A més de produir plaer, escoltar música millora el nostre estat d'ànim, però no deixa de ser una activitat passiva: interpretar-la comporta encara més beneficis.
I si a més a més combinem aquesta pràctica amb l'expressió corporal, les nostres connexions neuronals augmentaran considerablement. Perquè totes dues activitats constitueixen una eina excel·lent per potenciar la memòria, gestionar millor les emocions, afinar la psicomotricitat i la concentració i combatre l'estrès o la depressió.
Ritmes terapèutics
Durant la pandèmia de covid-19, i en els moments en què els contagis augmentaven, la qualitat de vida de la població es va veure seriosament afectada, especialment entre les persones grans. Diferents estudis , informes o declaracions de metges i experts van advertir del deteriorament en el benestar psicològic.
I encara que no es coneixen exactament les repercussions cognitives produïdes per l'aïllament, la manca de contacte social s'ha manifestat en forma de fatiga, apatia i desmotivació.
Un bon antídot contra aquest estat general d'abatiment és la musicoteràpia , que s'ha revelat eficaç en persones amb algun tipus de demència, ansietat, esquizofrènia i depressió. I com a activitat complementària, diversos estudis demostren que el ball és un altre recurs per millorar de la qualitat de vida de la gent gran. Entre ells hi ha el meu propi treball de recerca, centrat en la prevenció de l'Alzheimer .
D'altra banda, la interrupció de les sessions de música i expressió corporal durant el confinament va ser una oportunitat per valorar-ne l'impacte en els individus que les rebien. La comparació dels valors cognitius i benestar mental abans i després de la tancada no només avalen la necessitat que la gent gran mantingui les rutines. També confirmen la utilitat d'aquest tipus d'activitats per conservar i millorar la qualitat de vida.
Un bon exemple d'iniciativa que aplega el moviment rítmic del cos i la música és el projecte Sanabanda , que combina els passos de ball cubà amb exercicis d'educació física. Una investigació realitzada a Veneçuela el 2019 va demostrar que la salut dels participants millorava significativament.
El cervell s'engrossa
En una línia similar, un estudi del 2018 va intentar esbrinar fins a quin punt la dansa potencia la neuroplasticitat, és a dir, modifica l'estructura del cervell. Els científics van observar, efectivament, un augment del volum en diferents àrees: l'hipocamp, el gir precentral i la circumvolució parahipocampal esquerra i, en general, la matèria blanca.
Aquests canvis comporten una millora significativa en la memòria, latenció i lequilibri corporal, entre altres capacitats. Dos anys després, una revisió darticles va arribar a conclusions similars.
En suma, la pràctica musical activa incideix positivament en l'estat de persones amb demències, com ara Alzheimer, Pàrkinson, etcètera. Considero un dret que totes les persones hi puguin accedir de manera gratuïta. Seria un avenç realment important si la sanitat pública les prescrigués.
I si ens atenim als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) , en el marc de l'Agenda 2030 i seguint els paràmetres de la UNESCO, es podria dir que la pràctica musical activa no només s'adequa a aquests ODS, sinó que a més suposa un impacte econòmic considerable.
Perquè promoure la salut vol dir reduir el consum de fàrmacs, així com millorar la qualitat de vida de cuidadors i familiars. Atenent a la inclusió social, cal que la pràctica musical activa estigui a disposició de totes les persones, com un dret, ja que es constata que més enllà de la mera diversió, és una necessitat.
Ana Mercedes Vernia-Carrasco no recibe salario, ni ejerce labores de consultoría, ni posee acciones, ni recibe financiación de ninguna compañía u organización que pueda obtener beneficio de este artículo, y ha declarado carecer de vínculos relevantes más allá del cargo académico citado.
Ana Mercedes Vernia-Carrasco, Didáctica de la Expresión Musical, Universitat Jaume I Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons
Cap comentari :