Propostes d'ACPV, ACV Tirant, Escola Valenciana i Intersindical Valenciana sobre la competència lingüística del funcionariat

Les entitats han presentat els seus respectius informes a la consulta pública prèvia al Projecte de Decret del Consell, pel qual es regula l'acreditació de la competència lingüística en els coneixements del valencià, com a requisit per a l'accés a l'ocupació pública.

La Llei de la Funció Pública Valenciana, publicada en 2021, estableix per primera vegada l'exigència de la competència lingüística en valencià, tot i que no n'especifica els nivells concrets de coneixement, ja que es postposava a una regulació posterior.

Aquesta regulació és el projecte de Decret que la Generalitat Valenciana va posar a consulta pública recentment. Prèviament a aquest tràmit, la Consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, rebaixava l'exigència lingüística simplement al títol obtingut per haver superat el Batxillerat, que actualment és un B2. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Associació Cívica ACV Tirant Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, consideren insuficient aquest nivell per tal que el funcionariat puga atendre correctament al públic tant de manera oral com de manera escrita.

A més, aquesta rebaixa al B2 entra en gran contradicció amb una altra normativa de la mateixa conselleria, que en 2017 ja va establir el C1 com a requisit per als cossos més alts de funcionariat. Aquest és el nivell que, d'acord amb el MECRL (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües), es considera adequat per al funcionariat que atén el públic i s'hi relaciona d'alguna manera, oralment i per escrit, amb la ciutadania. Cal tindre en compte, a més, que el 70% del funcionariat ja té aquest nivell o nivells superiors, per tant, resultaria incomprensible una futura regulació per sota del C1 per al col·lectiu que s'hi relaciona amb la ciutadania.

Cal recordar, a més, que, segons l'Informe anual de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià de 2021 que realitza Escola Valenciana amb altres entitats i sindicats, tres de cada quatre vulneracions lingüístiques recollides en l'informe les produeixen les administracions públiques (ajuntaments, mancomunitats, diputacions, conselleries i ministeris).

Esperem que la Generalitat Valenciana i, en concret, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, accepten les propostes de les entitats, que porten anys treballant pel valencià, tant a l'ensenyament com al conjunt de la societat. L'ús social del valencià està retrocedint de forma preocupant, segons els propis informes de la Generalitat Valenciana.

Qualsevol mesura que no pose en valor la nostra llengua com es mereix incrementarà el retrocés del valencià, que continuarà tenint menys presència pública que el castellà. És per això que considerem que l'administració ha de garantir els nivells de coneixement del valencià del funcionariat per tal d'augmentar el prestigi de la llengua pròpia, contribuir a la seua protecció com a llengua minoritzada, i fomentar-ne l'ús social.