Extracte de bolets xinesos per a combatre un temible bacteri multiresistent

El 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina i va canviar el curs de la medicina. A partir d'aquesta troballa els antibiòtics han tractat eficaçment les infeccions bacterianes. Però, darrerament, l'ús excessiu i de vegades indegut d'aquest tipus de fàrmacs està comprometent-ne l'eficàcia. La sobremedicació ha propiciat l'aparició de bacteris els mecanismes de defensa dels quals s'adapten evolutivament i aconsegueixen resistir als tractaments.

Per tant, la recerca de noves estratègies per combatre aquesta greu amenaça contra la salut pública ha esdevingut un objectiu urgent . El nostre equip de recerca ha contribuït en aquesta lluita en demostrar que un extracte del fong comestible Lentinula edodes , més conegut com a bolet xinès o shiitake, és capaç de reduir la virulència del bacteri Pseudomonas aeruginosa , una de les més perjudicials.

Enemic públic núm. 2

El 2017, l'OMS va col·locar Pseudomonas aeruginosa en el segon lloc dels bacteris resistents als antibiòtics, després d' Acinetobacter baumannii . A més, va declarar com a prioritat orientar la investigació cap al desenvolupament d'alternatives i nous compostos antibacterians davant d'aquesta.

Tenia motius poderosos. P. aeruginosa és un bacil gram negatiu oportunista que pot causar infeccions agudes i cròniques. Suposa una important causa de mortalitat en persones afectades per cremades, pacients amb fibrosi quística i immunodeprimits.

Al llarg de l'evolució, els microorganismes han anat desenvolupant i perfeccionant estratègies per assegurar-ne la supervivència i adaptar-se a les condicions ambientals. P. aeruginosa no és una excepció i ofereix resistència a múltiples fàrmacs, particularment mitjançant la formació de biopel·lícules . Així es denomina les agrupacions de microorganismes que, coberts per una matriu de polímers, s'adhereixen a una superfície, cosa que n'afavoreix la proliferació i evita la penetració d'antibiòtics.

D'altra banda, P. aeruginosa , igual que altres bacteris, es mou i compta amb sistemes de secreció que permeten injectar toxines (exotoxines A) des de la superfície al citoplasma de les cèl·lules de l'organisme infectat.

Substàncies naturals amb propietats antibacterianes

Investigadors de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada (del Grup CTS-235: Greixos insaturats i nucleòtids. Implicacions terapèutiques) hem respost a la demanda de l'OMS desenvolupant una línia de recerca per cercar productes d'origen natural amb propietats antibacterianes.

Específicament, ens hem centrat en glúcids no absorbibles. Són sucres que formen part de la fibra i s'empren a la indústria alimentària i farmacèutica pels seus efectes prebiòtics. Per tant, es tracta de productes la seguretat dels quals ja està demostrada i que tenen interès tant des del punt de vista econòmic com sanitari.

[Segons les nostres investigacions] , diversos compostos d'aquest tipus procedents de vegetals, entre els quals s'inclouen la inulina o els fructooligosacàrids, poden limitar la capacitat d'infectar i la virulència de P. aeruginosa .

Més recentment, hem dut a terme un estudi amb un extracte del miceli del fong Lentinula edodes , batejat com a AHCC®. Conté oligosacàrids (un tipus de carbohidrat), entre els quals destaquen glucans del tipus β-1,4 com a principal principi actiu, a més de diversos lípids, aminoàcids i minerals.

El nostre treball demostra que AHCC obstaculitza el creixement i l'acció nociva de P. aeruginosa . Segons hem comprovat, activa mecanismes moleculars capaços d'inhibir la formació de biopel·lícules i la capacitat de moure's del bacteri. A més, en cultius amb cèl·lules eucariotes, AHCC va reduir la capacitat del microorganisme per penetrar dins de les cèl·lules epitelials intestinals i la secreció de citocines, proteïnes que generen la resposta inflamatòria.

Encara que cal entendre millor els efectes dels oligosacàrids sobre aquest i altres bacteris, així com els mecanismes implicats, els nostres resultats indiquen que aquest tipus de compostos podrien ser útils en el tractament d'infeccions o en la seva prevenció. A més, també podrien servir com a revestiment de materials susceptibles de contaminació.