de dol", i ha demanat a les administracions públiques que "tinguen més empatia amb les víctimes de la repressió franquista. "A més de Paterna, també hi ha més fosses a la Comunitat Valenciana que s'han d'aixecar", ha apuntat.

El president de l'agrupació ha asseverat que els avenços en l'exhumació de les fosses del cementiri de Llíria són per a ell una "satisfacció personal", ja que espera que els treballs arqueològics troben els cossos del seu besavi i el seu oncle, afusellat el 24 d'octubre del 1939.

"Estem a l'espera que es troben una creu i una clau que la meva besàvia i la meva rebesavia van posar als cadàvers per identificar-los", ha assenyalat, i ha exalçat la figura d'"aquestes dones, aquestes persones avui grans, que van posar creus a els cossos perquè en el futur es pogués venir a identificar-los".

"SENT MOLT DESCANS"
Vicenta Ruiz García és neta de Vicente Ruiz Cristal, veí de la Pobla de Vallbona que va ser afusellat en aquest cementiri el 3 de juny de 1939, i sap "de tota la vida" que el seu avi està enterrat a Llíria.

"Això ja ho fa anys que he estat i va ser una casualitat que ahir m'assabentés que avui feien aquest acte", ha subratllat Vicenta, que s'ha mostrat "molt emocionada" i amb "molta esperança que tot vaja endavant i es puga treure a les persones i donar-los una sepultura digna". "Sent molt de descans i tinc moltíssimes ganes d'posar fi a això", ha destacat.

Lucía Zaragozá, filla del soldat republicà Vicente Zaragozá, ha lamentat que va conéixer "molt poc" el seu pare perquè només tenia dos anys quan va ser afusellat. Tot i això, ha afirmat que sí que recorda tota l'"època del silenci" de la postguerra quan "no es podia dir res i si parlaves, malament". També ha recordat en un dia "molt important" la seua mare, ja que "ella no s'ho esperaria mai".

Per la seua banda, María Ortiz Madrid, filla del veí de Pilar de la Foradada Ginés Ortiz Sánchez que també va ser afusellat al cementiri de Llíria, ha viatjat des de Múrcia amb la seua filla, el seu gendre i el seu fill per assistir a l'acte. "Encara que siga gran i em morirà demà, si jo no puc recollir les seues restes, que les recullen els meus fills", ha declarat "plena de molta emoció", i ha explicat que la seva mare "va morir sense saber on era" el seu marit .