El Govern ha donat llum verda a la 'llei trans' la vigília del dia en què es commemora l'Orgull LGTBI. La norma seguirà així el seu tràmit a les Corts just un any després que fos aprovada en primera volta al Consell de Ministres després de les dures discrepàncies que va suscitar entre els socis.

La llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI no ha patit grans canvis en les mesures clau, entre elles, l'autodeterminació de gènere, una baralla històrica de les persones trans, que ja no s'hauran de declarar malaltes per canviar el seu sexe legal.

"L'Estat els reconeix el seu dret a ser", ha assegurat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha explicat que la rectificació es farà "en un termini màxim de quatre mesos" amb un sistema de "doble compareixença", és a dir, han de reafirmar la seva decisió als tres mesos davant del Registre Civil.

La titular d'Igualtat ha explicat que el text ha canviat respecte a la primera versió pel que fa a les persones trans estrangeres, que al principi les deixava fora encara que tinguessin papers o fossin sol·licitants d'asil.

Finalment, podran canviar els "documents expedits a Espanya" sempre que "al seu país d'origen no tinguin garantits els seus drets", ha afegit.

La norma reconeix que les persones trans podran sol·licitar davant del Registre Civil la rectificació sense haver d'aportar informes psicològics ni l'obligació d'hormonar-se durant dos anys, que són els requisits que estableix la legislació vigent. Hauran, això sí, de reafirmar la decisió al cap de tres mesos. En general, es permetrà el canvi de sexe legal des dels 12 anys, no abans, en diferents trams: a partir dels 16 sense requisits, entre els 14 i 16 amb consentiment dels representants legals, i entre els 12 i 14 mitjançant autorització judicial.

El Govern ha donat llum verda aquest dilluns també a una declaració institucional amb motiu de l'Orgull LGTBI amb què preveu mostrar el seu compromís amb l'objectiu que "totes les vides LGTBI mereixin la pena ser viscudes, no hi hagi armaris i tothom pugui ser qui és i desenvolupar els seus projectes de vida en llibertat", ha afegit la ministra.

Montero ha remarcat que Espanya "se situa una vegada més a l'avantguarda" dels drets LGTBI, després que el 2005 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero aprovés el matrimoni homosexual.

El nostre país s'uneix així a un grapat d'estats que han despatologitzat el reconeixement de la identitat, com demanen diversos organismes internacionals,

entre ells Argentina i d'altres a Europa com Portugal, Malta o Dinamarca. I se suma a les 14 legislacions autonòmiques que ja tenen en vigor les comunitats i que es basen en el principi de la lliure determinació de gènere en l'àmbit de les seves competències, per exemple, en la sanitat o l'educació.

Per als col·lectius LGTBI és un primer pas, però demanaran que durant el tràmit parlamentari l'autodeterminació de gènere s'estengui a tots els menors i persones no binàries, qüestions que finalment han quedat fora.

El text torna de nou a l'agenda política després d'haver demanat els informes dels òrgans consultius, en espera del Consell Fiscal, que està en plena renovació de mandat. Com va fer amb el matrimoni igualitari o la Llei Integral contra la Violència de Gènere, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre el posicionament més crític i, encara que va avalar l'autodeterminació de gènere, va reclamar més controls en àmbits com l'esport o la violència de gènere.

Arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil. La norma es va encallar al si de l'Executiu davant les discrepàncies entre Unides Podem i el PSOE, que reclamava que el canvi de sexe legal al DNI no es permetés sobre la base de la lliure voluntat de la persona interessada i fent-se ressò de la posició d'una part del moviment feminista, que considera que la norma pot perjudicar les dones que no són trans. L'autodeterminació de gènere va ser el principal escull, però finalment els socialistes van acceptar amb la fórmula que la persona hagi de reafirmar la seva decisió als tres mesos davant del Registre Civil en una mena de període de reflexió.

Tot i que va ser la mesura que va centrar més mirades i debats va suscitar, l'autodeterminació de gènere no és l'única del text. De fet, ni tan sols es tracta només d'una llei trans com a tal, sinó que finalment aquest contingut és un capítol d'una llei LGTBI més àmplia, com des del principi va reclamar el PSOE.

Inclou, a més, la fi del requisit del matrimoni perquè les parelles de dones puguin filiar els seus fills i filles, ja que actualment, si no es casen, l'única opció que té la mare no gestant és adoptar la criatura. També prohibeix i considera una infracció "molt greu" les teràpies de conversió, les que pretenen modificar l'orientació sexual o la identitat de gènere d'una persona; prohibeix les cirurgies per motius no mèdics a nadons intersexuals o fomenta la creació de protocols a l'àmbit de la salut i campanyes que tinguin en compte específicament el col·lectiu LGTBI.

A nivell educatiu, el text no és especialment nou. Aplica bàsicament allò que ja reconeix la nova llei d'educació, és a dir, la incorporació de la diversitat afectivosexual i LGTBI al currículum bàsic o l'impuls de protocols contra la LGTBIfòbia.

Per a lalumnat trans els centres hauran de posar en marxa protocols específics dacompanyament i contra lassetjament transfòbic i sestablirà formació en diversitat LGTBI en diferents àmbits com en laccés a locupació pública. A més, les víctimes de LGTBIfòbia hauran de tenir garantida una atenció "integral i especialitzada" amb, almenys informació sobre recursos disponibles, assistència psicològica i orientació jurídica.

Unidas Podemos