La col·lecció Estudis Comarcals del Magnànim ha publicat '‘Quan les masses feien història" de Torres Fabra

‘Quan les masses feien història’ analitza la mobilització de masses de blasquistes, socialistes, anarquistes i conservadors

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan les masses feien història. La Ribera Baixa, 1890-1939, de l’historiador cullerenc Ricard Camil Torres Fabra. El llibre, el número 14 de la col·lecció Estudis Comarcals, dirigida per Enric Estrela, analitza el període turbulent de la Restauració i la República, inclosa la Guerra Civil (entre 1890 i 1939) en la comarca de la Ribera Baixa.

La Ribera, com a exemple de la mobilització de masses

La política de masses és un fenomen europeu i occidental que també prengué impuls a la Península Ibèrica en la segona meitat del segle XIX. Les cinc dècades transcorregudes entre 1890 i 1939 en la Ribera Baixa son un exemple detallat d’un període que va contenir canvis vertiginosos i densos, rics en conjuntures amb els seus problemes i les diverses maneres d’afrontar-los. El llibre participa, doncs, de l'anomenada microhistòria o història local, és a dir, l’estudi i l'explicació del transcurs històric en un espai determinat amb la finalitat de confrontar-lo amb l'anomenada història general.

La finalitat del volum, a més a més, és entendre els problemes socials que s'hereten del segle XX i de quina manera es van intentar fer front i quins resultats van donar aquestes respostes sense oblidar la concatenació dels successius binomis acció-reacció. Per tant, s’insisteix sobre les formes mitjançant les quals es van manifestar les masses a través dels seus múltiples sistemes organitzatius, quins van ser els seus resultats a curt i llarg termini, com es van interrelacionar i de quina manera van actuar ítems ineludibles com ara l’economia, els canvis socials, els vaivens polítics i les formes culturals.

Ricard Camil Torres Fabra és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, on exerceix actualment. Ha centrat el seu esforç investigador en el món rural valencià del segle XX i la Guerra Civil i el franquisme. Entre les seues aportacions, en destaquen: Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana (1999), Autarquia i estraperlo. L’economia en un espai rural del País Valencià (2005), Camp i política. La Falange en una comunitat rural valenciana (2005), La repressió franquista al País Valencià. Recull bibliogràfic (2008), Alambradas, muros y corrientes de aire. El universo penitenciario franquista en la postguerra del País Valenciano (2013), La política en la maleta. Les relacions entre els partits i sindicats catalans a l’exili (2015), La violencia nazi, el holocausto y los neonazis (2019); amb Antonio Calzado, Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (1995), i amb Antoni Simó, editat pel Magnànim, La violència política contra les dones (1936-1953). El cas de la privació de llibertat en la província de València (2019), que ha tingut dues edicions. També ha publicat, entre altres: 75 anys del bombardeig de Xàtiva, la repressió franquista (2014), i amb Javier Navarro, Temps de por al País Valencià (1938-1975) (2012). A més, ha participat en altres obres col·lectives i nombrosos articles. Investigador amb fonts orals, ha coordinat i dirigit tallers, congressos i seminaris relacionats amb la docència i la memòria històrica. Ha participat en documentals, com La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà (2006), i ha comissariat les exposicions «El món penitenciari franquista al País Valencià» (Centre Octubre, 2009) i «Stanbrook, 1939. El exilio republicano hacia el norte de África» (Centre Cultural la Nau, 2014)