La troballa recent de les bases de l'ADN i l'ARN, molècules bàsiques de la vida, en meteorits carbonacis evoca grans preguntes: va arribar la vida a la Terra en meteorits? Va caldre aportar aquests components extraterrestres perquè s'originés la vida a la Terra?

Aquestes preguntes representen dos enfocaments de la hipòtesi de la panspermia: potser, la vida, directament o per mitjà dels seus components essencials, va ser sembrada al nostre planeta durant el bombardeig de meteorits i estels, fa una mica més de 4 200 milions d'anys.

La hipòtesi alternativa és que la vida és pròpia, que va emergir al nostre planeta Terra gràcies a la química de l'atmosfera, la geoquímica, l'ambient i les fonts d'energia disponibles.

Ambdues hipòtesis no són mútuament excloents: podria haver passat que els components de lespai exterior se sumessin als processos interns.

El descobriment de bases dels àcids nucleics (i altres components) en meteorits o asteroides, reforça aleshores la hipòtesi de la panspermia? Suggereix que la vida hauria pogut venir des de l'espai? La resposta avui dia és que possiblement no, encara que això és una bona notícia.

Components de l'ADN a meteorits: com interpretar-los

La recerca de bases de l'ARN i ADN i altres components simples de la vida, com ara aminoàcids, en meteorits que han impactat a la Terra és un tema de recerca que no ha estat exempt de polèmiques. La primera qüestió que es plantegen els científics és si aquests components són originals o resultat de contaminació a la Terra.

En aquest sentit, la troballa de timina en meteorits , considerada fins ara un producte biològic, és molt espinosa. Per això és fonamental replicar i confirmar aquestes troballes. Una possibilitat és comparar-los amb mostres d'asteroides , és a dir, mostres de cossos rocosos que orbiten a l'espai, que no han travessat l'atmosfera i no s'han pogut contaminar després del seu impacte contra la Terra.

Deixant de banda el problema de la timina, què vol dir que hi hagi bases de l'ARN en un meteorit?

L'anàlisi dels meteorits carbonacis

L'estudi dels compostos identificats i les seves característiques el primer que ens diu és que no hi ha vida (tal com la coneixem) a l'anàlisi dels meteorits carbonacis. És a dir, no transportaven cap organisme quan van impactar a la Terra. Els components observats suggereixen, a més, que en l'objecte que va donar origen a aquests meteorits tampoc no s'estava produint l' evolució química prèvia a la vida . Aquest procés és complex i implica una sèrie de reaccions i interaccions moleculars de què no hi ha, fins ara, cap evidència fora del laboratori.

Al nostre Sistema Solar, a part de la Terra, fins ara no s'han trobat evidències fermes dels processos moleculars que poguessin conduir a la vida, més enllà del primer pas: la formació dels components bàsics.

La vida terrestre també és un procés geoquímic, i l'estudi de la seva evolució ens ajuda a entendre el seu propi origen. Ocultes al motor molecular de totes les cèl·lules es troben evidències de com es van formar. Algunes troballes cridaneres, com a suposats fòssils en meteorits de Mart, actualment es consideren d'origen mineral.

No hem trobat indicis de vida més enllà de la Terra

De fet, és una bona notícia. Hi ha una extraordinària coincidència entre els compostos químics observats en meteorits carbonacis i els produïts als laboratoris de química prebiòtica, des de l'experiment pioner de Miller-Urey el 1953, fins als experiments més moderns sobre l'origen de les bases de l'ARN.

Aquesta coincidència suggereix que els processos de formació de components simples de la vida, com ara aminoàcids i les bases de l'ARN, són comuns i robusts. Probablement, han passat i ocorren a molts llocs del Sistema Solar i de l'univers. Incloent la Terra primitiva. A més, podem predir-los i interpretar-los quan els trobem. Els components trobats a meteorits confirmen que el treball de laboratori per respondre a la pregunta sobre com es formen els components químics més simples de la vida han anat pel bon camí. No obstant, sobre com s'acoblen i evolucionen aquests components, de moment, els meteorits no ens donen pistes.

Per descomptat, l'absència d'evidència no és evidència de l'absència : el fet que no hàgim trobat cap evidència ni de vida, ni d'evolució química, no vol dir que no n'hi pogués haver. Potser no hem trobat les mostres adequades. La vida es va poder originar a Mart i arribar a la Terra a bord de fragments despresos del planeta per impactes? No en tenim cap evidència. Encara més, la composició de tots els meteorits analitzats i la seva coincidència amb la química prebiòtica fonamental dóna suport a la hipòtesi contrària: que la vida no va arribar a la Terra des de l'espai.

Anem amb la pregunta següent: necessitàvem que les bases de l'ARN vinguessin en meteorits o estels, o van poder formar-se a la Terra?

Possiblement, els components de la vida es van generar (també) a la Terra

És un error pensar que, perquè hi hagi components de l'ADN i l'ARN en meteorits, hagi estat necessari per a la vida que aquests components hi hagin viatjat. Això és una fal·làcia lògica. Igual que és un error pensar que, pel fet que baixin persones d'un avió, totes les persones que viuen a la ciutat han arribat amb avió. O que els avions són necessaris per crear ciutats. Per descomptat, hi podria haver un lloc on totes les persones hagin arribat amb avió. Però necessitem més evidències per afirmar-ho, i de moment totes les evidències, incloent-hi la composició dels meteorits, apunten justament en la direcció contrària: que la vida i els seus components es van generar a la mateixa Terra. Donada la robustesa de la formació dels components bàsics de la vida, és probable que el planeta tingués capacitat de sobres per generar-los.

A la Terra primitiva es van donar processos atmosfèrics i geològics que ens suggereixen que es van formar enormes quantitats de materials orgànics precursors de la vida. És possible també que fos rellevant la combinació de tots dos: impactes meteorítics més generació al planeta. Un impacte meteorític, a banda de la composició, aporta una enorme energia i condicions locals que van poder ser favorables per a l'origen de la vida.

Hem d'explorar més. Potser llocs com Mart o els mons rics en aigua líquida, com Europa o Encelado, siguin la clau. De moment no hi ha evidències de vida actual o passada a aquests llocs. Seria una bona notícia que, al final, no hi hagués vida: paradoxalment, un sistema solar estèril potser ens ajudi a entendre com es va originar la vida al nostre planeta.

¿Llegó la vida a la Tierra desde el espacio? Posiblemente no, y es una buena noticia