La competència sexual va contribuir a l'evolució del coll de les girafes

L'animal terrestre més alt de la Terra és també el remugant més gran existent: la girafa ( Giraffa  camelopardalis). El seu característic coll és considerat un exemple clàssic de l'evolucionisme  darwiniano, segons el qual va ser la competència pel menjar la que va impulsar el seu allargament.

No obstant això, en èpoques més recents, es va proposar una teoria alternativa coneguda com  necks- for- sex (colls per al sexe), que suggereix que l'augment de la longitud del coll de les girafes té el seu origen en la competitivitat sexual.

Ara, un nou treball que publica  Science, descriu la troballa de fòssils d'un ancestre primitiu de la girafa que confirmen la validesa de la teoria ' necks- for- sex'. El treball està liderat per  Shi- Qui Wang, investigador de l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats ( IVPP) de la  Chinese  Academy  of  Sciences i és el resultat d'una col·laboració internacional entre institucions xineses, europees i nord-americanes.

Una evolució tractada d'explicar durant dècades

Segons Darwin, les girafes amb el coll més llarg podien arribar a les fulles de les branques més altes dels arbres, que estaven fora de l'abast dels altres herbívors. Els exemplars amb colls curts obtenien llavors menys aliments, ja que les fulles de les branques més pròximes eren les primeres a esgotar-se. Així, els avantpassats de major alçada eren els que més probabilitats tenien de poder alimentar-se i no morir de fam. Al llarg de milions d'anys, els exemplars de coll curt van anar extingint-se i els de coll llarg van acabar donant lloc a la girafa tal com la coneixem.

D'altra banda, l'observació del comportament de les girafes ha permés entendre que, en els mascles, el coll serveix com una arma en la lluita per la competència sexual. En concret, els utilitzen per a llançar els seus cranis contra els competidors, per a així provocar-los ferides amb les seues 'banyes' (protuberàncies de cartílag ossificat cobertes de pell, denominades  osicoides). Com a resultat, com més llarg siga el coll, major és el mal provocat al rival.

L'observació del comportament de les girafes ha permés entendre que, en els mascles, el coll serveix com una arma en la lluita per la competència sexual

Segons la teoria ' necks- for- sex', proposta en 1996, el combat sexual va impulsar l'evolució del coll llarg de la girafa. Les lesions i la mort durant els combats no eren infreqüents, i els exemplars de coll més llarg sobrevivien i es reproduïen més.

Una altra idea proposada és que és que probablement tots dos mecanismes han contribuït a l'evolució i manteniment del coll llarg de les girafes.

Fòssils de fa 17 milions d'anys

Els autors del nou estudi han analitzat uns fòssils de fa uns 17 milions d'anys (Miocé primerenc) trobats en el nord de la Xina, en la conca  Junggar, en  Xinjiang. En particular, un crani complet i quatre vèrtebres cervicals que pertanyien a un ancestre primitiu de la girafa. Segons els investigadors es tracta dona una espècie de la superfamília  Giraffoidea fins ara mai descrita, que ells mateixos han denominat  Discokeryx  xiezhi.

" Discokeryx  xiezhi presentava moltes característiques úniques, inclòs el desenvolupament d'un gran  osicono amb forma de disc en el mitjà del seu cap", diu el professor  Tao  Deng del  IVPP, autor de l'estudi.  Deng compte que el  osicono d'aquest animal primitiu s'assembla al del  Xiezhi, una criatura d'una sola banya de l'antiga mitologia xinesa, la qual cosa li dona el seu nom al fòssil.

El  osicono d'aquest animal primitiu s'assembla al del Xiezhi, una criatura de l'antiga mitologia xinesa, la qual cosa li dona el seu nom al fòssil

 Tao  Deng,  IVPP 

Els investigadors descriuen que les vèrtebres cervicals de D.  xiezhi són molt robustes i les articulacions del cap i el coll són més complexes que les de qualsevol altre mamífer conegut fins hui. Aquestes estructures anatòmiques eren essencials per a l'impacte d'alta velocitat entre caps.

En comparar-ho amb altres models animals que també lluiten colpejant els cranis, els autors suggereixen que D.  xiezhi pot haver sigut el vertebrat millor adaptat a aquests tipus de combat.

"Tant les girafes actuals com D.  xiezhi pertanyen a la superfamília  Giraffoidea. Encara que les morfologies dels seus cranis i colls difereixen molt, ambdues estan associades amb lluites entre mascles pel festeig de les femelles i les dues han evolucionat en una direcció extrema", explica  Shi- Qi Wang, primer autor de l'estudi.

L'equip ha comparat també la morfologia de les 'banyes' de diversos grups de remugants, inclosos girafes, vaques, ovelles i cérvols i  berrendos. Comparat amb les altres espècies, les girafes fòssils exhibeixen un major grau de diversitat en la morfologia de les seues  osicones. Tal diversitat probablement indica que els combats per rivalitat sexual eren més intensos en les girafes que en altres remugants.

Els autors han analitzat també l'entorn ecològic de D.  xiezhi. "L'esmalt dental indica que aquesta espècie vivia en pasturatges oberts i és possible que migrara segons les estacions", va dir  Jin  Meng, un altre dels autors. Per als animals de l'època, l'entorn dels pasturatges era més àrid i menys amé que un ambient boscós. El comportament violent de lluita de D.  xiezhi pot haver estat relacionat amb l'estrés causat pel medi ambient.

Des d'Àsia fins a Àfrica

Al començament de l'aparició del gènere  Giraffa, l'entorn era similar. Fa uns set milions d'anys, l'altiplà d'Àfrica Oriental va canviar d'un entorn boscós a una prada oberta, i els ancestres directes de les girafes van haver d'adaptar-se a aqueixos canvis. És possible que, durant aquest període, els mascles en aparellament desenvoluparen una manera d'atacar als seus competidors balancejant el coll i el cap. Aquesta lluita extrema, secundada per la selecció sexual, va conduir a l'allargament del coll de la girafa, per a convertir-se en el gènere actual,  Giraffa.

Amb aquest allargament, les girafes eren adequades per a alimentar-se de fulles altes. Ocupar un nínxol ecològic marginal pot haver promogut una competència sexual extrema, que al seu torn pot haver impulsat aquesta evolució morfològica extrema.

A més de la competència pel menjar, el combat sexual va exercir un paper important en l'evolució del coll llarg de la girafa

El grup investigador liderat per Wang suggereix que, a més de la competència pel menjar, el combat sexual va exercir un paper important en l'evolució del coll llarg de la girafa. Tots dos mecanismes haurien contribuït al seu desenvolupament i manteniment al llarg de mil·lennis.

Referència:

Wang et al. "Sexual selection promotes giraffoid head-neck evolution and ecological adaptation". Science