La realitat quotidiana de les persones trans, les seues inseguretats, els seus dubtes i els seus desafiaments identitaris constitueixen l'eix temàtic de 'Mi vacío y yo', pel·lícula dirigida pel director valencià Adrián Silvestre ('Sedimentos', 'Los objetos amorosos') que es podrà veure demà divendres a les 20 hores en Cinema Jove abans que arribe a les sales espanyoles —amb la distribució de Filmin— el pròxim 9 de setembre.
Raphaëlle Pérez protagonitza i coescriu —juntament amb Adrián Silvestre i Carlos Marqués-Marcet ('10.000 km', 'Los días que vendrán', 'La mort de Guillem'— una història que narra en clau de ficció la seua pròpia experiència. Raphi és una persona jove, andrògina i un poc naïf. Des de la seua França natal es trasllada a Barcelona, on els intents de mantindre relacions amb altres xics li provoquen ansietat. Finalment, demana ajuda en la Unitat de Gènere de l'Hospital Clínic, on li diagnostiquen disfòria de gènere (una discordança entre la identitat de gènere sentida i el sexe assignat en nàixer). Així comença una forçada transició de gènere, així com un ardu viatge per a trobar la seua vertadera identitat.
"Aquesta pel·lícula naix com a resposta davant d'una necessitat, la de retratar la vida de les persones trans en primera persona, no només fent-les partícips en el projecte, sinó situant-les en l'eix del procés creatiu, convertint-les en subjectes actius i no en objectes de representació", explica Silvestre, que acaba d'alçar-se amb el Premi Maguey en el Festival de Guadalajara (Mèxic), "per difondre i promoure un cinema que parteix d'històries acompanyades d'una orientació sexual oberta i diversa".
Silvestre va conéixer Raphaëlle Pérez quan estava produint 'Sedimentos', un llargmetratge documental sobre sis dones trans reals. "Raphaëlle em va donar l'oportunitat de llegir els textos que havia autopublicat sobre la seua transició a Barcelona, i jo vaig sentir que la vida m'estava donant un regal. La seua intel·ligència, el seu immens carisma, el seu potencial creatiu, les ganes de contar al món la seua història, així com la força i concisió dels seus relats, no podien passar inadvertits. Però, a més d'un regal, la vida m'estava imposant el compromís ètic i la responsabilitat de portar-lo al cinema amb versemblança, respecte i dignitat", assenyala el director.
Després d'estrenar-se mundialment en el Festival Internacional de Rotterdam, la pel·lícula va participar en el Festival de Màlaga, on va ser guardonada amb la Bisnaga de Plata Premi Especial del Jurat.
Trobada amb Jorge Silvestre
El públic de Cinema Jove tindrà també l'oportunitat de conéixer de prop l'actor Jorge Silvestre, guardonat amb el premi Un Futur de Cinema de la 37a edició del festival. L'intèrpret valencià mantindrà una trobada amb el públic a les 22.30 hores, abans de la projecció de tres curtmetratges representatius de la seua curta però prometedora carrera: 'Cuando haces pop' (2021), cinta que protagonitza juntament amb Paula Usero, i que va ser estrenada en la passada edició de Cinema Jove; 'La sangre seca' (2020), un curtmetratge experimental rodat per Álex Llovera en súper-8 i en blanc i negre, i 'Sociales' (2019), centrat en el món de les xarxes socials.
"Vaig començar a interessar-me des de xicotet en la interpretació; intentava embolicar sempre els meus amics i familiars per a recrear pel·lícules i improvisar davant d'una càmera —recorda Silvestre—. Vivia en un ensomni, imaginant-me com seria rodar o dedicar-me a ser actor. Quan vaig complir vint anys vaig decidir provar sort en l'Escola d'Art Dramàtic de València per a explorar una part de mi que estava molt viva, però en principi sense la intenció de dedicar-m'hi professionalment. Vaig aconseguir el meu primer paper, que va ser en la pel·lícula 'Amar', gràcies a Paula Usero i a Begoña Comitre, que van proposar el meu perfil en el càsting".
Així va començar la seua aventura en el món del cinema i la televisió, que va continuar amb el llargmetratge 'Asamblea', d'Álex Montoya, i les sèries televisives 'Gigantes' (Movistar Plus) i 'Alba' (Antena 3). El nom de Jorge Silvestre està vinculat, a més, a dos projectes importants que veuran la llum en els pròxims mesos: la comèdia de vampirs 'Hollyblood' (Jesús Font), que s'estrenarà en sales el 22 de juliol, i la sèrie televisiva 'La Ruta' (ATRESplayer), en què es retrata el fenomen social de la música electrònica a València des de final dels anys huitanta fins a principi dels noranta.
Admirador confés de cineastes com Carla Simón, Alauda Ruiz de Azúa, Joachim Trier i Thomas Vinterberg, Silvestre reconeix que sent especial debilitat pels papers d'antiheroi: "M'agraden els personatges que ho tenen tot per a ser rebutjats, però al mateix temps posseeixen característiques que fan que el públic empatitze amb ells. Aquest tipus de personatges que furguen un poc en la incomoditat d'un mateix i són políticament incorrectes".
* Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons
Cap comentari :