La superfície coberta de roques de l'asteroide Bennu li ofereix protecció contra petits impactes de meteorits, fent les vegades d'una armadura.
És la conclusió de les observacions de cràters realitzades per la nau espacial OSIRIS-REx (Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, Security-Regolith Explorer) de la NASA.
"Aquestes observacions donen una nova perspectiva sobre com els asteroides com Bennu responen als impactes energètics", va dir en un comunicat Edward Bierhaus de Lockheed Martin Space, autor principal d'un article publicat a Nature Geoscience.
Bennu és un asteroide de "munt de runes", el que significa que es va formar a partir de les runes d'un asteroide molt més gran que va ser destruït per un antic impacte. Fragments de la col·lisió es van fusionar sota la seva pròpia gravetat feble per formar Bennu.
L'equip va utilitzar conjunts de dades globals d'alta resolució sense precedents per examinar els cràters a Bennu: imatges d'OSIRIS-REx Camera Suite i dades d'alçada de la superfície (topografia) derivades de l'altímetre làser OSIRIS-REx, un instrument d'abast làser ( lidar) a la nau espacial."Mesurar els cràters i la seva població a Bennu va ser excepcionalment emocionant", va dir David Trang de la Universitat de Hawaii a Manoa, Honolulu, coautor de l'article. "A Bennu, descobrim quelcom exclusiu dels cossos petits i rocosos, fet que va ampliar el nostre coneixement dels impactes".
Els científics planetaris poden estimar l'edat de les superfícies mesurant l'abundància i la mida dels cràters. Els cràters d'impacte s'acumulen amb el temps, per això una superfície amb molts cràters és més antiga que una superfície amb pocs cràters. A més, la mida del cràter depèn de la mida de l'impactador, i els impactadors més grans generalment creen cràters més grans. Com que els meteoroides petits són molt més abundants que els meteoroides grans, els objectes celestes com els asteroides solen tenir molts més cràters petits que grans.
Cap comentari :